Com a client de La Caixa, això m'indigna... i això no és gens estrany en els temps que vivim...Però tinc dret a queixar-me, i ho faig des del mitja que m'és més senzill, amb una carta. Senyor director de La Caixa, no vull pagar les samarretes, mitjons, tovalloles o bosses de la Selecció Espanyola, ni de la Catalana, vull recuperar el Calendari que abans ens regalaven als clients, a petits detalls que de tant en tant ens donaven, com clauers, bolígrafs, o una guardiola on el meu nen reculli les monedes.
Com a client de La Caixa m'indigna, i ja he dit que no és gens estrany en aquest temps, però exerceixo el meu dret a "pataleta", que hagueu vengut unes preferents, que no hi hagi manera de recuperar, però si que tinguin fons per patrocinar...
Però és clar, en un país, on els sobres estan a l'ordre del dia, on presentant una Renda o Patrimoni es demostra que no hi ha comptabilitat en B, on la amnistia fiscal deixa que un senyor vagi voltant del mon, com si no passes res... On anar a sopar a un restaurant, pot fer que surti la teva conversa en un diari nacional, on fins i tot la casa Reial entre elefants, Noos i vestits del Zara, no sé a quin mon es pensa que viu, ara si tot pagat...
Com a client de La Caixa, no vull que em cobrin comissió si jo mateixa des de la Línia Oberta faig una transferència, que la que gasta, llum, temps, teclat i paper soc jo... Com a client de La Caixa, vull que realment parlin, i millor dit que ens escoltin, que a mi em treuen atenció i oficines, però ara animarem la Selecció.
