Continuo amb el Nadal

Si fa dies us en parlava... torno amb el mateix...

Potser el fet que el meu aniversari caigui en aquestes dates, fa que jo el Nadal el visqui de una manera molt intensa i especial.

Mira amb la maleïda crisi, fa dies que rumio què regalaré, però de fet com diu en Montilla, no hem de deixar de gastar, sinó perillen més llocs de treball, doncs a mi... això m'ha impactat.

La setmana passada vaig estar a Barcelona, i vaig voltar per l'Illa Diagonal... No si jo no podria ser jefa, perquè més d'un i una anirien al carrer... Vaig entrar a tres botigues, a les tres ben disposada a comprar, i encara estic esperant que m'atengui ningú. No tenien feina, es miraven les ungles o xerraven, però despatxar... què és això de despatxar.
En la primera volia un rellotge, i quasi suplicant li vaig dir que me'ls ensenyés que els volia sospesar, li indico el què buscava, i només m'ensenya 2 models...

En la segona volia un anell, i vaig demanar el preu, me'l va dir amb cara de pomes agres, i encara espero que em demani si me'l ensenya...

Per últim vaig voler comprar unes samarretes... No eren d'aquelles barates precisament, vaig remenar la botiga, i els dependents no em van ni saludar... Jo no sé si no complia l'estereotipus del client d'aquesta galeria, però jo anava ben disposada a gastar els calers... i jajaja... el meu home ben content, ni un euro.

Ahir vaig anar a Manresa, i tres quarts del mateix, les botigues buides, i tot i demostrar interès en comprar, les venedores no s'hi mataven... Ja em va passar el mateix al principi de temporada, jo tota decidida a comprar-me unes botes, i o no les tenien, o la noia acabava de començar, perquè ni tan sols va dir-me si en volia algunes de similars... I el meu home ja m'esperava amb una ampolla de cava...

Portava ja dos dies intentant comprar, i no vaig gastar res de res... bé si pàrkings.

No si potser és que com que la gent no ha escoltat la cançó de Codorniu, aquest any encara no sap que el Nadal és a la cantonada...