viernes, 18 de julio de 2008

Lleó i amor

Impressionant, sense paraules...http://es.youtube.com/watch?v=D1uKJez7Tu0.
L'amor no té límits, ni fronteres, no coneix espai, ni temps, ni raça ni espècie, és el més gran del món. Quan veus el lleó saltant damunt els seus antics cuidadors, a mi se'm fa un nus a la gola, com pot ser que una bèstia salvatje i fera, sigui com un gatet amable, juganer i carinyòs.
Potser el fet de'n Denis sigui a casa nostra, fa que sigui més sensible en aquests temes, els animals quan decidim adoptar-los, són totalment depenents de nosaltres, sinó els donem menjar, moren d'inanició, sinó els treiem a passejar, no fan exercici, sinó els netejem van bruts, son part de nosaltres, i ens adoren.
Arribes a casa i et reben feliços, contents, clar... suposo que això és per gossos i gats, però no us penseu tenia un ocellet i també ho feia, piulava quan arribavem.
Però tornem al tema l'Amor, el que demostra el lleó, o en el meu cas en Denis, és primitiu, pur i sincer, com molt sovint, hauríem de prendre nota de les múltiples lliçons que ens dona cada dia la naturalesa.
I ja per acabar, mireu el video, i penseu hi ha res més bonic que retrobar-se amb un amic, estimar sense condicions, i tenir cura d'algu, doncs au... és a les vostres mans.

1 comentario:

Anna Martori dijo...

No he pogut ni he volgut evitar fer caure les llàgrimes dels meus ulls, no sé si les imatges, si els records de retrobar-me amb els sers estimats, si la tendresa de la música, el que està clar és que tens raó germaneta...
"L'amor no té límits, ni fronteres, no coneix espai, ni temps, ni raça ni espècie, és el més gran del món."
tan de bó tothom ho arribi a sentir així algún dia!!!