Un Nadal diferent

Aquest és diferent, no tinc cançó maca de Codorniu, no tinc anunci de Freixenet, no es torna a casa per Nadal. Sembla que tothom té conciència de no malgastar, de ser austers alhora de les garlandes de Nadal, alhora de malgastar la paga extra...

Per mi el Nadal és una época molt diferent, per a mi és tota una preparació que comença amb les postals de Nadal, tot l'any penso què els diré als meus estimats, com els sorprendré, m'agrada aquest petit detall, i crec que a ells també, prova és que aconsegueixo molts petons, i sms per agrair-la la tradicional postal.

Continua el Nadal, amb el muntatge del pessebre, de l'arbre, la decoració de la casa... que deso per la Candalera.

Venen les loteries, i carai quans calerons gastats, total després el dia 22 tothom diem Que tinguis bona salut, o ara a veure si el Niño ens esquitxa alguna coseta, hi ha més possibilitats!.

Tenim els gran àpats, la Nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i el dia Reis.

Per cap D'any festa grossa, amb amics o familia, engalanats o texans, però que no falti mai de la vida, ni el raïm ni el cava, petons i abraçades, propòsits per any nou vida nova, i roba interior vermella.

I com no!!! els Grans Reis de l'Orient, paquets i paquets, ilusions i ilusions, nervis, sorpreses i de tant en tant alguna decepció... Però la carona dels més petits quan obren allò tan desitjat, no es paga ni amb tot l'or del món, per això molt bé!! Cap nen ni nena sense joguina!!.

Mireu que voleu que us digui, que el Nadal és consumisme, que el Nadal és hipòcrita, és fred, ens amuntega de calories, doncs si !!! però i què???

Si un dia al any ens felicitem tots, ens reunim amb qui estimem, ens donem presents (tant és el valor), ens besem, els nens somriuen, i els grans la fan petar, que Visqui Nadal.

Les cases engalanades, les taules parades, llum i escalfor ha nascut el Redentor.

Creguem o no, tenim opció Reis o Santa, Canelons o Pizza, Nines o Pilotes, tan se val, només un cop a l'any, siguem feliços és Nadal, somriguem, siguem bons, tinguem bons desitjos, i potser la vida serà més dolça com aquell temible torró, que després intentarem cremar al gimnàs.

Jo us desitjo bones festes, us dic disfruteu-les i veurem com si esteu alegres, ho encomanareu a la gent del vostre costat, i començareu l'any d'enegia renovat.

TDT

Això de la TDT és la conya... M'agradaria saber si la Generalitat ha près alguna mesura, per aquesta nova implamentació.

Primer per tota la gent gran, creieu que la gent gran serà capaç de canviar a aquesta nova tecnologia, i és més amb els seus súper sous, poden atendre aquest nou pagament?.

Segon, què farà amb totes les antenes?, a veure és un element lleig, contaminant, les retirarà?.

Jo penso que tenim una televisió pública, que teoricament no s'ha de pagar, però ara sinó compres un TDT no veuràs la tele, la veritat és que jo trobo a faltar un llibre d'informació per correus, a mi l'estatut vist el vist, me la porta fluxa, preferiria informació sobre aquest tema, i estic segur que la gent de més de 60 anys, també ho agrairïen.

A més jo al menys, particularment, estic molt cansada de que m'obliguin a canviar coses, i a sobre pagar, a veure si és obligatori, el que hauríen de fer és subvencionar, o no penseu com jo, sinó a mi amb l'antena vaig que m'estrello.

La veritat és que això del TDT és la conya, potser es pensen que posant un anunci amb una tele d'espuma, ens informen, jo només sé que hauré de canviar l'antena, però res més, i no els pregunto als meus pares, perquè segur que els atabalaré.

El que si que tinc clar, i posaria la mà al foc, és que aquest any el regal rei, per Nadal serà, els TDT o les teles amb TDT, potser els Reis / Santa en son els fabricants???

Barça i Ronaldiño

Vull trencar una llança per Ronaldiño, li estem fent massa pressió, hauríem, penso jo, donar una mica de treva, tothom tenim males temporades, i crec que si a sobre et van dient lo malament que ho estàs fent, la mala cara que tens, no ens ajuden sinó a caure més en la depressió en la desesperació.

És llavors quan sota la pressió de ser criticat, quan tens molt més afany de fer-ho bé, i sovint també és llavors quan et surt tot encara pitjor...

Per això demanaria una mica de paciència, tenim molts i bons jugadors, deixem que en Ronaldiño faci el seu curs, el temps ens dirà si és o no encara aquell meravellós crack, que ens feia somriure, vibrar amb els gols, que van fer aplaudir fins i tot als seguidors del Madrid. Crec que el nen que volia ser una estrella encara hi és, no ho sé em sembla que li veig en el brillantor de la mirada, però l'entorn el pressionem massa...

Ronaldiño t'estem esperant, t'estimem i confio en tu!!!

Cotxes vells

Escolto les notícies i me'n faig creus, cada cop el servei de trànsit es fa més ressò dels cotxes que no passen la ITV, cada cop es critica més als cotxes vells, diuen que no passen els controls de seguretat, que els hauríem de canviar, per cotxes més segurs, menys contaminants, etc...

Jo al·lucino, comprar un cotxe és una odissea, amb els sous baixos, les hipoteques que no paren de pujar, la cistella de la compra que cada cop s'infla més... jo no em puc permetre, millor dit no vull embarcar en un altre préstec mentres el meu cotxe, vell, em porti de casa al treball, i visc a 5 minuts de la feina.

A sobre la següent noticia és l'enriquiment de les arques de l'estat, i au va!!! nosaltres a pagar, i pagar, volen que ens canviem els cotxes, però no hi ha cap facilitat. Jo estic segura, que tots els que tenim cotxes de més de 10 anys, no els tenim per gust, i que sinó els canviem amb freqüència que l'estat voldria, no és perquè no vulguem sinó perquè no podem, o no volem tenir més deutes dels que són considerats imprescindibles com la vivenda.

Jo amb els més diners, procuro tenir una vida bona, sense gastar més del que guanyo, per tal de que en arribar a finals de mes no estigui en números vermells, i procurar estalviar una mica, per poder de tant en tant permetrem algun petit caprici, com vacances, etc... per això sinó em compro un cotxe nou, més segur (el meu ha passat sempre la ITV sense cap observació), no és que no vulgui (demà mateix ho faré si em toca la loteria), és perquè no vull que comprar un cotxe nou signifiqui arribar justa a final de mes, no poder anar de vacances cada dos o tres anys, no comprar roba, sabates, o simplement anar a sopar fora sempre que em vingui de gust i tingui alguna cosa que celebrar.

Així que aquest any l'Estat ha tingut un superàvit tan gran, podria promoure crèdit a interès 0 (com va promoure amb els ordinadors), per la gent que tenen cotxes amb per exemple més de 15 anys, i puguin demostrar que són eines bàsiques per desplaçar-se (no tenir alternativa de transport). A vosaltres que us en sembla la meva proposta.

Integritat Periodística

Quina vergonya, jo em demano si aquella senyora s'autoanomena periodista, perquè després del que ha passat, jo li trauria la llicència, que jo tingui entès per fer aquesta feina, el treball d'investigació és bàsic.

En un moment on la violència de gènere, està a primera línia de foc, com podem apropar un home a la seva dona, la qual amb un esforç enorme, va donar el pas de la denúncia, de l'allunyament, de què li ha servit.

Per una vegada aquesta víctima tenia la llei del seu costat, i la tele, amb el seu afan de protagonista li va arrebatar la seva integritat, el seu dret a viure.

Evidentment la tele, o el programa no han estat qui han matat la víctima, però si li han aplanat el camí al assassí, i jo em demano sortiran airosos d'aquest accident????

Per favor, això demana una especial atenció, hem de frenar la "tele basura", hem de posar un codi ètic en els programes, no cal que siguem tan estrictes com els americans, que han arribat a prohibir "Barrio Sésamo", amb qui molts de nosaltres varem créixer.

Hem de conciençar a la gent, que és molt més amè, molt més enriquidor, i interessant, mirar programes de cadenes (moltes vegades considerades minoritàries), on ens ofereixen, boníssimes es pel·lícules, sèries, i evidentemnt documental d'aquest fantàstic món on vivim, i al que sembla volem existingir, explotant sense cap mesura.

Irlanda país de somni

Hem tornat a Irlanda, i ens hem quedat, una altre vegada, amb bon gust a la boca, amb la sensació de que ens hi trobem com a casa, amb unes ganes boges de tornar-hi.

Potser no l'any vinent, o potser si, una escapada de cap de setmana, ara que volar és tan fàcil i econòmic...

Pels que no hi heu estat, uff... us ho recomano, és un país net, fresc, alegre y càlid alhora. Si busco un color per definir és el verd, del paisatge, una olor... la del mar, un sabor... la Guiness Evidentment, i un so... la seva música als bars.

Sorprèn que els lavabos, estiguin sempre en perfecte estat, que la gent et somrigui sempre, que es preocupin de que t'emportis un bell record del seu país, que el primer dia et donin la mà, amb tranquil·litat, serenitat, afabilitat, i que mai més la puguis deixar estar perquè et toquen el cor, t'obren les portes de casa seva, i ja està t'hi has unit...En un sentit tan ampli, que tant per mi com pel Kiko que ens hi podem perdre, per qualsevol racó, per qualsevol carretera, per qualsevol poblet, i sentir-nos com a casa...

De veritat aneu-hi i quan torneu, segur que m'expliqueu el mateix... us heu enamorat d'Irlanda, de les seves olors, dels seus colors, dels seus sabors i de la seva gent.

Jo ho vaig fer el primer any, i en tornar-hi encar m'hi enamorat més, he sentit el batec d'aquest petit país, i ja no me'l treure mai més del cor, ni del cap... és que ni puc ni vull.

CALLAR

Em vaig quedar com una figureta del pessebre... jajaja... Resulta que el Rey és també persona, que de tant en tant se li inflen, algunes parts del cos, com a tothom.

Escoltava, o millor dit intentava escoltar al Sr. Zapatero, dialogant, però hi havia una mosca collonera que no parava, jo mateixa, interiorment deia... que calli aquest orangutan, que faci el favor de respectar el torn de paraula. Em preguntava si no hi havia moderador, i vaig veure el dit, la mà i la cara de Joan Carles I, i jajaja... li va dir el que molts pensavem.

Mira que el Rei va perdre la compostura, és clar!, però a mi no m'ha molestat gens ni mica. Jo mateixa no hi crec gaire en la figura del Monarca, m'agradaria que la meva comunitat autonòmica fos una mica més independent, per no dir totalment... però de moment és el que tenim, i amb això ens toca conviure.

Així que des d'aquestes línies vull felicitar enèrgicament i sincerament, primerament al president per ser dialogant i no caure en el fàcil discurs de l'insult i el menyspreu, i segon al Rei per dir el que molts pensavem.

El senyor Chavez em va recordar aquelles persones que es creuen inferiors i que han d'alçar la veu més, perquè els altres els sentim. Aquelles persones que s'infravaloren i han de demostrar, trepitjant a qui sigui, que ells existeixen. I li voldria dir, que ser un President d'un país i ser respectat, no només s'aconsegueix amb el vot, sinó amb el carisme i el bon fer, amb educació i bones relacions exteriors, i em sembla que ell està a anys llum d'això.

Malauradament no és l'únic dirigent que està en la mateixa situació, però de tant en tant se'ls hi ha de recordar. A veure si així els baixen una mica els fums, i miren més pel seu estat.

Com canviar el món?

Mira últimament m'indigno per tot, veig el passotisme dels meus veins, de la gent, dels polítics, de tothom, i em sap greu.

No entenc com pot la patronal dir que tenim una inversió tan baixa, i quedar-se tan ample!!!. Els hi ve de nou, no ho savien??? i el que és més greu, si ho savien... per què fins ara no han dit res???.

Renfe va de malament en pitjor, l'aeroport del Prat és un aeroport de segona, les carreteres estan malament, i són cares...

Els sindicalistes que conec, només fan servir les seves hores sindicals, per fer festa, i els empresaris no poden fer res, i els companys afectats pel seu absentisme, aguanta que aguanta!!!

Vaig pel bosc a passejar, i només trobo brutícia, fan un nou parc, i els gossos, millor dits els amos, es pensen que es un pipi-can... Jo el meu gos, quan acaba de fer les seves deposicions, es para perqué ja sap que s'ha de recollir!!!

Les hipoteques pujen que pujen, els preus també... i nosaltres au vinga a gastar, que la vida són dos dies, i d'aquí res ve el Nadal... Visca el Consumisme...

Obres la bústia, i només són rebuts, propagandes per gastar més, i propaganda del banc, que la pagues... Què se n'ha fet de les cartes???

Vas al metge i tot són cues, fins i tot últimament encara que tinguis mútua, o paguis, ara quan demanes hora al metge te la donen, 1 o 2 mesos per endavant...

La gent no recicla, la gent no té cura de les persones grans, la gent abandona gossos, continua la violència de gènere, s'abandonen nens, els àrbitres de fútbol no són perfectes....

Ja ho veieu... acabo de tornar de vacances, i sembla que ara tot estigui malament, que el món vagi al revés, que no hi hagi res al meu gust, però jo us demano.... gira el món al vostre gust???, o el que més o menys és el mateix.... el món rutlla com hauria de rutllar???

Apa reflexioneu una mica, que això de moment és gratis...

UFF vaya retorno de vacaciones

Estoy que echo humo por todos los poros de mi piel...

He vuelto de mis vacaciones, y me he encotrado con un sindicalista, bueno se lo ha encontrado mi marido, y estoy que flipo...

Me parece muy bien que en las empresas, existan personas, que procuren que los capitalistas jefes, no se aprovechen de los trabajadores, pero cuando estos se suben al carro del dolar, y al cuento de cobrar sin trabajar, lo siento esto para mi no tiene nombre...

No sé que falla, no entiendo que un acto en el que se compromete, la producción y el bienestar de los trabajadores, sea totalmente legal, y que esté inmune. No entiendo cómo la empresa, ni los trabajadores, tienen por qué aguantar, lo que sea...

Vaya estoy tan cabreada, lo siento por la expresión, que saco humo.

El enfado no es sólo con el delegado, sinó con todo el sistema, con todo lo que ello conlleva, con el dejar pasar de la gente, con el pasotismo del que lo provoca, y con todo el sistema laboral de este país nuestro...

Que el delegado pida horas sindicales para resolver asuntos, de p.madre, pero yo quiero saber que se va a resolver en las fiestas como el puente de la purísima, la nochebuena o la Navidad, a mi que venga Marcelino Camacho y me lo explique.

Basura

Hoy he ido a pasear a Denis, i si hubiese querido, habría podido dormir una siesta, en un colchón, un poco roñoso, pero un colchón. Si tuviera una batería, calentarme un vaso de leche, o mirar al Barça en una tele en blanco y negro, sentadita en una butaca de color verde oliva, como las que en los setenta teníamos todos en casa, en escay.

Que curioso, había restos de preservativos, latas de bebidas, pañuelos de papel, plásticos, todo un verdadero vertedero.

No voy a excusar a nadie, pero entiendo que hay gente cochina, por decirlo suavemente, que cuando va al bosque y tiene sed, luego no recoge la lata, sinó que la deja a la vista de todos los demás.

Pero encontrar una nevera, un microhondas, una lavadora, un colchón, un sofá, o el volante de un coche, es ya INDIGNANTE, has ido no a contemplar la naturaleza, has ido a desechar tus sobras, en un sitio apartado, solitario, dónde nadie te ha visto...

A mi no me gusta el paisaje natural, mezclado con nuestros desechos, prueba de ello son las colillas de mis cigarrillos, pasadas por la lavadora, una y otra vez.

No sé como se puede solucionar toda esta dejadez, quizás haciendo más hincapié, en los medios de comunicación, educando en las escuelas, y multando y vigilando nuestros parajes naturales, a los que nos gusta pasear en un bosque limpio, comer en él, y al acabar recoger y dejarlo igual que cómo nos gustó encontrarlos.

BIRMANIA

Ay... los monjes budistas han salido a la calle, cosa a la que no estamos habituados.

Yo cuando imagino un monje, lo veo meditando, en silencio, con calma, no en la calle con un altavoz, y llamando a las masas para salir a la calle a protestar.

Que en Myanmar existe una dictadura militar muy dura, es conocido de todos. Que el país anteriormente era Birmania, también... ahora piden democracia, incluso fueron a las urnas.

La ONU, la Comunidad Europea todos reconocen el Estado de Myanmar, y yo me pregunto también reconocen su dictadura, que se negó a salir del poder cuando perdieron las elecciones.

Escuchemos a los monjes, piden la democracia para su pueblo....

RENFE

A mi de pequeña me contaban un cuento... Qué significa RENFE?... A lo que respondían... Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados... jajaja...

Ahora con unos cuántos años más, resulta que el cuento se ha hecho realidad, podré besar a una rana, y esta se transformará en un príncipe?, o el lobo se comerá a la abuela?, ...

Me tomo el cuento a risa... no es para menos... Yo no tengo la desgracia de coger este medio de transporte a diario, estos retrasos suponen pérdidas a las empresas, los trabajadores o vienen más cansados pues se han levantado 2 horas antes para llegar a tiempo, o con más mala leche, o tarde, por lo tanto su productividad baja.

Es una pérdida para el medio ambiente, yo después de llegar tarde una semana seguida, haciendo además cola para justificante, acabaría cogiendo el coche para ir a trabajar.

Y nuestro Presidente no dice nada, no monta en cólera, no ...Esta claro señor Montilla, como usted es de los míos no usa Renfe... la diferencia usted va a pie, o con el chófer, así que VAYA YO CALIENTE...

Nuestro presidente parece que, pase totalmente del tema, claro es de los míos, no coge el tren para ir a trabajar, puede ir a pie, o con chófer, así claro señor Montilla,

Barcelona el melic de Catalunya

A vegades acabo odiant Barcelona. M'encanta la ciutat, els seus carrers, la seva vida, el bateg del seu cor. Però es miren massa el melic.

Que és la capital de Catalunya, PERFECTE, però no només Barcelona té problemes, la Renfe, Endesa, l'aeroport... uff tot son problemes, però a més son els que més reben en diners tant de l'estat com de la Generalitat.

A províncies, com ens acostumen a anomenar, també en tenim de problemes, de violència, brutícia, talls elèctrics, lladres, i a més tenim molta menys policia per fer-ne front.

No dic que Barcelona no sigui important, però no és el melic del meu món. M'agrada que sigui la capital, del que jo penso és el meu pais, però el meu poble també existeix, i voldria que se'l tingués en compte.

Vull reivindicar, des d'aquestes quatre ralles, el valor, el patrimoni, la vida dels pobles de la nostra petita Catalunya. Tots son importants, tinguin més o menys habitants, tots ens fan país, amb les seves costums i tradicions. Cadasqun és part de la nostra Geografia, de la nostra Historia de la nostra vida, i potser ens els hem de mirar una mica més, i entendrem així la gran i bella diversitat que hi ha en el nostre Estat. I ho dic ara, que volem ser més Autonomistes, més Patriòtics, més Pais, ara que volem un Estat Català, que lluitem per la nostra tradició, per la nostra història, per la cultura, per la llengua...

Avis i geriàtrics

Llegeixo amb pèls de punta, que un avi amb alzheimer ha estat tancat 4 dies, en una habitació, a les fosques, sense menjar ni beure. Que el centre el va perdre, i va assegurar a la família i als mossos, que estava al carrer.

M'esgarrifo de pensar el que han arribat a pagar la família per ingressar l'avi en la residència. Jo sempre he pensat que mai deixaré els meus pares en un centre. Però reconec que tinc uns horaris bastant bons, hi ha gent que no es poden permetre el luxe de pagar un assistent a temps complert, o no tenen lloc adeqüat, o uns horaris incompatibles... i no els queda més remei que portar als familiars en aquests centres.

No conec cap residència econòmica, i massa sovint passen coses, des d'aquesta última pèrdua, a maltractaments, morts inexplicables, intoxicacions... Mare meva!!! que la Generalitat no regula aquests centres, no fa les oportunes inspeccions, però a més... Els familiars i amics que es veuen obligats a fer us dels centres, no visiten els ancians o malalts... i no s'adonen que les coses no rutllen com ho haurien de fer.

Espero que mai hagi de fer-ne ús, perquè a mi els meus pares m'han cuidat sempre, encara ara, que ells son grans i jo tinc 35 anys estan al meu costat, no puc imaginar no estar jo al seu... Per circustàncies de la vida la meva germana i jo vivim separades, però compartim pares, i quan una els té molt temps l'altre els anyora.

Procurem que no els falti de res, i estar tot el temps possible amb ells, mentre poguem.

Nueva Retirada de Matel

Que pasaba con nuestras muñecas, tengo 34 años y he jugado con Barbie, nadie me dijo que su vespa, o armario, o cocina era peligroso.

De hecho íbamos, mi hermana y yo en el 124 de mi padre sin cinturón, cuando estábamos de vacaciones, con mis amigas, 5 en el asiento de atrás subíamos a la piscina o a la playa, tampoco teníamos alzadores, ni sillitas.

Mi madre lavaba mis pañales, ahora para escoger cuál es el adecuado casi, tienes que estudiar un Master.

Los iogurts, eran los mismos para mis papás que para nosotras, la leche era sólo entera y algunas veces desnatada.

Me gustan los cambios que avanzan, que nos facilitan la vida, nuestro desarrollo diario, pero hoy en día tenemos muchos avances que sólo nos proporcionan más gastos, más problemas.

Ahora cuándo compras un coche de bebé, tienes un Dvd con instrucciones, más largo que una lavadora.

Ay... añoro tiempos antaños, dónde todo era más sencillo, no renuncio a los placeres y avances que me ayudan a mejorar mi calidad de vida, mi tiempo, etc... pero a veces creo que hoy en día nos pasamos con nuestros niños los hacemos crecer entre algodones, y así no los preparamos para la vida de mayor.

MANCA INVERSIONS A CATALUNYA

Ja, perdoneu que rigui... o sigui hem de patir un caos, darrera un altre caos, perquè s'inverteixi en el nostre territori, ja... Justament nosaltres que som els que més engrossem les arques del govern central.
Ja, en Montilla de vacances, i la pobre gent que treballa, dia darrera dia, patint les inclemències de Renfe. El president de Renfe, reconeix la manca d'inversió a Catalunya, però a la resta d'Espanya, i ho recalca, tot funciona a la perfecció.
Ja, Gas Natural (empresa catalana) no pot comprar Fecsa Endesa, després d'un any, a Barcelona la gran apagada, quan tothom torni a Barcelona haurem de creuar els dits, perquè la cosa aguanti. I no vull ni pensar com estan valorades les indemnitzacions.
Ja, a Catalunya tenim totes les autopistes de peatje, i patim les cues més llargues, i a sobre tenen la barra de dir que és una situació excepcional.
Ja, ja, ja i l'aeroport del Prat, més val que ni l'esmentem...
Estem ben arreglats, els catalans, nosaltres paguem i paguem, i a l'hora de rebre tornem a pagar...

Balenes

Ahir a la nit em mirava un reportatge sobre balenes... Jo no tenia ni idea de que n'hi havia de tants tipus, en vaig comptar més de 5 i de 10, flipa... Vaig aprendre que la balena blava és la més gran del món, pot arribar a tenir més de 30 metres de llarg, diuen que el seu cor, és tan gran com un Volkswagen Escarabat, que la seva llengua pesa el mateix que un Elefant mitjà ( o sigui unes 4 tones) i que amb una bocanada d'aire ompliria 2000 globus. La seva orella és tant petita com la punta d'un llapis...

Per això, per la seva grandesa deia el biòleg que en parlava, diu que dormen tranquil.les, van pels oceans com per casa, no hi ha res excepte l'home que pugui destorbar la seva pau. L'home...

Ja hi tornem, en el mateix reportatge van passar imatges de caçeres de balenes, que bèstia que és l'home amb tota la seva prepotència, i que petit que és sense la seva enginyeria, la veritat és que sense els avenços de la tecnològia nosaltres seriem infinitament febles davan la majestuositat d'aquest bell animal marí.

No soc vegetariana, i comprenc que les balenes son la base alimenticia de diversos pobles, però si crec en una explotació responsable, ecològica i conservadora dels nostres recursos naturals.

Si mai tinc ocasió d'anar a la Patagonia, m'encantaria despertar-me amb els seus sons...

Ahir em vaig enamorar d'un animal, i em vaig tornar a decepcionar de la nostra espècie l'ésser humà... no sé si mai serem capaços de canviar una mica i respectar aquest meravellòs planeta on vivim.

Gossos

Ara ja fa un any que tinc gos. Era en un principi per teràpia, tenia pànic als gossos (ara segons quina raça em fa por, però generalment, ja soc capaç d'acostar-m'hi), per tenir una excusa per anar a passejar...

Em comportava moltes coses noves, com recollir excrements, aixecar-me una hora abans pel passeig matinal, i vigilar que els pis no molestin a ningú, i la veritat penso, per què?.

Visc en un lloc a on per sort, el meu gos pot anar molt sovint deslligat, la veritat és que a més és molt dòcil, li agraden molt els nens i nenes, i no mossega. Lladra a vegades, però que hi farem és un gos.

El poble a on visc, és ple de MERDA, la gent no porta la bosseta, no s'amoïna perquè pixi a una porta, SEMPRE I QUAN NO SIGUI LA SEVA, l'altre dia sense anar més lluny la meva veïna rondinava, quan vegi un gos pixar a la meva porta l'escanyo... M'ho deia (en un moment que jo no portava el meu gos) amb la seva Marilin lligadeta, femella, perdoni el meu gos no ha estat... Jo ho intento que no pixi a les portes, tot i que a vegades (tan poques com puc) ho ha fet.

El que no sap la meva veïna, que il·lusa, que quan la seva gosseta bonica, blanqueta, va soleta fa les seves deposicions a on vol, i ella només li obre la porta...

Tampoc sap que un dia d'aquests quan vagi la gosseta alta, tots els mascles de la Coromina, li voldran MARCAR la porta, jo evidentment procuraré que el meu no sigui, però si ella vol escanyar als gossos que li deixin marca, potser deixarem sense mascles La Coromina.

Ara que això de tenir gossos, està de moda, hauríen de dir als amos que es obligatori el xip, la vacunació, la cartilla, i la bosseta, no estaria de més i potser així no pagaríem justos per pecadors...

Adeu siau Nicolau

Avui ha marxat un dels símbols, un dels estandarts, un dels barcelonistes més grans. Recordo el seu puro, la seva cara amable, i que durant molt de temps va ser el directiu més estimat fora del nostre estadi.

De petita ja el veia gran, i em vaig fer gran, i ell sempre era igual... És d'aquelles persones que penses que sempre hi seran, però la mort un dia o un altre ens acarona a tots.

Jo vull llençar una proposta pel torneig Gamper, a Can Barça últimament a la gent no els hi fem grans homenatges, però ARA SI QUE CAL, cal que l'esperit d'en Nicolau plani damunt del Camp Nou, cal que el seu record no mori mai, Cal que aquest any ho donem tot per ell, ell ho va fer pel Barça.

Adeu siau Nicolau, has estat l'avi de generacions com la meva, has estat un reflexe de bona conducta en l'esport (sovint tan difícil), jo sempre et recordaré com el que em reflexaves, una bona persona que estimava el Barça per damunt de tot, que gaudia del Barça, i que volia un Barça gran, reflexe d'una pàtria, Catalunya... tan estimada!

Visca en Nicolau, Visca el Barça i Visca Catalunya.

Catalunya.. anem a pitjor

Aeroport del Prat, caos total. AP-7 oberta, per caos total. Barcelona, fallada d'Endesa, caos total. Renfe, estació de Sans, caos total... Hi ha alguna cosa a Catalunya que funcioni a la perfecció?.

Només veig gent queixar-se, no entenc què és el que no funciona, és que els consumidors catalans no paguem el mateix, jo no entenc aquesta mala imatge que anem donant mica en mica. No vull buscar 4 peus al gat... però el tripartit i la seva Generalitat s'entesta a desfer el que hi havia fet... Catalunya tenia una imatge bona, però els caos que últimament ens freqüentegen, fan caure en picat la nostra reputació.

Cada vegada penso que el què ens convé és un concert econòmic com el del País Basc, a on es repercuteixi tot el que s'imposa... No és just que tinguem instal.lacions tercermundistes i privades, i a sobre siguem els que paguem més a les arques de l'estat!!!

La cançó de l'estiu

Ja hi tornem, arriba la calor, i la cançoneta de l'estiu, moltes candidates, enganxoses, i segons el meu parer amb bastant poc talent musical, però que hi farem a l'estiu, a part d'aguntar la calor, el insomni, tenim la cançó d'estiu.

De totes maneres jo això ho aguanto molt millor que la televisió, arriba la calor, i tornen les sèries, repetim de manera constant, cada cop que hi ha vacances, les sèries que hem passat durant tot l'any... Per favor... jo a l'estiu és quan tinc més temps de veure la tele, i em trobo que ja ho he vist, i és clar a les nits caluroses, on la fresca no entra ni amb l'aire acondicionat, sentada al sofà veient qualsevol cadena, amb una programació repetida, o pel·lícules de l'any de la Maria Castanya, acabes sortint al carrer, i buscant una terrasseta on conversar amb algun conegut, i prendre un granissat ben fresquet... Sembla que patrocinin les terrasses d'estiu aquests de la televisió.

Mira això passa a tot arreu, no només la nostra (o sigui TV3), em torna a passar sèries que al final ja conec fins i tot la respostes als diàlegs, sinó que podem pujar a la cadira amb Antena 3, això dels Simpson és ja la "òstia", a mi m'encanten aquests personatges grocs, i amb quatre dits, però és que hi ha setmanes que veig un mateix episodi dues vegades. Jo no crec que amb 20 anys que fan, hagi vist tots els seus episodis, al migdia podríen començar a canviar una mica els episodis, que al Monty Burns l'ha matat la Maggie ja potser, no sé 20 vegades, la Marge ha tingut uns 15 atacs d'histèria que l'han obligat a anar a un balneari, hi ha hagut uns 30 intents de bateig per a en Bart i la Lisa, i en Hommer quants donnuts deu haver menjat...

Mira entre la cançó de l'estiu, l'aglomeració de les platjes, les cues a les carreteres, les terrasses d'estiu, la monotonia televisiva, les cremes protectores, la calor, l'insomni... etc... sabeu jo em quedo amb la propera pluja d'estels (Per Sant Llorenç) i un bon llibre a les mans (en aquests moments "El último catón")... Bones vacances...

Adéu Picky

Trobaré a faltar el teu cant, la teva manera de demanar el pinyó al matí, de cantar, de mirar com et refrescaves en l'aigua neta i fresca. Escric en verd, perquè era el teu color, vas venir vermell i vas anar canviant el color. Dormies plàcidament quan estavem amb tu... i ara queda l'espai buit, la gàbia guardada... i el meu cor plora. Verd perquè és el color de l'esperança, de l'esperança que trobis el teu camí.

Només demano que hagis estat feliç, que no hagis patit, i et vull desitjar un feliç viatge, ara si en llibertat, recorda que t'hem estimat com un més de casa nostra... i que ningú ocuparà el teu lloc i que sempre tindràs un lloc en el meu cor...

Sagrada Familia...
Si mal no tengo entendido su creador era una persona cosmopolita, moderna, abierta al progreso. Por qué digo esto, pues bien... Queremos Ave, para ir a Madrid, por ejemplo, en 3 horas sin coger un avión. Queremos alta velocidad, para ir a París, con los niños a Eurodisney en un fin de semana sin coche... pero no queremos que pase por debajo de nuestras casas...
Un poco de coherencia, mi padre siempre dice quién quién algo quiere, algo le cuesta. El progreso sin nada a cambio no existe, para tener en casa aire acondicionado, para caminar con un Mp3 en el oído, para estar siempre disponible con un móvil de última generación, tenemos que investigar, tenemos que usar energía, y esta se ha de producir.
Para viajar, tanto por trabajo, por vacaciones, o por el simple placer de pasear... necesitamos coches, y estos necesitan combustible y CARRETERAS, por eso nuestro paisaje está lleno de ellas.
No creo que el túnel de la Sagrada Familia no reuna las máximas condiciones de seguridad, primero porqué creo que no se arriesgarían a otro Carmel, y segundo porqué destruir el templo inacabado de la Sagrada Familia, sería para la sociedad catalana tan fuerte como el 11 de setiembre, tanto autóctono, como americano, tan impactante como el Hiper - Cor. La gente saldría a la calle, como lo hicieron con Miguel Ángel Blanco...
No seamos pesimistas y confiemos en nuestros técnicos ingenieros, que no creo que tengan intenciones de derrumbar el edificio más turístico que tiene la ciudad Condal, la obra maestra del maestro Antoni Gaudí, nuestro arquitecto más universal.

SOS aigua

OJO AGUA EN PELIGRO, vigilamos el fuego, las emisiones de CO2, los accidentes de tráfico, reciclamos, pero y con el agua que hacemos.
Sí, creo haber visto un anuncio donde dice... el primer paso para tener agua es cerrar el grifo. Pero ojo, alerta con las piscinas... el calor... los niños... se malbarata el agua. Sobretodo es el caso de las piscinas hinchables, sin depuradora, el agua se calienta, y los padres, madres, abuelos, abuelas, tíos o tías... la cambian en 1 o 2 días ! que horror !. Qué hacemos con la que ya hemos usado,¿ al desagüe?.
Esta acción es para mí denunciable... y vosotros que pensáis?

CHINA Y LOS DERECHOS HUMANOS

Alguien ha oído la frase, que los chinos se van a comer el mundo. Si se ponen todos a la una, pueden hacer que su muralla, sea la primera maravilla del mundo moderno. Si se ponen todos a una, pueden hacer caer una marca comercial, o magnificarla. Dominan el comercio, el consumo, pero quedan muy lejos de ser una sociedad moderna y civilizada.

Imaginar por un momento, que a los grandes estafadores de nuestros tiempos los condenáramos a muerte, ¿a que no?, los condenamos a prisión pero encima, bien cuidados con tele por cable, cama limpia, y comida en la mesa.

La Pena de muerte, es una condena de otros tiempos, de otras épocas, creo que no somos nadie para quitar la vida a nadie, por mucho dolor que nos haya causado, por muchos desfalcos que haya hecho, la vida es el bien más preciado de nuestra existencia, nos hace humanos, y nadie tiene el poder de privar de este regalo llamado vida.

Es momento que los grandes jefes, se preocupen de otras cosas, a parte de tratados comerciales, se preocupen para que se cumplan los Derechos Humanos, o... ¿ no se pacto esto después de la Segunda Guerra Mundial?.

Libros pequeños tesoros

He decido no dejar nunca más un libro.
Recomendaré libros, decenas de libros, comentaré libros con mis amigos, y si hace falta se los regalaré, pero nunca más prestaré un libro. Para mi un libro es un tesoro, me da una ilusión, una vivencia, y lo dejo con todo el cariño del mundo, no conozco nadie, ni mi mejor amigo, que lo lea y lo devuelva, cosa que me llena de tristeza. Generalmente dejas libros con los que has disfrutado mucho, y que quizas un día te apetecerá volver a leer, y si lo dejas... se acabó si quieres repetir, lo tienes que comprar, porqué siempre que reclamas un libro, resulta que la que lo ha perdido eres tu, a ti te lo devolvieron.
Yo, no es por colgarme una medalla, siempre he procurado devolver un libro lo más rápido posible, en buenas condiciones, y agradecer la amabilidad de prestarlo, en caso que el libro me haya encantado, además lo he comprado, me gusta tener mi pequeña biblioteca, con aquellos pequeños tesoros, que me han dado tardes, mañanas, vacaciones de sueño, de placer, de fantasía. Mi mejor momento una tumbona, una cerveza helada y un libro, y tiempo, sin prisa, una brisa en la cara y páginas y páginas, me da lo mismo que sea historia, que sea fantasía, que sea debate, educación, narrativa, poesia, o problemática mundial, sólo rechazo historias románticas, porqué la vida no es rosa...
Leer es el placer más olvidado de nuestro tiempo, el placer más barato, y al que siempre delegamos por la falta de tiempo, por el stress... Ojalá todos encontremos nuestro rinconcito en el día o la semana, para pasarlo en companyia de un libro, gordo, pequeño, de bolsillo da igual... lleno de historias, de letras, y de oro para nuestra persona... No hemos de olvidar jamas que es una parte imprescindible de la CULTURA, buscar un momento para darle vida, no os arrepentireis...

Madonna

Entreu al http://www.youtube.com/, i busqueu HEY YOU de la Madonna, val la pena mirar-lo i reflexionar, els que sigueu sensibles com jo, consell tingueu un klennex a mà.
Després penseu què puc fer jo...

A l'estiu foc 0, de moment a Cardona, ja no es compleix, sento olor de fum, calor, el sol es tapa, i la pell es posa de gallina, quan veig les meves muntanyes fumejar.
El que més m'agrada és que alço la vista i veig carenes verdes, seques, però plenes de vida, quan el fum treu el nas, tot trontolla...
La impotència és tan gran, les flames fan tan de mal, el bosc queda mort, els animals sense casa... i al meu cor queda un buit, de tristesa, de por i impotència...

Si us plau procureu que sigui 0 a l'estiu 0 de foc...

AIRBAG

Hace cuestión de un mes, en un camino de tierra a 20 km por hora, paseaba, observaba el paisaje, y de pronto un ruido ensordecedor, terrible y fuerte. Suerte que iba despacio, en una carretera hubiese significado accidente seguro. El airbag lateral explotó, sin más, sin baches, sin golpes, sin que nada de nada indicara un peligro para el conductor o sus ocupantes.
A los dos días me dirijo al taller oficial, y no hay explicación tengo que pagar y basta. No me indican dónde reclamar, no me dan solución alguna... y yo pienso que suerte tuve ese día!. A otra velocidad el susto hubiese sido tal, que seguro habría dado un golpe de volante, provocando algun que otro accidente (quién no se consuela es porqué no quiere!!).
El problema está en el coche pero ellos no se hacen responsables, ¿dónde podemos ir ante estos problemas?, nadie ampara al consumidor!!, las grandes empresas siempre tienen las de ganar. Y yo o voy con una cortina en el lateral, o gasto mi paga doble en arreglarlo.

Amnistia Internacional

M'agradaria que tothom, al menys un cop a la vida, llegis atentament qualsevol de les lluites en les que participa aquesta organització. Perdés 1 hora de la seva vida, en escoltar el patiment
d'altres persones humanes, dic perdés, perquè entenc que no tothom creu en la humanitat de la mateixa manera que jo.
Penso que en totes les escoles d'aquest meravellós planeta un cop a la setmana, s'haurien de connectar a la seva pàgina web, i fer que els alumnes, en parlessin, dialoguessin, discutissin, sobre la seva tasca.
A mi m'agrada llegir, i posar-hi el meu granet de sorra, no és gaire, però sovint em fa raonar, em fa pensar, em fa plorar, i em dona nous horitzons pels que lluitar, des d'aquestes pàgines, o des de les meves converses.
M'agradaria que algú llegint aquestes línies, entrés a la seva web, i també trobés un nou horitzó en el que mirar...

Selectividad

Se hacen eco los medios de comunicación, que la selectividad ha sido un fracaso. Que las faltas de ortografía cada vez hacen mayor mella en nuestros estudiantes. Yo tiemblo, en mi época en la Universidad, un examen con más de 5 faltas de ortografía (sobretodo las consideradas graves) era un suspenso, aunque las respuestas estuvieran de 10.
Tiemblo, porqué no se lee, porqué se escribe mal y abreviado, (una de las causas de la muerte del latín fue, la abreviación de sus palabras, el abandono de una lengua cada vez más culta para acercarla al pueblo).
Veo gente que no escribe bien, porqué no ha estudiado (mis padres por ejemplo no recibieron los mismos estudios que yo, es pues muy normal sus faltas de ortografía que por cierto no son muchas), pero veo gente que escribe no mal, sino fatal por falta de cuidado, por dejadez, y eso es una pena. Veo mensajes y mantengo conversaciones con el messenger y muchas veces no entiendo las palabras, me estaré haciendo vieja, antes no le daba importancia a las formas de escritura, ahora me indigna que gente más joven que yo, con estudios no sepa escribir, espero que en las escuelas se busque una solución para que no perdamos la ortografía de nuestra lengua. Para que no acabe pasando como con el latín, que sus formas eran tan difíciles, para la población de a pie, que al final evolucionó tanto que pasó a ser lengua románica.

Toni Blair

Quin bombo Toni Blair s'ha mantingut durant 10 anys al poder i es retira. Jo recordo a Margareth Tacher durant molt de temps, algú em pot dir quants anys?. Però recordo al molt honorable Jordi Pujol, o al senyor Fraga, en el nostre Estat ja estem acostumats a dinosauris en temes de política i poder, no sé doncs, perquè és tant important que Blair es retiri.

Sous al parlament

Aquest matí, he sentit a la ràdio, al programa de RAC 1 els sous al·lucinants dels nostres diputats i diputades, la veritat és que he quedat FLIPANT, com pot ser que per desplaçar-se dins de l'àrea metropolitana els suposi un increment en el sou bàsic, de més de 1500€. Si, SI, nosaltres els de la generació COCA COLA, molts som anomenats mileuristes, i ells només de desplaçaments au 1500 de l'ala... No us ho perdeu només parlo de plus, el sou base és a part, i parlem d'una nòmina base de uns 2600€.
El més indignant és que després veiem a la tele les sessions, i estan tan panxos a la seva cadira... la sensació que a mi molts cops em queda és que van a passar-hi l'estona... i la nostra resposta és no anar a les urnes, i ells tan panxos descansant a la cadira, i engrossant les seves llibretes d'estalvi... mentre nosaltres tristament arribem a final de mes.