Aigua quin tresor més minoritari

Un dia llegia una entrevista a un Tuareg, i deia que el que més li va sorprendre en un viatge a Barcelona, va ser una aixeta...

Com podíem ser tant inconcients del tresor que perdíem en obrir-la, que cada gota era més valuosa que una gota de petroli, i la veritat que aquell dia la meva valoració de l'aigua va canviar.

Fa molts anys, quan estava a la Universitat de Geografia, ja parlavem del bé escàs que era l'aigua, i feia petites coses, com tancar l'aixeta en rentar-me les dents.

Quan vem fer la casa amb el Kiko, vem fer aixetes amb dosificador, per tal d'estalviar una mica, i així així he anat fent.

Tant al Kiko com a mi, ens encanten els embassaments, per sort aquí en tenim molts a prop, i molts dilluns quan coincidim de festa, fem turisme, aquest any no he anat a Sant Ponç, ni a la Llosa, ni a Oliana, no vull deprimirme...

I tot això a què ve, doncs als milers de litres que estem tirant a Barcelona i rodalies, ho he llegit a La Vanguardia avui, i la veritat és que a part d'indignar-me, m'ha fet vergonya aliena, "La cañería que provee a Barcelona de agua del Ter pierde 11 millones de litros al día por 12 fugas", no si a sobre el responsable de que això passi encara tindrà la vergonya de presentar-se a les eleccions....

L'Ajuntament reaprofitarà l'aigua per regar parcs, jardins i netejar carrers, mentrestant els de comarques, com ens diuen a Ciutat, tindrem restriccions, que nosaltres això si que sabem que és. A la ciutat per tal de no provocar un tall en el subministrament, no passa res, deixem sense reparar una canonada, JA BOMBEJAREM L'AIGUA PER REUTILITZAR-LA !!!!

L'aigua com va dir el Tuareg que visitava Barcelona, també ho vaig llegir a La Vanguardia, fa uns quants anys en una contra, és un tresor molt preuat, val la pena conservar-la, gastar-la amb mesura, i aprofitar-la fins l'última gota, que no és inesgotable...

Eleccions

Això de les eleccions a mi ja em cansa, però tranquils aniré a votar perquè és un dret que tinc, que m'han donat, serveixi o no de gaire...

Avui uns donen un bé negre, demà els altres dos de blancs... i així van passant els dies, no els quinze de propaganda, sinó els quatre de legislatura. Ens passem quatre anys veient com es tiren els plats els uns als altres, com s'insulten, i de tant en tan fan alguna llei, que no ens afecta en res... Ells cooperen amb altres països, fan tractats amb altres estats, i viatgen, nosaltres de la casa a la feina, i de la feina a casa... anant fent.

Però deu ser un mal comú en la classe política, sinó només cal mirar els avançats americans, no sé si porten 2 o 3 mesos de primàries, ens queixem dels nostres candidats, però ells tenen follons per escollir o un negre Obama o una dona Clinton, o un amant de les patates McKane, la veritat és complicada la política, però per si volen més exemples, mireu els nostres veïns ara de primera dama una ex-model, cantant, que anuncia cotxes que treuen foc, amb una postura bél.lica, ells tan pacifistes!!!.

Això de la política a nosaltres els del carrer em sembla que aportar quelcom... rien de rien... com dirien a la Gàl·lia.

És que crec que ser polític és com una mica estar en el paper couché, però sense la faràndula. Amb bon tiberis a can Lucio, bones migdiades, aves i ponts aeris a punta pala, 6 mesos de vacances, i dietes i viatges a càrrec del contribuent. Això cada final de més amb el compte més ampli.

I és llavors en les eleccions quan reconeixen que els treballadors, estem molt malament, paguem masses impostos, l'estat té beneficis, no arribem a final de més, ajudaran a les famílies amb morositat, no ajudem al medi ambient, plantarem infinits arbres... i mentrestant jo de casa a la feina i de la feina a casa, a veure si aquest cap de setmana puc anar a sopar fora, un cop hagi pagat totes les lletres al banc.