El dia 29 vaga?

Jo no faré vaga...

Però això no vol dir que estigui d'acord amb la reforma laboral, això no vol dir que estigui contenta de com va el país, això no vol dir que ja n'hi ha prou...

Que estem en crisis, de ben segur ho sabem tots i totes, que la cosa ja fa dies que no rutlla, ho sap tothom, però les mesures ni arriben, i quan ho fan no son efectives.

Allargar el subsidi d'atur, anular el txec bebé, congelar nòmines i pensions, tot això ja es vist no serveix de gaire per no dir de res...

Jo ni soc economista, ni sé la solució, però el que tinc més clar és que d'aquesta manera no trobarem la solució, ni arribarem a bon port...

Només sé que si vull anar al metge haig de fer cua, si no vull fer cua pago mutua privada. Si de gran vull tenir alguna cosa, haig de fer-me un pla de pensions, que quan rescati hauré de pagar a Hisenda...

No si avui per tot es paga, no ens extranyi que d'aquí 4 dies fins i tot ens cobrin per l'aire, si troben la manera d'embotellar-lo.

De fet ja es veu l'ànim de captació del govern, pujades de l'IVA, revisions de rendes de fins a 5 anys enrera, multes, i impostos... però aquell famòs impost per la gent amb més riquesa què se n'ha fet...

Jo per tot això no faig vaga, continuo treballant, perquè no vull perdre un dia de sou, ni la part proporcional de les pages extraordinaries, perquè no estic d'acord amb com funciona el país, i no si a sobre avui a mi em retallaran la festa del meu poble, el meu estimat "correbou".

Mesures per pal·liar la crisis

Jo no soc funcionaria, per tant poc m'hauria d'importar que els congelessin els sous, o els hi rebaixin, però si que soc ciutadana d'aquest desastre de país anomenat Espanya i m'indigna...

No vull deixar sense constància que fins avui dia els funcionaris gaudeixen de moltes avantatges, molts drets, i com no també algunes obligacions.

Que avui dos anys després de començar a parlar de crisis, prenguem mesures, haurem de cel·lebrar-ho, però jo em demano perquè no comencem per més amunt i eliminem sous vitalicis per als ex-presidents, pels ex-ministres, perquè això deu ser com sovint es diu "pasta gansa".

Em sembla que algun cop ja he parlat del tema, però és que avui m'ha sorprès molt la mesura de Zapatero, començar pel funcionariat i les pensions.

Ens queixem de que la taxa de natalitat és baixa, però avui dia portar un fill al món és costos, no ens hi ajuda gaire la situació econòmica, la no conciliació de l'horari laboral, l'escassetat d'ajudes, les llistes d'espera per embarassos desitjats que no arriben, i avui trèiem el txec dels 2.500.-€

Les pensions, avui treballem per mantenir jubilats, sous del funcionariat, les administracions, els aturats... però a nosaltres qui ens mantindrà. A vegades crec que alguns pensionistes, son realment mags per estirar el poc que cobren i mantenir la nevera una mica plena, i la dignitat ben alta... Ara els volem rebaixar el sou???

I ho fem en un país on fa 10 anys un cafè costava 100 pessetes, i avui ens val 1,10 euros, perquè després afirmin que no s'ha apujat el cost de la vida, no crec que els treballadors que abans cobraven 100.000 pessetes avui cobrin 1100 euros!!!

I en aquests anys, hem hagut de patir l'arrodoniment de l'euro, la pujada dels preus, la congelació dels sous, la por a no cobrar pensions, l'augment del preu dels impostos, doblar el preu de l'electricitat i més val que traguem ferro a l'assumpte i desitgem a en Pep que diumenge remati la feina.

Els bombers de Horta

No soc cap experta en la matèria, però em sembla que aquest incendi va patir una successió d'infortunis fora del normal...

No sé qui en té la culpa, si els caps dels bombers o els polítics... però si sé que va haver-hi pèrdues humanes, i per això no cal escarnir-nos en el tema. Cal que es trobi la resposta, sense bombo ni platillo, sense recordar a les famílies a cada butlletí informatiu el què va passar, que si s'hagués pogut o no evitar, que si els culpables, que si una informació d'última hora, que si informes amagats...

Jo sempre ha admirat els bombers, em cauen bé, i sovint es juguen la vida desenvolupant la seva feina, em mereixen un gran respecte... I per això sigui el que sigui que passés, lamento molt la seva pèrdua, per les seves famílies, pels seus companys, pels amics... i per la resta de la població que tenim uns bombers menys que vetllin pels nostres boscos...