WERTGONYA

La indignación por la ley educativa de Wert se traslada a Twitter

Cada vegada que aquest nou govern fa un pas...

Sembla que intenti enfonsar més a Catalunya, ens prenen els calers, i ens diuen insolidaris... potser és que estem farts de pagar els "despilfarros" dels altres...

Sembla que tornem a la infantesa del meu pare, on el català era amagat a casa, on a l'escola era prohibit sota pena de càstig... Però és la llengua del meu país, es viva i no la poden matar així com així en el segle XXI no, ni en la Europa on vivim tampoc, és la llengua que va posar l'himne de la pau, és la llengua del parlament més antic d'Europa, és la llengua dels meus avantapassats i serà la dels meus fills...

Aquest ministre, algú li hauria de dir que la dictadura és morta, que avui teòricament ens manen amb democràcia, encara que sembla que anem més per "decretazos", sembla que ens volen posar a tots i tots dins el mateix sac, volen que passem pel mateix sedàs... Doncs en els temps que vivim som un país plural, multiracial, i potser hi ha coses més importants, si més no més vitals que dedicar tots els seus esforços en aniquilar una llengua, i voler "españolitzar" els estudiants catalans, potser valdria més la pena que procuréssim que ningú quedi al carrer, que tothom tingui un plat calent a taula... que els finals de mes no siguin cada vegada més difícils de passar...

La Crisi dels 40 o del moment?

Programados para la crisis de los 40

No sé si és perquè estem programats... però el moment actual tampoc ajuda. La indignació de com va el món, de com ens el carreguem, amb les classes dirigents, amb els objectius de la vida... Ajuden a que en aquests moments no veigem les coses gaire, ni maques ni clares, a mi em coincideix amb els quaranta, però quans estan en la mateixa situació de depressió i no tenen ni de bon tros els trenta... JO crec que el moment l'entorn i la situació també hi ajuda...

La OCDE pide un contrato único, abaratar el despido, subir el IVA y rebajar cotizaciones

La OCDE pide un contrato único, abaratar el despido, subir el IVA y rebajar cotizaciones

Però això no ho hem fet ja... Ja només ens falta treballar sense cobrar... Què s'ha fet d'intentar conciliar la vida laboral, amb la dels nostres fills i filles, de les merescudes vacances, per les que van lluitar els nostres pares i avis. Què passa amb tot el que paguem "brutament" a l'estat per tenir pensions i seguretat social... Com volen que els empresaris ens ofereixin treball si els tenen ofegats amb impostos, si les línies de crèdit estan tancades i soldades... Aquí està clar només hi ha uns que viuen bé i guanyen, es diuen polítics i banquers... la OCDE no té cap consell o proposta per ells??? 

Nosaltres ja fa dies que no podem més!!!

La Fundación mantiene el homenaje a Franco

La Fundación mantiene el homenaje a Franco

A les portes de les eleccions catalanes, amb el tema de la indepèndencia més viu que mai, encara veiem imatges com aquestes, veiem com a nosaltres se'ns tracta de Hitlarians, mentre la falange espanyola continua fent i desfent, com si encara estiguéssim en els anys de la dictadura.

Jo tinc clar el que vull per a mi, pel meu fill, i sé que votaré. Tinc clar que no vull pertanyer a un país on es dignifica a un dictador, on els espais públics, en plena época de desnonament, serveixin per homenatjar a un personatje al que jo tindria a la presó... 

No vull formar part de l'Espanya de la falange, ni del PP, ni dels retrògrades de la central lletera, que es pensen que a Catalunya vivim molt bé, que som insolidaris, que som garrepes... Que cadascu és guanyi el seu pa, faci el seu camí, i quan estiguem en completa llibertat llavors si cal ser solidaris... ja ho serem...

A més calor, menys roba?

Barcelona persigue a los turistas con el torso desnudo

Doncs al meu poble es posarien les botes... recaudaríen tant com per la paga d'estiu per al menys 2 guàrdies municipals

Des de fa anys a la Coromina, un barri de Cardona, convivim amb gent de Barcelona i rodalies l'espai. Fa molt de temps que varen llogar "pisets", i ens visiten cada estiu, però...

Nosaltres tenim un rierol, no apte per banyar-se, al barri no hi ha piscina, els carrers son d'asfalt, i ni tan sols la font de la plaça té aigua... malgrat tot quan surto al carrer, estrany és el dia que no vegi algú amb bikini o banyador.

Entenc que els nens i nenes, puguin còrrer d'aquesta manera, després d'una pedalada a les cinc de la tarda, però anar amb shorts i bikini per tirar les escombraries... 

Si a Barcelona anessin així els cridarien l'atenció o fins i tot els multarien, però és clar ells son de capital, i nosaltres "pueblerinos" que sort en tenim de que vinguin al poble per vacances... 

Jo què voleu que us digui, ja començant pels pisos que lloguen, a veure si algun dia tindrem un ensurt. Les barbacoes al carrer que organitzen, les xerrades fins a les tres de la matinada a les places, sense control del so... i la visió de la seva roba de bany... a mi no em fan cap favor per viure al costat de casa, ja que sense marxar de vacances, sembla que casa meva, digne d'un tornado de Oz, es traslladi a l'estiu enmig del barri de la mina abans de la remodelació...

demà més futbol

Portem la setmana malalts... no sabem perquè... febre sense cap dolor... em temo que quan posem pantaló llarg ens en faltin dos dits... I demà tenim el gran torneig... cap a Artes hi falta gent els més peques del C. F. Cardona aniran a lluïr el seu escut... vinga pekes que podeu!!!
Ja veieu que la vida va passant amb la normalitat que tota mami vol, no????
Muaks!!!!

I la imatge que donem?

No fa gaires dies en un discurs, deia que la situació dels joves a Espanya li treia el son. Deia no fa gaires mesos, que els dirigents havien de donar imatge de coherència pels temps en els que vivim.

Avui la prima de risc puja, la borsa cau, els aturats augmenten, el nombre de sense sostre és cada cop més preocupant, però aquí no passa res. La casa Reial ha de fer un sincer gest d’humilitat, i ser conseqüent amb els temps en els que estem.

Les coses no son tan “glamoroses” com ells les viuen, realment sembla que estiguin en un altre planeta. Un gendre a Washington, amagant el cap sota l’ala, sotmès a acusacions de malversació de fons (l’esport preferit del país després del futbol i el pàdel...). L’altre ex-gendre, declarant davant la guàrdia civil per un accident d’un menor amb una arma. La princesa sempre a la última, i la noticia és que vesteix de Zara o repeteix vestit, amb unes princesetes moníssimes, sempre rialleres, viatjant en cotxes de luxe, i sense problemes per aparcar o arribar a final de mes, sense problemes per escollir escola. Això no és el que vivim la resta de mortals, que si contribuïm a mantenir el seu ritme de vida, que si que paguem impostos, i que no arribem a final de mes.

L’operació del Rei, tot un èxit, la Reina celebrant la Pasqua a Grècia, i nosaltres ens quedem amb la boca ben oberta en veure una foto als diaris, no deia que no podia dormir per la situació econòmica. No deia que els dirigents havien de ser austers, potser ell no s’ho considera un dirigent, si és així... la cosa està clara, prou sou com a Monarca i a viure l’Espanya de tots i totes, amb els problemes de cada dia, sense saber si avui la teva empresa et pagarà o t’acomiadarà!!!

A més on es diu que no es pot acomiadar algú que no fa bé la seva feina, o que no la fa, o que és prescindible, hem d'optimitzar recursos, no és això el que ens venen amb les retallades?. 

O si més no, igual que a la Renda ens demanen si volem donar a la església o les ONG, també reclamo el meu dret a ser objectora a pagar el sou de la Casa Reial, no envà cada cop tinc més clar que soc catalana i prou de que em prenguin el pèl, el sou i el que no sona!!!

I imatge, perquè embrutar el blog amb una foto que ja tots deveu haver vist, i no hi ha res més a dir...

Mali

No té petroli, ni diamants, només desert i 13 milions de persones...

Fa dies que es troba immersa en una guerra civil, que no té ressò en el nostre món, Mali és un dels paisos més pobres del món. 

Jo des d'aquí només puc fer una crida a obrir els ulls... cap al país que m'ha regalat ser mare.

Per a mi, Mali m'ha donat un tresor... i no el podria pagar ni amb tot l'or del mon... Mali és un país d'extrems... recordo la seva olor a cendra, la seva pols seca, la calor de l'hivern, i recordo el somriure obert i càlid de la seva gent. Una gent que no entén de crisi, perquè no troben a faltar res... ja no tenen res.

Recordo el sol brillant, i la claror espectacular, típic de tot el continent africà... 

I avui que vull saber com va la capital on va viure el meu fill, no trobo res... no hi ha mencions als diaris, no hi ha ressenyes per internet, només les ONG's demanen ajuda urgent, per la fam (no hi ha pluges i la collita no arriba ni als mínims anuals), ACNUR parla de refugiats... però als diaris silenci... No hi ha riquesa, i per tant no importa... per a mi, i les famílies que tenim fills i filles maliens... us puc assegurar que és un país riquíssim!!!