KAIXO

Hola us vull parlar d'una terra, on he estat com a casa...

He anat a veure la meva germana, a Donostia, i la veritat és que m'ha encantat.

He estat a Hondarribia, i he gaudit dels seus carrers i de la seva gent.

He visitat San Juan de Gaztelugatxe, i m'he meravellat.

Quan parlava amb la gent, em sentia bé, com a casa, entre la meva gent. Passejant escoltava parlar en euskara, i m'agradava, xerrant amb la gent jove que ha aprés la seva llengua un cop grans em feia sentir orgullosa de la seva empenta.

Ells tenen enveja que nosaltres parlem en català tan fàcilment, i jo els deia que ells van per bon camí, els nens i nenes l'estudien a les ikastoles, i això és un principi, que amb constància i ganes, si un vol es pot.

Aquí no tothom parlem en català, hi ha molta gent, nascuda aquí, que no fa ni el mínim esforç, ells s'esforcen, i en això els envejo. La nostra llengua és ben viva, la seva un nadó, però mentre la nostra rep la forta influència del castellà tan sovint emprat en les nostres vides diàries, ells la mantenen pura, sense influències.

He parlat amb gent de ciutat i amb gent de poble, i tots m'han rebut excel·lentment, m'han demostrat un tracte de favor per ser catalana...

I aquí volia arribar, he tingut un insult, per ser catalana i no venia d'un basc, sinó una sevillana, m'ha tractat de independentista, poc solidària (no sé que pensarà ara amb la publicació de les balances, segurament ni ho llegirà i si ho fa, no s'ho creurà, o el que és pitjor, pensarà que és just), m'ha dit que els catalans som dolents, que tractem malament a la gent, no sé jo quina relació ha tingut amb Catalunya, però Déu ni dó!!!

En la conversa, jo molt ingenua, i amb els minuts cada cop més indiganda, vaig esbrinar que la seva visita a la meva terra va ser a Salou i Port Aventura, i que el seu problema era que una noia de 20 anys (segons deia ella), no li va voler parlar en espanyol (jo li vaig corregir en Castellà), que és la llengua oficial de l'Estat, i afegia que no sabia parlar castellà no li havíen ensenyat a l'escola, i aquí jo vaig saltar.

Recordeu 3 parràgrafs més amunt, la nostra llengua rep una clara i forta influència del castellà, i sé de segur, que no hi ha ningú de menys de 40 anys, que no sàpiga parlar en la llengua oficial de l'estat, que és més, hi ha moltíssima gent que és la seva única llengua vehicular.

De fet d'això fa molts dies, jo ja no hi pensava, ho he recordat amb la publicació de les balances, i de fet em va fer molta pena aquella noia, vivint al Pais Basc, amb un Basc (parlador d'euskara), i afirmant que no feia falta reviure la llengua d'aquella terra, que si el seu destí era morir, tard o d'hora ho faria

No m'estranya que els Bascos i Navarros no vulguin entrar en el joc Espanyolista de finançament igualitàri, jo si pugués tampoc hi entraria.

Però retornant al tema de la terra, un 10 per hospitalitat, un 10 per amabilitat, un 10 en paisatge, un 10 per la gastronomia, un 10 per la seva gent, el seu caràcter, la seva empenta, i els desitjo molta sort perquè el euskara vagi fent-se camí.

Gora arte...