Continuo amb el Nadal

Si fa dies us en parlava... torno amb el mateix...

Potser el fet que el meu aniversari caigui en aquestes dates, fa que jo el Nadal el visqui de una manera molt intensa i especial.

Mira amb la maleïda crisi, fa dies que rumio què regalaré, però de fet com diu en Montilla, no hem de deixar de gastar, sinó perillen més llocs de treball, doncs a mi... això m'ha impactat.

La setmana passada vaig estar a Barcelona, i vaig voltar per l'Illa Diagonal... No si jo no podria ser jefa, perquè més d'un i una anirien al carrer... Vaig entrar a tres botigues, a les tres ben disposada a comprar, i encara estic esperant que m'atengui ningú. No tenien feina, es miraven les ungles o xerraven, però despatxar... què és això de despatxar.
En la primera volia un rellotge, i quasi suplicant li vaig dir que me'ls ensenyés que els volia sospesar, li indico el què buscava, i només m'ensenya 2 models...

En la segona volia un anell, i vaig demanar el preu, me'l va dir amb cara de pomes agres, i encara espero que em demani si me'l ensenya...

Per últim vaig voler comprar unes samarretes... No eren d'aquelles barates precisament, vaig remenar la botiga, i els dependents no em van ni saludar... Jo no sé si no complia l'estereotipus del client d'aquesta galeria, però jo anava ben disposada a gastar els calers... i jajaja... el meu home ben content, ni un euro.

Ahir vaig anar a Manresa, i tres quarts del mateix, les botigues buides, i tot i demostrar interès en comprar, les venedores no s'hi mataven... Ja em va passar el mateix al principi de temporada, jo tota decidida a comprar-me unes botes, i o no les tenien, o la noia acabava de començar, perquè ni tan sols va dir-me si en volia algunes de similars... I el meu home ja m'esperava amb una ampolla de cava...

Portava ja dos dies intentant comprar, i no vaig gastar res de res... bé si pàrkings.

No si potser és que com que la gent no ha escoltat la cançó de Codorniu, aquest any encara no sap que el Nadal és a la cantonada...

Facebook

Fa un temps que vaig escriure sobre aquesta nova eina, que vaig trobar força interessant.

La veritat és que m'ha donat alegries, de retrobar gent amb la que amb feines hi tenia contacte. Avui en la era dels ordinadors, dels mòbils, la TDT i Internet, les comunicacions s'han fet molt més ràpides i senzilles.

Ara només amb un compte, tens una vida virtual, que et permet comunicar-te amb antics amics de Universitat, o de l'adolescència, pots xatejar amb ells, enviar missatges, postals de felicitació, o simplement practicar el voyeurisme, i mirant el que pengen a les seves pàgines, la veritat és que torno a felicitar a la Gent de Facebook, m'han donat un motiu per mirar cada dia el correu, per tenir ganes de tenir un moment per estar davant de l'ordinador, i mirar i xerrar amb gent que sinó ho fes d'aquesta manera, la veuria un cop cada 5 anys o més...

Ara últimament sento notícies no tan bones sobre aquest tipus de portals, jo de fet soc una mica pudorosa (per dir-ho d'alguna manera), i vigilo una mica les fotos que penjo (abans amb els actes de la colla, molts no veien els resultat, ara tothom ho fa), vigilo amb la informació que dono (ni se'm passa pel cap donar adreces reals o mòbils), i crec que si ho fas així no hi ha cap perill en tenir una xarxa social, molt més amplia que la que ens podem permetre en el dia a dia.

Nadal

Ahir mentre anava a Barcelona, escoltant la ràdio, vaig quedar al·lucinada...

Mira jo aquest any no m'estranyava de que la propaganda típica del Nadal no hagués començat, pensava que era per la crisi (si ja sé que si deixem de gastar la crisis serà pitjor, però HEM DE GASTAR CONSEQÜENTMENT), però resulta que el màrqueting, els estudis de consum, han decidit posposar la propaganda de Nadal al dia 21, que és quan VISA posa a zero els comptes...

Ja, si un dels causants de la crisi és aquest endeutament que cada cop ens ofega més, resulta que ens bombardegen amb les compres, en les dates que tenim el saldo a zero, a punt per gastar, ens envien propagandes els dies que hem cobrat les nòmines, jo flipo...

Mira aquest Nadal no faré ni més ni menys, tothom tindrà regal a casa meva, però des de fa dies que penso que vull uns regals diferents, no més baratos, ni tampoc més cars, tinc ganes de fer regals amb sentit... Uff em sembla que encara em complicaré més la vida, però si vull que el Nadal no sigui l'únic beneficiat de la meva paga extra, vull regals personals, no sé... ja us aniré explicant que és el que he fet.

Jo de moment us dono un consell, procureu avançar el Nadal, compreu abans de que el temps s'esgoti, perquè quan siguin els dies claus, estigueu al 100% amb la gent que estimeu, amb la família i els amics, pogueu anar de festa, reunir-vos i disfrutar del temps, a veure si ens acompanya i la neu ens visita...

Bones festes.

Ossos i caçadors

Mira veig les fotos de la Ossa del Pirineu i se'm fa un nus a la gola.
Entenc que la gent que viu a la Vall d'Aran, tingui por i no vulguin aquests plantígrads campant prop de casa seva, o dels seus camps.... però jo em pensava que els ossos eren anímals en perill d'extinció.
De fet aquesta ossa, sinó tinc mal entès, va ser reintroduida al Pirineu, per intentar conservar la població d'aquesta espècie.
Sé que jo no soc ningu per decidir si l'òs ha de quedar-se o no, a mi no em pot perjudicar, però amb tantes campanyes en favor al manteniment de les espècies, en favor per conservar el medi, en favor d'intentar conservar el planeta, decidir si l'òs ha de viure en el seu hàbitat o no, pel meu entendre queda fora de lloc.
O potser els habitants de la Vall d'Aran están excempts de ser coherents amb aquest nostre planeta, que mica en mica fem més pobre.

Segureta Social

Mira estic que trec fum pels queixals...

Estem en tràmits per una adopció internacional, i un cop fets tots els papers i presentats a la Gene, ara ens els tornen a demanar tot.

No és que sigui molt costós, però si que perds hores, i algun caleró en fotocòpies, papers oficials i impostos (pels penals).

Ara el que m'ha passat avui és per flipar...

Tant el Kiko com jo necessitem un certificat oficial Mèdic, realment 3, un per cadascun sobre el nostre estat de salut i un tercer sobre la esterilitat (no diagnosticada, malgrat el munt de peles donades a la Dexeus).

Doncs bé, avui teníem hora tots dos a l'ambulatori pels certificats, ell a les 11:30 i jo una hora més tard, el Kiko a les 12 ja era a casa, i jo a les 14 he sortit de C.A.P. A ell el certificat li ha costat els 3,48,.€ de l'estanc, a mi 11,65.-€ més. Me l'han cobrat, un cop el metge m'ha copiat el primer certificat que varem fer per la idoneïtat, em diu que el deixa al mostrador on em faran una factura...

Arribo al mostrador, i efectivament em feien una factura, per la qual he hagut d'esperar més de 20 minuts perquè sortís, i abonar en el moment, sinó no tenia el certificat... flipant... Quan demano per què he de pagar si el Kiko no li heu cobrat, em contesten que sinó pago l'estripen i tan tranquils, aquí no ha passat res... Que sinó vull pagar que vagi per mútua privada, o que canvii de metge.

Això és el que m'han dit per part de la Seguretat Social, a la Dexeus pel tercer certificat, m'han demanat les dades, que envii una fotocòpia del DNI per fax, i que perquè no m'hagi de desplaçar m'ho enviaran a casa per correus... Clar que pagant diuen que Sant Pere canta.

Davant la situació, i amb les ganes d'acabar la paperassa el més aviat possible, el que he fet és pagar i marxar cap a casa ben emprenyada, NO EM TREURE MAI L'ESTIGMA DEL CATALÀ EMPRENYAT????.

I per postres m'he quedat sense bateria... i he hagut de cridar el Kiko per poder engegar al cotxe, amb el que he arribat a casa a les 14:15

Viurem lliures o morirem

Avui us vull donar una lliçó d'història.

La història d'aquest tros de terra, que molts procuren no anomenem País.

Us vull remetre al youtube http://www.youtube.com/watch?v=nlEUyarr8fU, perquè vegeu el que vam perdre el 18 de setembre...

I ho faig amb ànim de lucre, de lucre per la meva població. Vam ser l'últim bastió a caure davant Felip V el Borbó que va unir les diferents Espanyes. El Borbó que ens va trepitjar, el que ens va sotmetre, el que va ordenar bombardejar i saquejar Barcelona, i nosaltres els cardonins vam resistir, fins a no poder més, i vam baixar-nos els pantalons perquè Barcelona no fos ultratjada... i ploro...

Ploro pel molt que vam perdre, per no poder dir que Catalunya és el meu país, per no poder dir que soc catalana i res més. Ploro perquè en els llibres de història no es parla de Cardona, del seu setge. Celebrem el 11 de setembre, però nosaltres ens vam rendir el 18, cap noticia als diaris, cap paraula als telenotícies, poques lletres als llibres de text.

D'aquí poc en farà 300 anys, i voldria portar-vos la flama de la nostra identitat, la flama del cor del meu país de somnis, perquè la transmetéssiu de pares a fills, de fills a nets, fins la eternitat, perquè la única cosa que no és perenne en aquesta vida és el record...

I m'agradaria que recordéssim que un cop erem lliures, Catalans i prou, i m'agradaria que el eslògan de Viurem lliures o morirem, estigués gravat en lletres daurades, en tots els cors dels que ens estimem la terra, com si talment gravéssim la nostra estimada senyera, en l'òrgan que ens dóna la vida.

VISCA CATALUNYA LLIURE I EN PAU...

L'estiu ja s'acaba

I prova d'això és que estem a les portes de la Festa Major de Cardona. Comença a fer fresqueta, i no pots sortir sense una jaqueta, les sandàlies a la nit ja no van bé, i el dia s'escurça...
No ho dic amb tristesa perquè en el fons a mi m'agrada molt més la tardar i l'hivern, m'agrada el fred... Les tardes grises i plujoses, m'agrada sentir el vent fred a la cara, i cordar-me les botes d'hivern.
De fet penso que l'estiu està molt bé, però si ets dels meus i treballes, segur que està amb mi en que per treballar millor el fred...
Així que quan arriba la Festa Major, dies de festa i empalmes, i treiem ja jerseys i botes, a mi se m'alegra la cara arriba en un moment la tardor, els bolets, la caça i espero que també les plujes...

Per cert si voleu venir a Cardona des del 11 de setembre estem de Festes...

Turisme rural

Mira avui no m'hen puc estar...

Hem estat aquests dos últims dies en una casa rural prop, molt a prop de l'embassament de Susqueda, al costat del Pasteral. La casa es diu els terrats, i per què els faig propaganda?, doncs perquè les fotos de la seva web http://www.elsterrats.com/, son la fidel imatge de la realitat, perquè els menjar que prepara Koldo és per brindar amb cava, perqué la hospitalitat i la conversa amb la Glòria és agradable i sincera, perqué la Muxu i la Betti són com vulguis que siguin, o carinyoses i joguetones, o una simple part més del paisatge.

El paisatge, genial, els camins frescos i salvatges, l'aigua abundant, nosaltres hi hem estat a no fer res i descansar, a càrregar piles, però hi ha un munt de coses per fer...

Us convido a anar-hi, us recomano passar-hi, i veureu com acabeu parlant meravelles d'aquest lloc...

Estiu atípic

Quin estiu més estrany, se m'ha fet llarg, però no he patit calor.
He estat dos dies a la platja, i no hi havia gent.
No m'he cremat, no he escoltat la cançó de l'estiu, les reposicions a la tele no han estat tantes com d'altres anys.
No sé si serà la terrible crisis, o que si no fa calor tota cuca no viu, però fins i tot a les nits amb les finestres obertes de bat a bat, he pogut conciliar el son.
S'acosta la tardor, s'acaba l'estiu, prova d'això és que ja ve la Festa Major, tant la de Cardona, com la de La Coromina, i la veritat és que per extrany que sembli, noto com si aquest any no hagués hagut estiu.
Teniu vosaltres la mateixa sensació?

Olimpíades

Dec ser un "bitxo" raro...
Ahir veient la cerimònia d'inaguració no em va decebre, els xinesos ens han demostrat que son organitzats, que son els reis dels focs artificials, que tenen cultura milenària, que son rectes i perfeccionistes, i que son comunistes...
No dic això com pejoratiu, sinó que a mi no em va agradar, però GENS NI MICA, la pujada de bandera xinesa, sis militars, amb la cara de Mao darrera, en marxa militar, perfecte, acrobàtica, milimètrica, i sincronitzada... en el que representa els jocs de la pau...
Mira només volia escriure 4 ratlles per dir, NO, un militar mai és símbol de pau, ni aquí, ni a la Xina...
Una mostra més de la prepotència d'aquest país tan amic dels drets humans...

Facebook

Un nou món ha arribat.

Feia temps que sentia parlar sobre Secon Life, i d'altres móns virtuals, i no m'havia interessat mai, però un dia vaig rebre una petició d'amistat...

Des d'aquell dia vaig començar a rebre més peticions, i a fer-ne jo mateixa, vaig buscar gent amb la que feia temps que no tenia contacte, i m'ha agradat la resposta.

En un temps on la crisi, impera, i l'estalvi ha de ser real, és pràctic això de connectar-te i no gastar ni en mòvils ni en telèfons per parlar està bé, a més comparteixes interessos, jocs i d'altres mil i una tonteries, que et permeten tenir notícies i contacte amb els teus amics i amigues.

Molt bé per facebook, sinó ho heu provat, us hi convido a participar...

Bruce Springsteen

Han passat els anys, i ara no baixo a pista per rebre't, estic a dalt, però no sentada. Disfruto com el primer dia, i encara se'm fa un nus a l'estòmac segons abans de que surtis a l'escenari. Encara recordo la primera vegada que et vaig veure, com es recorda el primer petó o la primera vegada, i cada concert el tinc grabat en la memòria, com una nit memorable.
Aquesta vegada has estat genial, però clar! és que sempre estàs genial, sempre surts a donar-ho tot, com nosaltres t'ho donem tot, veure al Boss en directe és un espectacle diferent, crec que únic en el món.
Ell és genuí, una bèstia a dalt de l'escenari, i sembla que els anys no passin, continues movent el cos, cridant, tocant l'armònica i extassiant-nos fins no poder més.
Et vull agrair que estimis Barcelona, que ens regalis aquestes vetllades tan memorables, et vull agrair cada nota que inventes, cada acord que toques, et vull agrair el últim disc, senzillament genial, i et vull dir que formes part, dels plaers que la vida m'ha donat.
Bruce no sé si serà la darrera vegada que et podré veure en directe, espero que no, però et vull dir que gràcies per tot, per ser únic, sincer, rocker com el primer dia, per deixar la teva empremta en el cor de molts catalans i catalanes, i per ser... com t'ho diria.... per ser COLLONUT.
Felicitat i per molts anys, espero reveure't aviat.

Lleó i amor

Impressionant, sense paraules...http://es.youtube.com/watch?v=D1uKJez7Tu0.

L'amor no té límits, ni fronteres, no coneix espai, ni temps, ni raça ni espècie, és el més gran del món. Quan veus el lleó saltant damunt els seus antics cuidadors, a mi se'm fa un nus a la gola, com pot ser que una bèstia salvatje i fera, sigui com un gatet amable, juganer i carinyòs.

Potser el fet de'n Denis sigui a casa nostra, fa que sigui més sensible en aquests temes, els animals quan decidim adoptar-los, són totalment depenents de nosaltres, sinó els donem menjar, moren d'inanició, sinó els treiem a passejar, no fan exercici, sinó els netejem van bruts, son part de nosaltres, i ens adoren.

Arribes a casa i et reben feliços, contents, clar... suposo que això és per gossos i gats, però no us penseu tenia un ocellet i també ho feia, piulava quan arribavem.

Però tornem al tema l'Amor, el que demostra el lleó, o en el meu cas en Denis, és primitiu, pur i sincer, com molt sovint, hauríem de prendre nota de les múltiples lliçons que ens dona cada dia la naturalesa.

I ja per acabar, mireu el video, i penseu hi ha res més bonic que retrobar-se amb un amic, estimar sense condicions, i tenir cura d'algu, doncs au... és a les vostres mans.

KAIXO

Hola us vull parlar d'una terra, on he estat com a casa...

He anat a veure la meva germana, a Donostia, i la veritat és que m'ha encantat.

He estat a Hondarribia, i he gaudit dels seus carrers i de la seva gent.

He visitat San Juan de Gaztelugatxe, i m'he meravellat.

Quan parlava amb la gent, em sentia bé, com a casa, entre la meva gent. Passejant escoltava parlar en euskara, i m'agradava, xerrant amb la gent jove que ha aprés la seva llengua un cop grans em feia sentir orgullosa de la seva empenta.

Ells tenen enveja que nosaltres parlem en català tan fàcilment, i jo els deia que ells van per bon camí, els nens i nenes l'estudien a les ikastoles, i això és un principi, que amb constància i ganes, si un vol es pot.

Aquí no tothom parlem en català, hi ha molta gent, nascuda aquí, que no fa ni el mínim esforç, ells s'esforcen, i en això els envejo. La nostra llengua és ben viva, la seva un nadó, però mentre la nostra rep la forta influència del castellà tan sovint emprat en les nostres vides diàries, ells la mantenen pura, sense influències.

He parlat amb gent de ciutat i amb gent de poble, i tots m'han rebut excel·lentment, m'han demostrat un tracte de favor per ser catalana...

I aquí volia arribar, he tingut un insult, per ser catalana i no venia d'un basc, sinó una sevillana, m'ha tractat de independentista, poc solidària (no sé que pensarà ara amb la publicació de les balances, segurament ni ho llegirà i si ho fa, no s'ho creurà, o el que és pitjor, pensarà que és just), m'ha dit que els catalans som dolents, que tractem malament a la gent, no sé jo quina relació ha tingut amb Catalunya, però Déu ni dó!!!

En la conversa, jo molt ingenua, i amb els minuts cada cop més indiganda, vaig esbrinar que la seva visita a la meva terra va ser a Salou i Port Aventura, i que el seu problema era que una noia de 20 anys (segons deia ella), no li va voler parlar en espanyol (jo li vaig corregir en Castellà), que és la llengua oficial de l'Estat, i afegia que no sabia parlar castellà no li havíen ensenyat a l'escola, i aquí jo vaig saltar.

Recordeu 3 parràgrafs més amunt, la nostra llengua rep una clara i forta influència del castellà, i sé de segur, que no hi ha ningú de menys de 40 anys, que no sàpiga parlar en la llengua oficial de l'estat, que és més, hi ha moltíssima gent que és la seva única llengua vehicular.

De fet d'això fa molts dies, jo ja no hi pensava, ho he recordat amb la publicació de les balances, i de fet em va fer molta pena aquella noia, vivint al Pais Basc, amb un Basc (parlador d'euskara), i afirmant que no feia falta reviure la llengua d'aquella terra, que si el seu destí era morir, tard o d'hora ho faria

No m'estranya que els Bascos i Navarros no vulguin entrar en el joc Espanyolista de finançament igualitàri, jo si pugués tampoc hi entraria.

Però retornant al tema de la terra, un 10 per hospitalitat, un 10 per amabilitat, un 10 en paisatge, un 10 per la gastronomia, un 10 per la seva gent, el seu caràcter, la seva empenta, i els desitjo molta sort perquè el euskara vagi fent-se camí.

Gora arte...

I continuo amb els transportistes

Mira això de criminalitzar a la classe proletària a mi no em va gens ni mica... què vol dir que han paralitzat un país, crec més bé que ha estat el pànic, per les notícies alarmants del mitjans de comunicació qui ha fet buidar prestatgeries de supermercats, ha esgotat sortidors de hidrocarburs...

Jo sempre omplo el dipòsit, i aquests dies no ho he fet, necessito el cotxe per anar a treballar, m'he desplaçat a Manresa, dos cops aquesta setmana i fins i tot he anat a Barcelona, i no he tingut por de quedar-me a la carretera... Molta gent ha omplert el dipòsit sense necessitar-ho, pel que pogués passar, i això ha provocat aquesta alarma i por social a quedar-se sense gasolina i córrer a una estació o una altre i fer cues interminables.

He comprat el que compro cada setmana, en comptes de fer-ho cada dia, ho he fet un cop, i si no hi havia verdura, he comprat altres coses, de fet he tingut un plat calent per cada àpat i no he hagut de recórrer al congelador, ni l'he omplert esperant temps pitjors...

He plorat veient el camioner mort, el cremat, veient la càrrega per l'asfalt, mirant atònita les manifestacions d'agricultors i pescadors, rebent garrotades de la nostra policia Nacional, i feia créixer la meva ràbia interior, com quan veia les accions d'alguns piquets que més que informar, el que feien és coaccionar...

La vaga és un dret constitucional, ells lluiten per la seva dignitat, no crec que la meva vida hagi canviat gaire aquesta setmana, i el que més em dol, és que la gent els ha jutjat d'insensats, de violents, de putejar als altres conciutadans, jo el que realment crec, era que tothom ens havíem de posar al seu costat, i demostrar al govern que estem EMPRENYATS, que les coses NO FUNCIONEN, que el país ESTÀ EN CRISIS...

Els transportistes malauradament, no crec que hagin aconseguit el que volien, els hem sentit, i amb les accions, REPETEIXO DE PIQUETS VIOLENTS I NO TRANSPORTISTES, els hem criminalitzat, i ho ha fet aquesta meravellosa premsa, que farda de tenir dret d'informació, que llueix la seva imparcialitat, i que per a mi durant aquesta darrera setmana ha informat, de manera alarmant a tota la població provocant que al final la truita de la vaga, es donés la volta, i de cop una reivindicació totalment legítima ha passat a ser una putada per tots i totes...

Els transportistes tenen el meu suport

Mira que el país es paralitzi què voleu que us digui és una putada, però JA ERA HORA...

Sous baixos, hipoteques altes, pisos a preus astronòmics, els preus amb el euro van pujar quasi més del doble, i nosaltres com burros a callar i aguantar... JA ERA HORA...

Per la meva feina conec a molts transportistes, i la veritat no m'agradaria gens fer la seva feina, passen la setmana fora de casa, lluny de la seva família, dels seus amics, i per què, per guanyar-se el sou, com tots nosaltres.

El preu del petroli, a ells els puteja, però a nosaltres també, i JA ES HORA de dir PROU, prou d'abusos de mentides, d'aguantar peti qui peti...

Els polítics prometen, i prometen i després res de res, ni 400 euros, ni Estatut d'Autonomia, un aeroport desastrós i no parlem de RENFE...

Això és una estafa, i JA ES HORA de dir PROU...

No he sigut mai amant de les vagues, ni dels sindicats, ni molt menys dels piquets, però si és la única manera que el govern, i la gent els escolti, endavant a l'aturada, JA ERA HORA que algú digués PROU.

Avui escolto les noticies, i hi ha opinions per tot, i la veritat que n'hi ha que son per flipar... com comprar 14 kilos d'arròs, omplir el dipòsit del cotxe per deixar-lo al garatge, hem arribat fins aquí per egoisme, per un sistema capitalista que ens aboca a consumir, i consumir sense parar.

Mira amb el txec per un nou nen, moltes famílies compren una habitació nova, no l'estalvien, no sé quina casa de cotxes, si en compres un et donen un txec de 3000.-€, i la propaganda proposa anar de vacances...

I aquí volia jo acabar, JA ES HORA de no viatjar, de estalviar el poc que puguem, de viure una mica pensant en el demà, de no seguir les lleis del capitalisme, de desar la Visa en un calaix ben amagada, i potser amb petits gestos com aquests a final de mes arribarem més bé, no patirem quan tinguem un imprevist, i potser les grans multinacionals les reines del consumisme afluixaran una mica...

Penseu que el setembre és a la cantonada, que hi ha molts que teniu nens i nenes que van a l'escola, que si gasteu la renda, la paga extra en vacances i tireu de Visa podreu riure de la "cuesta de enero", jo de moment ja practico aquesta teoria i de moment penco molt, però de moment em va bé.

JA ES HORA QUE ALGÚ ESTALVII, I AIXÍ LI DIGUI PROU AL CAPITALISME ABUSIU QUE ENS HA PORTAT A TENIR MÉS DIES EN VERMELL QUE EL MES DE DESEMBRE...

Pau Grané Cusidó

Tinc una amiga a la que li vull dedicar unes línies, és mare "primeriza" i ha creat un blog amb el seu nen... paugranecusido.blogspot.com
Us haig de dir que el nen en qüestió és una monada, i una fotocòpia de la seva mare.
Trobo molt divertit, això del blog, perquè pot explicar la seva experiència com a mare, pot anar veient com creix el seu nen, i els que no el tenen aprop li poden sentir.
Au Mireia, moltes felicitats pel blog, i continua explicant més coses del teu nen, que m'agradarà anar-ho seguint...

Teleoperadors

L'altre dia us parlava dels teleoperadors, de Telefònica, Amena, etc... Avui al Club de TV3 també en parlaven, i explicaven maneres de desfer-se'n.

Jo al principi pensava, que aquests que es dediquen al Telemàrqueting fan la seva feina, i els escoltava pacientment, i després els deia que no m'interessava i prou. Ara després de l'experiència Marie Claire i Telefònica, els evito, els penjo, no els suporto...

La de Marie Claire va ser per flipar..., un tio amb tó pujat, quasi eròtic no, semblava més aviat porno, que em va deixar sense paraules, vaig escriure fins i tot a la casa Marie Claire, per si era seu el treballador, li indiquessin que hi ha coses que no cal dir, com si dorms o no en roba interior, com que es posaria al llit amb mi, o fer comentaris inapropiats a la teva talla de sustens... Jo la veritat flipava, la veritat que després de penjar estava indignada i vaig voler una excusa de Marie Claire, al no rebre cap resposta, me'n vaig oblidar fins avui. Fins i tot vaig esperar un comunicat de m'empresa avisant que no tenia res a veure amb enquestes tipus eròtic que es donaven.

Us ho explico perqué si us truquen de Marie Claire, no gasteu explicacions, els penjeu i ja està.

El cas de Telefònica ja va ser per flipar, van trucar a la feina, per una súper oferta, que jo ni volia, ni estava interessada, el senyor al principi molt amable, em deia que no trobaria res millor, que no hi havia res més barato que gratis, jajaja... que si jo no ho entenia... al final com que no entrava al seu joc em va dir que si era tonta que què era més barato que gratis, i jo flipant... li vaig contestar que ell que era un sudaca (juntament amb una altre adjectiu) i devia fer poc que vivia en aquest país, i que aviat avariguaria que Gratis.. avui en dia només l'aire que respirem i temps al temps...

El més bo és que aquest senyor va venir amb el mateix cuento a la botiga, i es va trobar amb mi... jejeje... va sortir la meva jefa, que de fet és qui ha de dir si o no, i quan li va dir lo de gratis, li va demanar llegir el contracte amb calma, i que tornés a les cinq i li donaria la resposta... El millor no va deixar-li el contracte ni va tornar mai més, potser això de gratis, no era tan real com ell volia...

Bé es veu que això del telemàrqueting cada cop va a més, i sort que la vida d'avui no ens permet parar molt a casa, per això deuen fer servir teleoperados des de Sudamèrica, per salvar els horaris, i així si ja et molesten a l'hora de dinar, des de l'altre costat de l'Atlàntic, també et poden molestar a l'hora de sopar, a mi m'han arribat a trucar a les 11 de la nit.

Avui he sentit alguns consells, i penso possar-los en pràctica...

I el chikyliquatre no s'acaba

Mira ja n'estic més que farta...

No m'agradava la cançó, no m'agradava la vestimenta, em vaig mig convencer, quan tothom em deia que els altres països presentaven coses similars.

Per a mi era una falta de respecte, respecte als cantants que van voler fer servir el festival com a trampolín, era una falta de respecte per la gent que mira el festival com a concurs musical, jo només vull dir una cosa si el festival és mort... MATEM-LO, no fem més el ridícul...

Però tot i evitar escoltar la cançó, ara me la posen en anuncis, a la ràdio com a falca entre notícies, va ser el minut més vist en els últims 6 anys, però JA ESTÀ...

Per favor deixem al Chiquiquatre descansar, i així ho faran també les nostres sofrides orelles... Que no ens adonarem i ja ens bombardejaran amb la cançó de l'estiu, i la poca qualitat musical.

Aparcaments

Últimament no rebo cap notícia bona des de cap Administració, si fa uns dies us parlava de la Renda, avui us vull parlar de Cardona.

Cardona, és un poble petit (uns 8000 habitants) de la Catalunya Central. La seva població és dispersa, en el nucli antic, amb un gran valor històric, s'hi concentra la major part de l'activitat econòmica.

Molts com jo, vivim a les afores del poble, per exemple jo tardo en cotxe, 5 minuts de casa a la feina, visc a uns 2kms del centre. Ara l'Ajuntament, s'ha tret de la màniga un PLA DE MOBILITAT, on reconeixent el valor històric, i volen aprofitar l'atractiu turístic, no permetrà circular pel casc antic, és clar amb les excepcions de càrregues i descàrregues, i evidentment els veins.

Problema... els que vivim fora però treballem al centre, que no ho he calculat però debem rondar el 80%, ens dirigim a la feina en cotxe o moto. Estem d'acord en no circular per determinats carrers. Però per arrodonir el pla, volen fer tots els aparcament del centre com a zona blava, suposo perquè els turistes, o visitants, deixin algun euro a l'Ajuntament. I quin és el problema?, jo no pujo a Cardona ni com a turista, ni com visitant, si que a vegades com a comprador, però sobretot pujo 6 dies a la setmana, matí i tarda com a treballadora, visc a 2 kms, no rebo compensació per desplaçament, i ara a sobre el meu Ajuntament em preten cobrar l'aparcament.

No si trobo molt bé, mantenir el casc antic, trobo molt bé, procurar la mobilitat, però jo sempre aparco bé, excepte algun Diumenge perquè si ja és dificil aparcar entre setmana, el Diumenge amb el mercat, queden reuides les places a la meitat, i realment s'habiliten algunes voreres per aparcar. Però treure els aparcaments als treballadors, ho trobo realment indignant...

A Cardona, som pocs, però sembla que a més mal avinguts, ningú a l'Ajuntament s'ha plantejat com solucionar el problema dels que arribem a la Fira per motius de treball, què haurem de fer, deixar el cotxe pagant, o barallar-nos pels llocs d'aparcament que no hi ha.

Mentiras y politica

A part d'emprenyats, ara... Enganyats, estafats, burlats, etc...

No sé per què, però m'ho havia cregut, havia pensat que em tornaríen 400 euros. I resulta que SORPRESA, no només no m'ho tornaran, depen del total que jo ingressi i em retinguin en el IRPF, sinó que a més una gran part de la població jove, mileurista, aturada, pensionista, autònoma, o sigui la majoria de gent normal i corrent, que amb prou feines arriva a final de mes, i amb esforços i estant-se de moltes coses, pot estalviar un euro al mes, no tindran aquesta rebaixa i segurament és a qui més beneficiaria.

Així que res 4 anys més de socialisme, afavorint als rics, putejant (i perdoneu la expressió però no té un altre nom) a tots els catalans i catalanes.

I això si amb una ministre prenyada, catalana i de cap de les forces militars!!! Au va que som la Riota de la resta de comunitats autònomes, ara si no diguem res, que llavors es senten expoliats, humiliats, i enganyats...

L'aigua tan esperada arriba

Ai mare meva, quin desgavell!!

Fa dies que plou, en la meva estació metereològica des del 10 d'abril he recollit 77 litres, que bé, jo pertanyo a la conca que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana...

Quan en aquests darrers dies, ens avisaven i alliçonaven sobre l'ús de l'aigua, miraven sempre uns embassaments en concret, els que donen aigua a Barcelona!!!

Ara que sembla que el perill primer l'hem salvat, no seria millor continuar amb una mica de restriccions, continuar mirant el mal gastament d'aigua, procurar que les piscines no s'omplin, que el consum sigui responsable, no sigui cas que per l'estiu cap problema, però ens vingui una tardor altre cop molt seca, i tornem a estar a les mateixes.

Veig que ara els diaris, i les notícies son més benèvoles, diuen que hem salvat el perill, però penseu un moment en un conte infantil, la fàbula de la formigueta i la cigarra.

Potser diners avui en dia ens costa molt d'estalviar, però l'aigua, possem'hi tots el nostre granet de sorra, per si venen temps pitjors.

Paseillo

I no podien haver guanyat la lliga la setmana que vé, no ens humiliat prou aquesta termporada... És igual més que mai, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA, ja vindran temps millors, malgrat em sembla que encara haurem d'esperar una mica...

Haurem d'esperar la dimissió d'en Jan Laporta, la destitució d'en Pep Guardiola, la retirada d'aquesta còmica junta, i sobretot la desaparció de l'entorn.

Un entorn amb nom pròpi i concret, Johan Cruyff, jo des d'aquestes humils ratlles, et prego que

marxis, ens deixis en pau, i que demostris el que ets, però fora de casa nostra, lluny de la gent blaugrana, ja ens has fotut prou....

La veritat és que l'escrit ha quedat breu, però espero que prou clar, abans que tot visca el Barça i ja es hora que el deixin ser el que és més que un club, per sobre de noms, personatges, presidents i jugadors.

Ossos polars

Estic a la meva segona casa, i miro la tele, un reportatge sobre ossos polars, quina pena...

La gent del National es fan creus de que responguin violentament a les intrussions humanes, però jo crec que en el fons són animals, el seu instint de supervivència és molt fort, no veuen homes, sinó un ésser vivent que es mou, i no saben que és, ells sencillament es defensen.

L'òs polar, ultimament està molt fotut, no té foques per menjar, la gran masacres de foques petites, en merma la població. No té territori, el gel cada cos recula més, entre illot i illot de gel li costa enormes esforços i molta despesa energètica, llavors quan arriba a llocs on té l'aliment a l'abast, està tan cansat, que li costa molt poder fer una tècnica eficaç per menjar...

L'òs polar serà segurament una de les primeres victimes, d'aquest tant parlat canvi climàtic, no el jutjem és un animal més de la nostra era, que per desgràcia té els dies comptats, jo si mai tinc nets, potser només els podré explicar com eren amb documentals o visites al Zoo.

Pensem que son animals i com a tal lluiten per la seva supervivència, a mi, potser em queda una mica lluny, m'és simpàtica aquesta espècia, quina pena que no puguem tornar enrera com deia la cançó, però si que podem reflexionar, i evitar que l'home, l'escalfament del planeta, malmetin més aquest meravellòs planeta blau.

RENTA

Arriba el maig i la declaració...

Aquest passat any, vaig treballar com una burra, per poder estalviar, per pagar-me una fecundació i sabeu quin és el resultat, a part de no funcionar la in vitro, aquest any em toca pagar.

No desgrava res, ni les mútues, ni les operacions, ni res de res, això sí, si tens suficients diners com per comprar obres d'art considerades patrimoni, o pots fer grans donatius, llavors et desgrava... Som un país on es beneficien els rics, a mi em prou feines em desgravà el pla de pensions, que tinc...

No és que hagi de pagar una fortuna, però a part de tot el que m'han retingut, i de les moltes despeses que he tingut, ara els haig de pagar el poc que m'ha quedat, no és just.

Tan jo com el meu marit, tenim sous normals, tirant a baixos, tenim hipoteques, cotxes de més de 10 anys, no anem a fer grans vacances, procurem no sortir els caps de setmana, mirem i remirem alhora de comprar coses, com roba, noves tecnologies, i no serveix de res, si d'algo si, per tal de quan els d'Hisenda et reclamen diners, hagi de pagar...

Que hi farem, esperarem el txec i resarem a la Verge de la Cinta, per veure si ve el tant esperat nadó, i no haig de fer hores a tot drap per pagar-me una altre inseminació.

Morir amb les botes posades

Gràcies Deco...

La derrota d'avui contra el Manchester avui, m'omple de tristesa, de tristesa perquè l'any que ve hi ha molt jugadors que ja no vestiran la samarreta que estimo més del món.

No vull ser hipòcrita, aquest any ha estat pèssim, només a Europa hem estat un bon equip, lluitador, valent i fort, ho hem estat fins a la semifinal, però no hem pogut més.

Hem sap greu perdre en Deco, que tantes bones estones m'ha fet passar, hem dol veure la joia de Messi, que no se'n surt, hem fa mal veure en Eto'o sense flaire de gol, i em costa creure que el màgic Ronaldinho hagi perdut el seu do.

No sé si és l'entorn, no sé si son els jugadors, l'entrenador, o aquest impresentable de Jan Laporta, que cada cop més ens demostra el seu poc talant, és com una imitació en pijo i senyora d'en Joan Gaspart.

No sé si ja va sent hora de que en Johan marxi de can Barça i ens deixi en pau, què ha fet ell fora del Club?.

Jo no vull un Guardiola com entrenador, no té experiència, no té una trajectòria brillant, va sortir del futbol per la porta petita... no m'agrada això pel meu Barça, si el problema és el vestidor, hi ha mal ambient, no es poden controlar les festes dels jugadors, no us sembla que necessitem un entrenador amb una mica més de caràcter???

Em sap molt greu haver perdut, no tenir lliga, ni champions, ni copa del Rey, o sigui un any a zero, però evidentment veient els partits que hem fet a què podíem aspirar?.

El Barça és molt més que un president, un entrenador, o un equip, el Barça és un somni, son gaudir tardes i nit de futbol, de no sopar, de mal d'estòmac, de cava i emprenyades, i és un sentiment de molts aficionats, per això demano un toc d'humiltat, primer des dels jugadors, i sobretot per la directiva, menys bufandes, viatges i dinars...

I ja per acabar, un missatge pels jugadors que avui han suat la samarreta, us estimo a tots i cadascun de vosaltres, heu lluitat fins l'últim segon i m'heu donat una il·lusió de 96 minuts, gràcies, sereu sempre en la meva memòria, no ha pogut ser més, però evidentment heu arribat a semifinals, felicitats!!! heu mort amb el cap alt, com deia una pel·licula molt vella, heu mort amb les botes posades!!!

Pots estalviar?

Aquesta era la pregunta avui de un programa de ràdio, i la resposta ha estat, un 89% dels oients han dit que no!. Quina vergonya!!
Però què es pensen, mira jo estic molt indignada, i la tele, la ràdio, els diaris m'hi ajuden molt.

Per la tele veig la campanya d'Hisenda, jo fa més de de un mes que vaig sol·licitar el esborrany, i encara no l'he rebut.

Per la ràdio diuen que no podem estalviar, mira l'altre dia, em van canviar un congelador que m'havia comprat al desembre, per un defecte de fàbrica, segons el tècnic, tenia un problema amb el desaigua, però el menjar no corria perill, fins el dia que em canviéssin la màquina. Havia estalviat per comprar el congelador, i des del desembre fins avui l'havia anat omplint mica en mica... i marxa el tècnic, i el congelador es descongela, i si... Tinc congelador nou, però totalment buit, és clar Faggor no se'n responsabilitza!!! Costa molt d'estalviar, però a més ningú t'ajuda.
Els diaris parlen del superàvit del govern, del problema de l'aigua, parlen de polítics que dia rera dia estrenen, sobretot les senyores, modelets, joies, bolsos i carteres, i nosaltres comprem poca roba.
Parla gent a la tele, de que els estafen amb les segones residències, parla gent de que els estafen amb les tarifes telefòniques, la gent reagrupa crèdits, el gas-oil ja és més car que la gasolina, i au la cirereta del pastís, avui a l'Euríbor només li falta un mes més per arribar al sostre del Cinq, ja està al 4.9, i jo demano, ALGU POT ESTALVIAR???.
Jo algun mes ho puc fer, però al següent tinc l'assegurança del cotxe, o de la casa, o haig d'omplir el dipòsit, o haig de reomplir el congelador, que hi farem, anar tirant mica en mica, i ara que ja sabem que el txec de 400€ no ens arribarà, resignar-nos i ja està.

Servicios de Telefónica

Hace más de un mes que tengo problemas con mi ruter WIFI, tengo que reiniciarlo más de 2 y veces para que el ordenador reciba señal, y así conectarme a internet.
Hoy después de 5 llamadas (la primera me ha dicho que no existia como cliente), he conseguido hablar con un teleoperador (en un castellano bastante deseoso). Y me ha ofrecido un ruter por 120.-€, para continuar navegando super lento, como viene sucediendo desde hace más de dos meses. Y no salgo de mi asombro, con una demora de 15 días, si quiero más rapidez, debo desplazarme a Barcelona, nada unos 100 kilómetros, para ir yo misma a comprar el ruter que elija.
Parece que estamos otra vez en la época de Larra, y los funcionarios del Vuelva Ústed Mañana, ahora trabajan en las compañias telefónicas.
No se ha dignado ni tan sólo a hacer ninguna comprobación de la red, de la conexión o de qualquier configuración que yo pueda tener mal, sólo me ha indicado, de muy buena manera, que debo desembolsar 120€, viajar hasta Barcelona (claro si tengo días para hacerlo), y pagar las 5 llamadas que he debido realizar antes de poder hablar con una persona.
La verdad es que me planteo a volver al Monopolio de Telefónica, confié en vosotros des de el principio, tengo llamadas, inalámbricos, internet, incluso los móviles, pero se ve, que la companyia Azul, a parte de monopolizar en nuestro país el servicio telefónico, también siempre tiene ofertas, para que los clientes insatisfechos no sintamos un poco mejor.

Mi sorpresa ha sido que no hace falta que llame a Telefónica, lo han hecho ellos, y para variar des de Sudámerica, concretamente des de Peru, y no he podido tampoco conseguir entenderme bien...

Estamos arreglados, yo no sé qué solución tengo, y creo que no soy la única persona que tiene el mismo dilema en nuestro país.

Sant Jordi

Arriba l'abril i ens tornem bojos. Amb la nova estació, acabada d'estrenar, no gràcies al Corte Ingles, arriben les picors, les pluges, els freds al matí i les sufocacions al migdia, i com no religiosament i puntualment els escriptors.

Jo compro llibres, els compro tot l'any, i també els regalo tot l'any, tant se val sigui estiu, o hivern, Nadal o aniversaris, els regalo perquè m'agraden, perquè el títol em diu alguna cosa d'una persona, o m'hi fa recordar... I prou, els deixo, tot i com ja vaig dir no m'agrada gaire, perquè no tothom té la delicadesa de retornar-los.

Bé al que anava, l'altre dia vaig estar mirant un programa al Canal 33, sobre llibres, la veritat una delícia de programa, però jo que em considero una bona lectora, em vaig sentir una mica ofesa.

El programa anava sobre llibreters, i ells recomanaven certs llibres, la veritat de tots els que van recomanar jo en vaig apuntar 3, perquè els vaig trobar molt interessants i gratificants. Però la resta em va sonar molt a pedanteria intel·lectual, es criticava als grans editors i escriptors, que feien estrenes mediàtiques, no obertament sinó en segones, i la veritat, jo els admiro.

De sempre m'ha agradat Mendoza, i descobrir a Zafon va ser un plaer, també llegeixo autors poc coneguts, com Amin Maloouf...

Tan llegeixo literatura històrica, com novel·les de ficció, tan memòries com històries del Greal, la veritat es que m'ho empasso tot, no miro si és un editor ric i famós, sinó que miro el títol la sinapsi, i si em crida l'atenció, endavant una nova història per explorar.

Que per Sant Jordi les editorials tiren la casa per la finestra, doncs molt bé, un cop a l'any hi ha molta gent compra un llibre, potser alguns fins i tot el llegiran i agafaran la costum de llegir, benvinguts al món de la imaginació del paper.

Que el senyor Brown treu un llibre, que tot i no tenir les característiques de Best-Seller, s'hi converteix, doncs Congratulacions com dirien els anglesos, la veritat tot el que obri les portes de les llibreries, perfecte...és genial.

Que a l'abril a tothom li agafa la dèria de la literatura, doncs molt bé, ojalà cada més fos igual i no esperés tothom a comprar un llibre per la Diada, que em sembla perfecte però poc...

Setmana Santa

Recordo a la meva àvia, quan jo era petita, i estava de vacances de Setmana Santa. Estava amb les meves cosines Conxita i Anna Mª. Era de nit i dins el llit, les meves cosines em cantaven una cançó perquè dormis, no cantaven qualsevol cançó mundana, sinó "el tamborilero"... La meva àvia va entrar al dormitori feta una fura: "que us heu pensat pecadores, no es pot cantar, és setmana Santa, heu de respectar el dol, que han matat a nostre Senyor!!".

D'altres records eren els vestits de primavera, amb la samarreta d'hivern a sota, feia un fred que pelava, la mona, les sabates noves, i la prohibició d'escombrar, si escombres el divendres Sant sortiran formigues, jejeje... Això si que no ens importava.

Eren dies de festa i la tele passava películes per entretenir. Pelicules sota censura, així vam veure Ben-Hur, Los diez Mandamientos, Moisés, etc, etc..

Les coses avui 30 anys més tard no han canviat tant... A mi em falta l'àvia, però...

Encara tenim Setmanes Santes fredes, encara que la nova primavera hagi arribat, religiosament com cada Març de la mà del Corte Ingles.

Jo no escombro el Divendres Sant, s'han inventat les aspiradores!, o potser això no val. És un dubte, com si puc menjar pollastre o conill, sabeu què per si de cas, menjaré arròs amb llamàntol, que està per sucar-hi pà.

Tenim vacances, no tothom, però si algun que altre dia de festa per estar a casa, menjar mona, i beneïr el ram, i mirar la Tele, que continua entretenit-nos, o al menys sembla que és el que preten.

Ara no hi ha censura, o al menys de la mateixa manera, però continuem veien Ben-Hur, Los Diez Mandamientos, Moisés, etc, etc... Clar que a TV3 s'han modernitzat una mica, ens han deleitat amb un Jesus modern, proper als nens, amb un Dimoni mig Matrix mig Armani, i ens han canviat els gladiadors del Coliseum per un Conan, que ara es dedica a la politica.

Bueno, ja veieu les coses canvien però no al ritme trepidant que canvien les nostres vides, i les costums, hi ha coses que ja ni es recorden, d'altres les anem arrosegant i només Déu sabrà fins quan...

Aigua quin tresor més minoritari

Un dia llegia una entrevista a un Tuareg, i deia que el que més li va sorprendre en un viatge a Barcelona, va ser una aixeta...

Com podíem ser tant inconcients del tresor que perdíem en obrir-la, que cada gota era més valuosa que una gota de petroli, i la veritat que aquell dia la meva valoració de l'aigua va canviar.

Fa molts anys, quan estava a la Universitat de Geografia, ja parlavem del bé escàs que era l'aigua, i feia petites coses, com tancar l'aixeta en rentar-me les dents.

Quan vem fer la casa amb el Kiko, vem fer aixetes amb dosificador, per tal d'estalviar una mica, i així així he anat fent.

Tant al Kiko com a mi, ens encanten els embassaments, per sort aquí en tenim molts a prop, i molts dilluns quan coincidim de festa, fem turisme, aquest any no he anat a Sant Ponç, ni a la Llosa, ni a Oliana, no vull deprimirme...

I tot això a què ve, doncs als milers de litres que estem tirant a Barcelona i rodalies, ho he llegit a La Vanguardia avui, i la veritat és que a part d'indignar-me, m'ha fet vergonya aliena, "La cañería que provee a Barcelona de agua del Ter pierde 11 millones de litros al día por 12 fugas", no si a sobre el responsable de que això passi encara tindrà la vergonya de presentar-se a les eleccions....

L'Ajuntament reaprofitarà l'aigua per regar parcs, jardins i netejar carrers, mentrestant els de comarques, com ens diuen a Ciutat, tindrem restriccions, que nosaltres això si que sabem que és. A la ciutat per tal de no provocar un tall en el subministrament, no passa res, deixem sense reparar una canonada, JA BOMBEJAREM L'AIGUA PER REUTILITZAR-LA !!!!

L'aigua com va dir el Tuareg que visitava Barcelona, també ho vaig llegir a La Vanguardia, fa uns quants anys en una contra, és un tresor molt preuat, val la pena conservar-la, gastar-la amb mesura, i aprofitar-la fins l'última gota, que no és inesgotable...

Eleccions

Això de les eleccions a mi ja em cansa, però tranquils aniré a votar perquè és un dret que tinc, que m'han donat, serveixi o no de gaire...

Avui uns donen un bé negre, demà els altres dos de blancs... i així van passant els dies, no els quinze de propaganda, sinó els quatre de legislatura. Ens passem quatre anys veient com es tiren els plats els uns als altres, com s'insulten, i de tant en tan fan alguna llei, que no ens afecta en res... Ells cooperen amb altres països, fan tractats amb altres estats, i viatgen, nosaltres de la casa a la feina, i de la feina a casa... anant fent.

Però deu ser un mal comú en la classe política, sinó només cal mirar els avançats americans, no sé si porten 2 o 3 mesos de primàries, ens queixem dels nostres candidats, però ells tenen follons per escollir o un negre Obama o una dona Clinton, o un amant de les patates McKane, la veritat és complicada la política, però per si volen més exemples, mireu els nostres veïns ara de primera dama una ex-model, cantant, que anuncia cotxes que treuen foc, amb una postura bél.lica, ells tan pacifistes!!!.

Això de la política a nosaltres els del carrer em sembla que aportar quelcom... rien de rien... com dirien a la Gàl·lia.

És que crec que ser polític és com una mica estar en el paper couché, però sense la faràndula. Amb bon tiberis a can Lucio, bones migdiades, aves i ponts aeris a punta pala, 6 mesos de vacances, i dietes i viatges a càrrec del contribuent. Això cada final de més amb el compte més ampli.

I és llavors en les eleccions quan reconeixen que els treballadors, estem molt malament, paguem masses impostos, l'estat té beneficis, no arribem a final de més, ajudaran a les famílies amb morositat, no ajudem al medi ambient, plantarem infinits arbres... i mentrestant jo de casa a la feina i de la feina a casa, a veure si aquest cap de setmana puc anar a sopar fora, un cop hagi pagat totes les lletres al banc.

A sobre ara a pagar

M'he quedat com una figura de pessebre escoltant les notícies.

Mira resulta que un nen, no recordo l'edat són d'aquelles informacions que oblides i només et quedes amb el que realment et sorpren, però si sé que era un nen. Anava en bicicleta, i es va saltar un Stop.

Malament, un Stop és un atura't... però... un conductor que circulava bé, sinó tenim en compte el seu excés de velocitat, demostrat!!, el va atropellar mortalment, s'havia saltat l'Stop!!! Quina desgràcia.

Continua la noticia, dient que al conductor se li ha donat la raó, ell no va cometre un homicidi involuntari, o no sé com tecnicament li diuen a aquest tipus de desgràcies, total... Els pobres pares, orfes de fill, han de sobreviure amb la culpa, que el seu nen es va saltar un Stop, i els queda la incredulitat, o al menys a mi si que m'hi ha quedat, de saber que si algú es salta un Stop, encara que tu vagis a 80 en un creuament de 50, no passa res!!! la culpa és de l'altre...

És per pensar, no???

Continua la noticia, i per acabar-ho d'arrodonir, el conductor, tan campant, surt per la tele, i denuncia als pares, els reclama 20.000.-€ per arreglar el cotxe, quina barra!!! Ostres aquest senyor, com té els sants pebrots, de sortir a la tele a reclamar a una família, que si el seu fill es va saltar un stop, però que s'han quedat sense fill, i ho diu tan panxo, com qui no vol la cosa, que li deuen un cotxe nou, jo flipo...

Haig de pensar i raonar, on és la justicia, no és igual delicte saltar un Stop, que circular a 80 en un lloc de 50, potser tristament, la solució hagués estat taules, però clar això no és una partida d'escacs.

Haig de pensar també, a quin moment de la nostra evolució vam deixar enrera la humilitat, el sentiment de culpa, el voler treure partit a tot, a l'oportunisme sigui al preu que sigui. Quina pena el cotxe espatllat, però i als pares com els arreglaran el fill, o potser humiliant-los més, els farem pensar en una altre cosa que no sigui la mort del seu fill... Potser és una nova tècnica psicològica, a algú en estat de txoc, el podem putejar més i així oblida les penes, si cau en l'alcohol, o la depressió s'accentúa, cap problema, a l'atur i encara més ofegat, sempre li quedarà la solució d'obrir una finestra... Això si no perdem la oportunitat de sortir a la tele, ràdio o diaris, i guanyar-nos un minut de glòria, total només circulavem més ràpid del permés, i ell es va saltar un Stop.

INTERESSOS

Jo per sort no puc estalviar, i per tant no tinc diners a la borsa, uff... que bé que en el meu país els joves amb prou feines arribem a final de mes, sinó ara estaríem tremolant, amb unes hipoteques cada dia més altes, i amb els diners baixant i baixant...

Aquesta maleïda crisis americana, ens ha ben fotut, el que encara no entenc és que ells baixin els tipus d'interés i nosaltres au amunt i amunt!!

Catalunya va bé, els sous són alts, les hipoteques són baixes, i els nostres cistells de la compra cada cop són més econòmics i adeqüats a aquests sou mínims tan dignes, JA!!!

Himno de España

Parece que hablemos de un cómico, ahora si, ahora no. Mira que yo sepa el Himno de España tiene letra, no oficial, pero si hay versiones de letras des de la época de Alfonso XIII.

Para mí un himno, es un clamor popular, que en un momento concreto, y generalmente muy vivo, escribe el sentimiento del pueblo, relata hazañas, derrotas, amor a la patria, o a sus governantes...

Ahora en el mundo donde vivimos, cada vez más europeistas, cada vez, con menos fronteras, cada vez con menos ideologías, no es momento de himnos nuevos, no podemos poner una letra a una marcha, que en nuestro pasado, tanto glorioso como penoso, ha dejado mella en nuestros queridos antepasados. Para unos fue un himno monárquico, para otros republicano, carlino, o popular, no podemos desde el presente, escribir el pasado, y ser ecuánimes con todos.

Nuestro himno no tiene letra, para qué la necesitamos, para que nuestros deportistas muevan la boca en las competiciones, pues mira... si cada vez tenemos más deportistas de elite que no han nacido en nuestra España, no creo yo que canten este himno con el corazón...

Si nuestras comunidades están inmersas en una lucha de autonomía, quieren que se reconozca su espacio vital, sus costumbres, sus lenguas, y sus himnos.

España hoy, debe ser un estado federal, moderno, con un himno tarareado, con una gente conviviendo en paz, y respetando los ideales de cada uno, porqué como ya he dicho antes, esto cada vez es más escaso.

Nadal Diferent 2a Part

Si fa pocs dies, us parlava d'un Nadal diferent, sense anunci Freixenet, entre d'altres, a sobre m'he quedat sense Dakar.

No veure les Dunes del desert, somniant poder anar-hi, no veure aquells motoristes que expulsen sorra, davant l'atònita mirada d'aquells nens i nenes que quasi bé no tenen ni escoles, em posa trista, i contenta a la vegada...

M'agrada el Dakar, però em fa vergonya l'espectacle que donem al tercer món. Que de fet en els convoys hi ha coses solidaries?, si però... també deixem bruticía, i els ensenyem un món que és a mil anys llums de les seves possibilitats. Jo que visc en l'anomenat primer món, també em trobo a anys lluns de poder correr el Dakar..

Ara de fet, ja fa dies, que l'hauria d'haver publicat, però l'any nou, m'ha portat molta feina, i com que no m'agrada deixar les coses a mig fer, aquí les 4 ratlles que acabem amb el meu Nadal diferent 2007-2008.

Sing Star

M'encanten els nous jocs de la PS2, per concursar, per ballar, per fer gimnàs i per cantar...

Les tardes del diumenge, si ets colla, és d'allò més divertit aquesta nova manera de jugar que Sony ens ha regalat... bé això de regalat és un dir, barato no ho és, però hi ha res avui que sigui econòmic.

Ja fa 6 anys que ens van ben fotre amb l'Euro, jo no em sento ni més europea, ni més rica, si una mica més ruca, jajaja.

Però no marxem del tema, això del Sing Star, tu! és la conya, a mi això dels Karaokes, no m'agradava gens, més aviat els odiava, i ara ospes!!! m'encanta!!!

Només trobo a faltar cançons més de la meva época, o poder escollir les que a mi m'agraden, trobo a faltar en Bruce Springsteen, o en Rob Stewart, o cançons dels 70 o 60, que per estar de party son d'allò més divertides, ens retornen a les nostres primeres discoteques.

No sé aquests de la Sony, podríen mirar una mica més a la gent de 30-40, que de fet som aquells que tenim mono de la joventut i segurament comprem aquest tipus de producte, amb més facilitat.

Res només els volia deixar en el aire aquesta proposta, per si algu pensa com jo, o per si algu en fa cas.