sábado, 22 de marzo de 2008

Setmana Santa

Recordo a la meva àvia, quan jo era petita, i estava de vacances de Setmana Santa. Estava amb les meves cosines Conxita i Anna Mª. Era de nit i dins el llit, les meves cosines em cantaven una cançó perquè dormis, no cantaven qualsevol cançó mundana, sinó "el tamborilero"... La meva àvia va entrar al dormitori feta una fura: "que us heu pensat pecadores, no es pot cantar, és setmana Santa, heu de respectar el dol, que han matat a nostre Senyor!!".
D'altres records eren els vestits de primavera, amb la samarreta d'hivern a sota, feia un fred que pelava, la mona, les sabates noves, i la prohibició d'escombrar, si escombres el divendres Sant sortiran formigues, jejeje... Això si que no ens importava.
Eren dies de festa i la tele passava películes per entretenir. Pelicules sota censura, així vam veure Ben-Hur, Los diez Mandamientos, Moisés, etc, etc..
Les coses avui 30 anys més tard no han canviat tant... A mi em falta l'àvia, però...
Encara tenim Setmanes Santes fredes, encara que la nova primavera hagi arribat, religiosament com cada Març de la mà del Corte Ingles.
Jo no escombro el Divendres Sant, s'han inventat les aspiradores!, o potser això no val. És un dubte, com si puc menjar pollastre o conill, sabeu què per si de cas, menjaré arròs amb llamàntol, que està per sucar-hi pà.
Tenim vacances, no tothom, però si algun que altre dia de festa per estar a casa, menjar mona, i beneïr el ram, i mirar la Tele, que continua entretenit-nos, o al menys sembla que és el que preten.
Ara no hi ha censura, o al menys de la mateixa manera, però continuem veien Ben-Hur, Los Diez Mandamientos, Moisés, etc, etc... Clar que a TV3 s'han modernitzat una mica, ens han deleitat amb un Jesus modern, proper als nens, amb un Dimoni mig Matrix mig Armani, i ens han canviat els gladiadors del Coliseum per un Conan, que ara es dedica a la politica.
Bueno, ja veieu les coses canvien però no al ritme trepidant que canvien les nostres vides, i les costums, hi ha coses que ja ni es recorden, d'altres les anem arrosegant i només Déu sabrà fins quan...

No hay comentarios: