Novament els TDT

Si fa un temps criticava la política del govern, respecte al TDT, ara ja estic al limbo...
Tothom ha esperat a la última hora, per la poca informació, i quan segurament a totes les llars ja comptem amb TDT, alguns fins i tot han canviat la tele, resulta que ara no serviran...

Mira això és per llogar-hi cadires, si anem encaminats a una tele de pagament que ens ho diguin, ho facin ja i deixin de fer-nos gastar els diners per res, aparells i més aparells, això molt malament pel reciclatge...

A casa tinc, tele amb TDT, un TDT per una altre tele, i un TDT pel DVD gravador, i ara resulta que no serveix, mireu si jo no m'aclaro, com ho faran els pobres jubilats, ara a la botiga d'electrodomèstics a informar-se i clar, a rascar-se la butxaca.

Per si algu no estigués convençut, i penses de moment passar del tema, ja tenint el primer TDT instalat, han tocat el tema clau en la cultura de casa nostra, el futbol... i és clar ja la tenim ben liada, mira jo per si de cas continuaré amb el Canal Plus, que a part de veure el futbol, passo unes tardes d'allò més entretingudes amb els documentals de Odissea.

Gossos i crisis

Que amb això de la crisi els gossos ho passen malament, ja és per flipar!!!

Hauríem de fer valer l'eslògan de Ikea (donde "comen" dos "comen" tres), les gosseres estan a tope, motius... no poder comprar pinso, haver de canviar de casa... Res excuses !!!

No puc ni imaginar deixar en Denis, la meva vida des de que va aparèixer va canviar, per millor molt millor...

Llargues passejades, tardes al riu, quan planifico vacances, penso en ell, si el deixem marxem poquets dies, si ve amb nosaltres, volem espais oberts, llocs agradables i aprofitem més dies...

Sortir de festa, si, quan arribem a casa passegem amb ell, arribes a casa i sempre et rep amb el millor humor, amb la cua remenant, amb salts d'alegria, sempre... estigui sol una hora o tres!!!

Anar a sopar, si, i ara a l'estiu si és en una terrasseta i ell ens acompanya millor que millor!!!

Ai mare, amb la por que em feien ara fa 3 anys, i ara no puc ni imaginar la meva vida sense ell, amb crisi o no, ells depenen totalment de nosaltres, i si no els dones pinso més car, també li pots donar restes del menjar... DONDE "COMEN" DOS "COMEN" TRES, la teva mascota t'estima i depen de tu, no li fallis per molta crisis...

El sueño imposible

Adiós a otro miembro del clan Kennedy...

No sé si al final voy a creer en la creencia popular, que son un clan maldito...

La verdad es que si miramos la hemeroteca de los últimos 40 años, pocas han sido las alegrías para esta familia.

El entierro con los máximos honores, una comitiva fúnebre digna de un presidente, con toda esa pompa típica americana...

Para mí los Kennedy siempre han sido un foco de interés, por sus desgracias, quizás... Pero sobretodo por su modernidad en una América, que despertaba al sueño, una América que juntaba por primera vez blancos y negros, una América que quería más democracia, más sanidad publica, mejores escuelas... Una asignatura pendiente en el país más poderoso del mundo.

Ted no fue un hombre sin problemas, sólo con una ojeada, vemos su expulsión en Harward por copiar, condenado a cárcel (no se ejecutó) por omisión de auxilio, quizás todas estas gestas evitaron que otro Kennedy accediera a ser presidente.

¿Fue culpable?, o también fueron las fuerzas ocultas (como el caso de sus hermanos, quizás), las que trabajaron para que todo fuera así.

Pero ha sido enterrado como si realmente hubiese sido un presidente, con todos los honores...

Adiós al último miembro del clan Kennedy, un clan irlandés que en América tuvieron un sueño, como el también malogrado Martin Luther King...

Segurament qui em conegui quedarà flipant de que parli de L'Espanyol, però la noticia d'en Dani Jarque, m'ha deixat commocionada...

Principi de temporada, primers reconeixements mèdics, persona jove, en forma, esportista, teòricament sota control amb la dieta, mirada alegre, futur pare, nou estadi... i la vida...

Tan fràgil com la flama d'una espelma, a vegades sense avís, ni temps de reacció s'apaga...

Llavors penso viu el dia, el moment, viu amb alegria cada instant, aprofita el que el món et posa a l'abast, no facis mal als que tens al voltant, sigues coherent amb tu mateix, sigues feliç i no pensis que el minut, el segon pot ser l'últim alè del teu cor.

El meu més sentit pesam per la família d'en Jarque, els amics, els companys, al món del futbol i l'aficció periquita...

Espero que si és veritat que hi ha un més enllà, que hi siguis feliç, i continuïs fent rodar la pilota, Fins sempre!!!

Enveja en el món editorial

Ja quan Dan Brown va tenir éxit amb el seu Codi, va tenir retractors de totes bandes. La primera la esglèsia catòlica, i després molts escriptors i crítics que dubtaven de la seva qualitat literària.

Ara passa el mateix amb Larsson, i què voleu que us digui, soc una afèrrima defensora de la lectura, m'agradaria que cada dia tingués 2 hores només per mi i els llibres!!!.

La triologia a mi, de moment estic en el tercer, m'està agradant i enganxant, però clar jo ja soc lectora asidua. El que m'agrada d'aquests llibres, que alguns els tildes d'snobs, és que enganxen a la gent, i els fan lectors.

L'ombra del Vent per mi va ser genial, després continuant amb Zafon, el Princep de les Tenebres, em va encantar, i el tercer em va decepcionar una mica, però quan pugui tornaré a llegir l'autor...

Hi ha llibres que ens agraden, llibres que ens costen, llibres que ens deixen amb un pam de nas, d'altres fan riure o plorar, n'hi ha que no acabarem mai, però hi ha llibres per tots i totes, llibres que ensenyen...

I si, Larsson, ens fa palesa un gènere on les dones son humiliades, menyspreades, i tractades amb una duresa extrema, és un triller sense Sant Grials, ni Templaris, ni històries Mayes, ni Ombres obscures, és un llibre que parla d'homes que no estimen les dones, i això per desgràcia en el món on vivim cada dia és més freqüent...

Un somriure honest. Un humor britànic. Una mirada clara i neta. Una visió... el futbol. Una descripció un SENYOR...

Recordo amb carinyo, molt de carinyo la seva etapa blaugrana. Em trec el barret en la seva professionalitat, amb la seva manera de prendre la vida.

Només tinc paraules d'elogi per en Sir Bobby Robson, un gran home, un excel·lent mister...

Sigui on sigui que avui estiguis, perdona que et parli de tu, seràs un granet de sorra en la meva història, en els meus records, només et va faltar una Lliga, però ho vas donar tot, i jo des d'aquí et vull retre homenatge...

Descansa en Pau mister, fins sempre...