Porto 100 escrits...
No sé si han estat o no molt seguits, però a mi si que m'han servit de molt... Aquest m'agradaria que fos especial, us vull parlar d'un home, d'un bisbe en concret...
Avui he llegit les seves gestes a La Vanguardia, he vist la seva esquela, però a mi em queda un record, que vull compartir...No és que jo sigui una cristiana, devota, més aviat com segurament la majoria de molts avui en dia, sobretot aquells que varem rebre una educació cristiana i catòlica...
Recordo en Josep Mª i així l'anomenaré, perquè per mi i la meva germana era el cosí de l'àvia, un senyor que vestia de negre, i sabíem que era molt important...
El recordo a casa, el recordo en un despatx amb l'Anna als seus genolls i traient-li allò blanc que portava al coll, ell reia, afablement i amablement, la meva iaia rondinava...
Recordo la meva catequesis, i parlar amb ell sobre dinosaures i Cleopatra, no em quadraven en el Gènesis de la Bíblia, i em va contestar que la Bíblia era un conte per ensenyar als més petits, l'obra de Déu i el camí de Jesús, però que la lliçó era que havíem de ser bones persones...
Això és el que recordo que havia de ser bona persona, ell ens feia sempre l'ullet i ens feia un petó a la galta, un petó que olorava a senyor important, però ell era senzillament el cosí de la iaia...
Siguis on siguis, no he oblidat que, tot i no ser lo devota que t'hagués agradat que fos, continuo amb la idea que haig de ser bona persona...
Que tinguis bon viatge, un petó des de la teva estimada Coromina!!!
