A sobre ara a pagar

M'he quedat com una figura de pessebre escoltant les notícies.

Mira resulta que un nen, no recordo l'edat són d'aquelles informacions que oblides i només et quedes amb el que realment et sorpren, però si sé que era un nen. Anava en bicicleta, i es va saltar un Stop.

Malament, un Stop és un atura't... però... un conductor que circulava bé, sinó tenim en compte el seu excés de velocitat, demostrat!!, el va atropellar mortalment, s'havia saltat l'Stop!!! Quina desgràcia.

Continua la noticia, dient que al conductor se li ha donat la raó, ell no va cometre un homicidi involuntari, o no sé com tecnicament li diuen a aquest tipus de desgràcies, total... Els pobres pares, orfes de fill, han de sobreviure amb la culpa, que el seu nen es va saltar un Stop, i els queda la incredulitat, o al menys a mi si que m'hi ha quedat, de saber que si algú es salta un Stop, encara que tu vagis a 80 en un creuament de 50, no passa res!!! la culpa és de l'altre...

És per pensar, no???

Continua la noticia, i per acabar-ho d'arrodonir, el conductor, tan campant, surt per la tele, i denuncia als pares, els reclama 20.000.-€ per arreglar el cotxe, quina barra!!! Ostres aquest senyor, com té els sants pebrots, de sortir a la tele a reclamar a una família, que si el seu fill es va saltar un stop, però que s'han quedat sense fill, i ho diu tan panxo, com qui no vol la cosa, que li deuen un cotxe nou, jo flipo...

Haig de pensar i raonar, on és la justicia, no és igual delicte saltar un Stop, que circular a 80 en un lloc de 50, potser tristament, la solució hagués estat taules, però clar això no és una partida d'escacs.

Haig de pensar també, a quin moment de la nostra evolució vam deixar enrera la humilitat, el sentiment de culpa, el voler treure partit a tot, a l'oportunisme sigui al preu que sigui. Quina pena el cotxe espatllat, però i als pares com els arreglaran el fill, o potser humiliant-los més, els farem pensar en una altre cosa que no sigui la mort del seu fill... Potser és una nova tècnica psicològica, a algú en estat de txoc, el podem putejar més i així oblida les penes, si cau en l'alcohol, o la depressió s'accentúa, cap problema, a l'atur i encara més ofegat, sempre li quedarà la solució d'obrir una finestra... Això si no perdem la oportunitat de sortir a la tele, ràdio o diaris, i guanyar-nos un minut de glòria, total només circulavem més ràpid del permés, i ell es va saltar un Stop.

INTERESSOS

Jo per sort no puc estalviar, i per tant no tinc diners a la borsa, uff... que bé que en el meu país els joves amb prou feines arribem a final de mes, sinó ara estaríem tremolant, amb unes hipoteques cada dia més altes, i amb els diners baixant i baixant...

Aquesta maleïda crisis americana, ens ha ben fotut, el que encara no entenc és que ells baixin els tipus d'interés i nosaltres au amunt i amunt!!

Catalunya va bé, els sous són alts, les hipoteques són baixes, i els nostres cistells de la compra cada cop són més econòmics i adeqüats a aquests sou mínims tan dignes, JA!!!

Himno de España

Parece que hablemos de un cómico, ahora si, ahora no. Mira que yo sepa el Himno de España tiene letra, no oficial, pero si hay versiones de letras des de la época de Alfonso XIII.

Para mí un himno, es un clamor popular, que en un momento concreto, y generalmente muy vivo, escribe el sentimiento del pueblo, relata hazañas, derrotas, amor a la patria, o a sus governantes...

Ahora en el mundo donde vivimos, cada vez más europeistas, cada vez, con menos fronteras, cada vez con menos ideologías, no es momento de himnos nuevos, no podemos poner una letra a una marcha, que en nuestro pasado, tanto glorioso como penoso, ha dejado mella en nuestros queridos antepasados. Para unos fue un himno monárquico, para otros republicano, carlino, o popular, no podemos desde el presente, escribir el pasado, y ser ecuánimes con todos.

Nuestro himno no tiene letra, para qué la necesitamos, para que nuestros deportistas muevan la boca en las competiciones, pues mira... si cada vez tenemos más deportistas de elite que no han nacido en nuestra España, no creo yo que canten este himno con el corazón...

Si nuestras comunidades están inmersas en una lucha de autonomía, quieren que se reconozca su espacio vital, sus costumbres, sus lenguas, y sus himnos.

España hoy, debe ser un estado federal, moderno, con un himno tarareado, con una gente conviviendo en paz, y respetando los ideales de cada uno, porqué como ya he dicho antes, esto cada vez es más escaso.

Nadal Diferent 2a Part

Si fa pocs dies, us parlava d'un Nadal diferent, sense anunci Freixenet, entre d'altres, a sobre m'he quedat sense Dakar.

No veure les Dunes del desert, somniant poder anar-hi, no veure aquells motoristes que expulsen sorra, davant l'atònita mirada d'aquells nens i nenes que quasi bé no tenen ni escoles, em posa trista, i contenta a la vegada...

M'agrada el Dakar, però em fa vergonya l'espectacle que donem al tercer món. Que de fet en els convoys hi ha coses solidaries?, si però... també deixem bruticía, i els ensenyem un món que és a mil anys llums de les seves possibilitats. Jo que visc en l'anomenat primer món, també em trobo a anys lluns de poder correr el Dakar..

Ara de fet, ja fa dies, que l'hauria d'haver publicat, però l'any nou, m'ha portat molta feina, i com que no m'agrada deixar les coses a mig fer, aquí les 4 ratlles que acabem amb el meu Nadal diferent 2007-2008.

Sing Star

M'encanten els nous jocs de la PS2, per concursar, per ballar, per fer gimnàs i per cantar...

Les tardes del diumenge, si ets colla, és d'allò més divertit aquesta nova manera de jugar que Sony ens ha regalat... bé això de regalat és un dir, barato no ho és, però hi ha res avui que sigui econòmic.

Ja fa 6 anys que ens van ben fotre amb l'Euro, jo no em sento ni més europea, ni més rica, si una mica més ruca, jajaja.

Però no marxem del tema, això del Sing Star, tu! és la conya, a mi això dels Karaokes, no m'agradava gens, més aviat els odiava, i ara ospes!!! m'encanta!!!

Només trobo a faltar cançons més de la meva época, o poder escollir les que a mi m'agraden, trobo a faltar en Bruce Springsteen, o en Rob Stewart, o cançons dels 70 o 60, que per estar de party son d'allò més divertides, ens retornen a les nostres primeres discoteques.

No sé aquests de la Sony, podríen mirar una mica més a la gent de 30-40, que de fet som aquells que tenim mono de la joventut i segurament comprem aquest tipus de producte, amb més facilitat.

Res només els volia deixar en el aire aquesta proposta, per si algu pensa com jo, o per si algu en fa cas.