jueves, 24 de noviembre de 2011

VISCA LA CULTURA

Sinde quiere cerrar las webs de descargas

Avui quan els joves no tenen feina, i surten al carrer. Quan costa arribar a final de mes, i ens retallen la sanitat. Avui quan ens diuen que la Universitat serà més cara, per tant l'accés a l'educació serà més dificil, forjant un futur país sense educació universitaria.
Quan poder-te dutxar cada dia, serà un luxe més, ara la ministra vol deixar la feina acabada.
Miri senyora "SINDE", jo no baixo música per internet, ni películes, però entenc que hi hagi gent que ho fa, amb el panorama que hi ha què vol?.

Llavors vostè què proposa: un accés elitista a la cultura, on només qui tingui diners hi pugui accedir?. Proposa que siguem com la societat de Huxley, on tothom anem igual sota unes pautes marcades per a la majoria de la població, que siguem com les abelles treballadores sense esbarjo només treball, de la colmena de l'estat, on la Reina és el govern, i ens diu què pensar, què escoltar, què dir... i mentre ens ofega a impostos, imposicions...

I per últim acabar la legislatura amb un decretàs, per donar bon resum del desastre al que ens han abocat, i ara a sobre amb un govern que augura encara més imposicions...

El que més em sobte d'aquesta ministre, és que amb 46 anys sigui tant "carca", que havent estudiant a la Universitat, i ser una dona de cultura, sigui tan conservadora, i més encara que sent independent i vinculada a les files socialistes, sembli pel seu afany... més una ministre de dretes amb la censura com a bandera...

sábado, 13 de agosto de 2011

Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia

Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia

Y mentrestant a França boicotejen la nostra fruita davant la passivitat de les autoritats, la Unió Europea, les Nacions Unides...
La veritat és que no mereix cap comentari, ni paraula més!!!

jueves, 4 de agosto de 2011

Vull que retallin la meva aportació a la Seguretat Social





Com a contribuent, amb els temps difícils que venen, no estic gens d’acord amb algunes mesures “retalladores”.
Sinó recordo malament a Catalunya els combustibles tenen un impost especial per la Sanitat, jo de fet de finançament no en sé gens, però alguna cosa, de fa molt de temps que no rutlla.
Estic d’acord, que cal apretar-nos el cinturó, no només en pujar el cotxe, en despeses, si és necessari pagarem les visites, que els medicaments siguin tots genèrics, perfecte!... Però hi ha coses que no em quadren.
No fa molt de temps escoltava que la manca de metges, obligava a contractar metges de fora, avui en dia entrar a Medicina és complicadíssim, formar metges ha de ser una cosa molt seriosa, continuen havent-hi coses que no em quadren.

Avui he llegit que les retallades arriben a les urgències nocturnes del meu poble, Cardona. Visc en un poble on fins ara hi he trobat sempre més coses bones que dolentes, malgrat no tenir cinemes, ofertes d’oci per cada dia, la qualitat de vida s’ho val. Però avui m’han dit que els meus diners, no valen igual que els que viuen a Capital.

Soc mare des de fa un any i 7 mesos, ho soc per la via adoptiva, cosa que vol dir que tots els tràmits, els he fet a Barcelona, amb els seus desplaçaments corresponents, i us podeu imaginar que en el procés de dos anys han estat molts els viatges d’anada i tornada, i els he fet amb molt de gust. Com si vull portar el meu fill al Zoo, o l’Aquàrium, a passejar per Barcelona, però ara per urgències els hauré de fer de forma obligatòria.

Avui hem diuen que si el meu fill cau, un dia jugant al vespre amb els seus amics, per cosir-li quatre punts jo m’hauré de desplaçar uns 30 kilòmetres per anar d’urgències. Parlo del cas de urgències lleus, suposant haver calmat el nen i poder fer el viatge sense un nen a crits dins el cotxe, suposant no trobar cua a la carretera, un control de mossos, etc... Però jo demano si en comptes d’un viatge per punts, és un infart?, o encara més senzill un simple mal de ventre?, és que el pacient ha pagat menys en la seva quota de seguretat social que una persona que visqui en una ciutat?

Veieu que hi ha coses que no quadren!!!

Si a mi em retallen la Sanitat, i m’apreto el cinturó, ells es retallen: els sous, els sous vitalicis, els cotxes oficials, els guardaespatlles i les dietes? Potser així els anirà millor el cinturó.


I continuo dient si a mi em retallen la Sanitat, jo vull que em retallin també el que pago, que hauré de comprar un kit de sutura, fer un curset de primers auxilis, i tenir un pot per la guardiola de la benzina pels possibles viatges a Manresa o Barcelona...

martes, 31 de mayo de 2011

Las siete vidas del perro 'Star'

Las siete vidas del perro 'Star'

Sólo con la mirada sé que no se merece esto. Cada vez me indigna más esta tendencia humana al abuso de otras especies. El perro dicen, es nuestro mejor amigo, y nosotros cómo los tratamos. Sólo pensar que un solo perro es maltratado, me hierve la sangre, y me hierve más cuando el maltratador sale impune.

lunes, 9 de mayo de 2011

Maria Cooper Janis recuerda a su padre a los 50 años de su muerte







Avui entre les pàgines de La Vanguardia digital he vist que Super Pop deixarà d'existir... Després aquesta altre notícia també m'ha retornat a la meva adolescència...


Estimat Gary Cooper:


Quan jo vaig néixer, tu ja feia més de 10 anys que havies mort, i encara avui per mi no hi ha un actor al que hagi seguit tant... He mirat i remirat totes les teves películes, i encara m'emociono quan ho faig, la meva preferida continuarà sent... "La gran prueba", però no n'hi ha, per mi cap, que no mereixi ser vista una segona, i perquè no tercera vegada...


Ara que em pesa el 4 que aviat em posaré a l'edat... m'adono que hi ha coses que m'agraden des de que tinc records, i que em continuen agradant malgrat passin els anys, i tu Gary Cooper n'ets una d'elles...

jueves, 31 de marzo de 2011

Un preso de 73 años fallece en su celda de la prisión Lledoners


La veritat és que m'agradaria saber més sobre la història, com per exemple quin era el delicte fiscal pel que se'l va condemnar...

Però és igual sigui quin sigui el rerefons de la història, és molt trista i denigrant.

Vaig escoltar la noticia a través del Mon a Rac1, i la veritat és que no m'ho podia creure, amb els milers de estafadors fiscals que corren pel nostre país. Lliures sense passar per presó, i els que ho fan és com si estiguessin en hotels diguem de tres estrelles.

Jo tenia entès que segons l'edat, no es permetien ingressos a la presó, hi ha delictes de menors que no passen per presó, i gent molt gran que també l'eviten, el senyor Dalmau no devia tenir padrins...

El més trist és que el delicte era de fa 17 anys, i penso que amb el que veiem avui en dia, la recomanació de viure el moment, pel que pugui passar demà a ell de bon poc li deu haver servit, ja que els seus últims anys ha estat empresonat, lluny de la família i els amics, enmig de quatre parets, amb companys delinqüents i funcionaris d'un sistema que amb exemples com aquest, és evident que està desfasat i no funciona.

Davant d'aquests casos jo em demano on estan els defensors dels drets humans, on estan els defensors de la justícia social... Em sap molt greu la manera com a mort aquest pobre home, dins una presó, però més greu em sap la poca informació i poc ressò mediàtic que ha provocat.

Avui debatem les retallades en el sector de la Sanitat Pública, per evitar despeses innecessàries, potser hem de començar a coordinar molt més bé en què es gasta els diners les administracions, i agilitzar tràmits per evitar que casos com aquest es repeteixin, una persona de més de 70 anys, amb un delicte fiscal de més de 17 anys, no caldria que ocupés una plaça a Lledoners, segur que hi ha d'altres que els convindria més...

viernes, 18 de febrero de 2011

Torturador d'animals


Acabo de llegir La Vanguardia... i la imatge que em ve al cap és en Denis...
Una persona, el que menys m'importa és la seva nacionalitat, ni tan sols crec que sigui persona... Penja una tortura a un cadell de 2 mesos... I jo només de llegir la noticia se'm remou l'estòmac. La policia indaga i busca a l'autor, i em demano que li faran???.
No fa pas gaires dies, l'alcalde d'un poble català deia que els gossos abandonats suposaven un cost molt elevat als municipis catalans, en el programa d'en Cuní, es va organitzar un fort debat al afirmar que es tractava millor als animals, i més en aquestes époques de crisi s'hauríen de prendre mesures... Mesures???
Sense haver de recòrrer al sacrifici d'animals, hi ha moltes mesures exemplars que no fan cap mal a les nostres mascotes, com l'esterilització, no permetre que cap gos sortís de botiga o protectora amb possibilitat de criar. Els que vulguin fer criar han de ser responsables, tenir un gos, no és com tenir un jersey que quan te'n canses, el deixes al fons de l'armari, el regales, el dones o el llences!!! Al igual que quan vols adoptar un fill, adoptar un gos hauría de seguir una sèrie de requisits i controls.
L'implementació del xip, hauria de servir per més coses, no només quan un gos provoca un mal, demanar explicacions als propietaris. Hauria de servir perquè tots els gossos el portéssin, perquè quan et trobis un gos abandonat puguis demanar al seu amo, què ha provocat que te'n desféssis, potser no esperaves que es fes gran, no savies que suposa sortir al carrer a passejar, i no fer-te el despistat davant les seves necessitats, recollir, estimar...
Jo fins fa 4 anys no savia que era tenir un gos, és més els tenia pànic, ara no puc imaginar el meu dia a dia sense ell, hi ha dies que els passejos son curts, i t'estima igual, hi ha dies que estàs trista, i ell et remena la cua, sempre et rep content... Depen més de nosaltres fins i tot que el nostre fill, no puc ni imaginar què faria sense nosaltres...
Entenc que hi ha gent a qui no els agraden els gossos, o els fan por, i que no comprenen la locura que tenim amb ells els que si que els tenim...
Sinó vols un gos no el tinguis, però si us plau no facis amb ell el que no t'agradaria que féssin a tu!!! Una campanya molt bona, que cada vegada que hi ha vacances hauríen de recordar més, tal i com fan amb les campanyes de trànsit...