Cotxes vells

Escolto les notícies i me'n faig creus, cada cop el servei de trànsit es fa més ressò dels cotxes que no passen la ITV, cada cop es critica més als cotxes vells, diuen que no passen els controls de seguretat, que els hauríem de canviar, per cotxes més segurs, menys contaminants, etc...

Jo al·lucino, comprar un cotxe és una odissea, amb els sous baixos, les hipoteques que no paren de pujar, la cistella de la compra que cada cop s'infla més... jo no em puc permetre, millor dit no vull embarcar en un altre préstec mentres el meu cotxe, vell, em porti de casa al treball, i visc a 5 minuts de la feina.

A sobre la següent noticia és l'enriquiment de les arques de l'estat, i au va!!! nosaltres a pagar, i pagar, volen que ens canviem els cotxes, però no hi ha cap facilitat. Jo estic segura, que tots els que tenim cotxes de més de 10 anys, no els tenim per gust, i que sinó els canviem amb freqüència que l'estat voldria, no és perquè no vulguem sinó perquè no podem, o no volem tenir més deutes dels que són considerats imprescindibles com la vivenda.

Jo amb els més diners, procuro tenir una vida bona, sense gastar més del que guanyo, per tal de que en arribar a finals de mes no estigui en números vermells, i procurar estalviar una mica, per poder de tant en tant permetrem algun petit caprici, com vacances, etc... per això sinó em compro un cotxe nou, més segur (el meu ha passat sempre la ITV sense cap observació), no és que no vulgui (demà mateix ho faré si em toca la loteria), és perquè no vull que comprar un cotxe nou signifiqui arribar justa a final de mes, no poder anar de vacances cada dos o tres anys, no comprar roba, sabates, o simplement anar a sopar fora sempre que em vingui de gust i tingui alguna cosa que celebrar.

Així que aquest any l'Estat ha tingut un superàvit tan gran, podria promoure crèdit a interès 0 (com va promoure amb els ordinadors), per la gent que tenen cotxes amb per exemple més de 15 anys, i puguin demostrar que són eines bàsiques per desplaçar-se (no tenir alternativa de transport). A vosaltres que us en sembla la meva proposta.

Integritat Periodística

Quina vergonya, jo em demano si aquella senyora s'autoanomena periodista, perquè després del que ha passat, jo li trauria la llicència, que jo tingui entès per fer aquesta feina, el treball d'investigació és bàsic.

En un moment on la violència de gènere, està a primera línia de foc, com podem apropar un home a la seva dona, la qual amb un esforç enorme, va donar el pas de la denúncia, de l'allunyament, de què li ha servit.

Per una vegada aquesta víctima tenia la llei del seu costat, i la tele, amb el seu afan de protagonista li va arrebatar la seva integritat, el seu dret a viure.

Evidentment la tele, o el programa no han estat qui han matat la víctima, però si li han aplanat el camí al assassí, i jo em demano sortiran airosos d'aquest accident????

Per favor, això demana una especial atenció, hem de frenar la "tele basura", hem de posar un codi ètic en els programes, no cal que siguem tan estrictes com els americans, que han arribat a prohibir "Barrio Sésamo", amb qui molts de nosaltres varem créixer.

Hem de conciençar a la gent, que és molt més amè, molt més enriquidor, i interessant, mirar programes de cadenes (moltes vegades considerades minoritàries), on ens ofereixen, boníssimes es pel·lícules, sèries, i evidentemnt documental d'aquest fantàstic món on vivim, i al que sembla volem existingir, explotant sense cap mesura.

Irlanda país de somni

Hem tornat a Irlanda, i ens hem quedat, una altre vegada, amb bon gust a la boca, amb la sensació de que ens hi trobem com a casa, amb unes ganes boges de tornar-hi.

Potser no l'any vinent, o potser si, una escapada de cap de setmana, ara que volar és tan fàcil i econòmic...

Pels que no hi heu estat, uff... us ho recomano, és un país net, fresc, alegre y càlid alhora. Si busco un color per definir és el verd, del paisatge, una olor... la del mar, un sabor... la Guiness Evidentment, i un so... la seva música als bars.

Sorprèn que els lavabos, estiguin sempre en perfecte estat, que la gent et somrigui sempre, que es preocupin de que t'emportis un bell record del seu país, que el primer dia et donin la mà, amb tranquil·litat, serenitat, afabilitat, i que mai més la puguis deixar estar perquè et toquen el cor, t'obren les portes de casa seva, i ja està t'hi has unit...En un sentit tan ampli, que tant per mi com pel Kiko que ens hi podem perdre, per qualsevol racó, per qualsevol carretera, per qualsevol poblet, i sentir-nos com a casa...

De veritat aneu-hi i quan torneu, segur que m'expliqueu el mateix... us heu enamorat d'Irlanda, de les seves olors, dels seus colors, dels seus sabors i de la seva gent.

Jo ho vaig fer el primer any, i en tornar-hi encar m'hi enamorat més, he sentit el batec d'aquest petit país, i ja no me'l treure mai més del cor, ni del cap... és que ni puc ni vull.

CALLAR

Em vaig quedar com una figureta del pessebre... jajaja... Resulta que el Rey és també persona, que de tant en tant se li inflen, algunes parts del cos, com a tothom.

Escoltava, o millor dit intentava escoltar al Sr. Zapatero, dialogant, però hi havia una mosca collonera que no parava, jo mateixa, interiorment deia... que calli aquest orangutan, que faci el favor de respectar el torn de paraula. Em preguntava si no hi havia moderador, i vaig veure el dit, la mà i la cara de Joan Carles I, i jajaja... li va dir el que molts pensavem.

Mira que el Rei va perdre la compostura, és clar!, però a mi no m'ha molestat gens ni mica. Jo mateixa no hi crec gaire en la figura del Monarca, m'agradaria que la meva comunitat autonòmica fos una mica més independent, per no dir totalment... però de moment és el que tenim, i amb això ens toca conviure.

Així que des d'aquestes línies vull felicitar enèrgicament i sincerament, primerament al president per ser dialogant i no caure en el fàcil discurs de l'insult i el menyspreu, i segon al Rei per dir el que molts pensavem.

El senyor Chavez em va recordar aquelles persones que es creuen inferiors i que han d'alçar la veu més, perquè els altres els sentim. Aquelles persones que s'infravaloren i han de demostrar, trepitjant a qui sigui, que ells existeixen. I li voldria dir, que ser un President d'un país i ser respectat, no només s'aconsegueix amb el vot, sinó amb el carisme i el bon fer, amb educació i bones relacions exteriors, i em sembla que ell està a anys llum d'això.

Malauradament no és l'únic dirigent que està en la mateixa situació, però de tant en tant se'ls hi ha de recordar. A veure si així els baixen una mica els fums, i miren més pel seu estat.

Com canviar el món?

Mira últimament m'indigno per tot, veig el passotisme dels meus veins, de la gent, dels polítics, de tothom, i em sap greu.

No entenc com pot la patronal dir que tenim una inversió tan baixa, i quedar-se tan ample!!!. Els hi ve de nou, no ho savien??? i el que és més greu, si ho savien... per què fins ara no han dit res???.

Renfe va de malament en pitjor, l'aeroport del Prat és un aeroport de segona, les carreteres estan malament, i són cares...

Els sindicalistes que conec, només fan servir les seves hores sindicals, per fer festa, i els empresaris no poden fer res, i els companys afectats pel seu absentisme, aguanta que aguanta!!!

Vaig pel bosc a passejar, i només trobo brutícia, fan un nou parc, i els gossos, millor dits els amos, es pensen que es un pipi-can... Jo el meu gos, quan acaba de fer les seves deposicions, es para perqué ja sap que s'ha de recollir!!!

Les hipoteques pujen que pujen, els preus també... i nosaltres au vinga a gastar, que la vida són dos dies, i d'aquí res ve el Nadal... Visca el Consumisme...

Obres la bústia, i només són rebuts, propagandes per gastar més, i propaganda del banc, que la pagues... Què se n'ha fet de les cartes???

Vas al metge i tot són cues, fins i tot últimament encara que tinguis mútua, o paguis, ara quan demanes hora al metge te la donen, 1 o 2 mesos per endavant...

La gent no recicla, la gent no té cura de les persones grans, la gent abandona gossos, continua la violència de gènere, s'abandonen nens, els àrbitres de fútbol no són perfectes....

Ja ho veieu... acabo de tornar de vacances, i sembla que ara tot estigui malament, que el món vagi al revés, que no hi hagi res al meu gust, però jo us demano.... gira el món al vostre gust???, o el que més o menys és el mateix.... el món rutlla com hauria de rutllar???

Apa reflexioneu una mica, que això de moment és gratis...

UFF vaya retorno de vacaciones

Estoy que echo humo por todos los poros de mi piel...

He vuelto de mis vacaciones, y me he encotrado con un sindicalista, bueno se lo ha encontrado mi marido, y estoy que flipo...

Me parece muy bien que en las empresas, existan personas, que procuren que los capitalistas jefes, no se aprovechen de los trabajadores, pero cuando estos se suben al carro del dolar, y al cuento de cobrar sin trabajar, lo siento esto para mi no tiene nombre...

No sé que falla, no entiendo que un acto en el que se compromete, la producción y el bienestar de los trabajadores, sea totalmente legal, y que esté inmune. No entiendo cómo la empresa, ni los trabajadores, tienen por qué aguantar, lo que sea...

Vaya estoy tan cabreada, lo siento por la expresión, que saco humo.

El enfado no es sólo con el delegado, sinó con todo el sistema, con todo lo que ello conlleva, con el dejar pasar de la gente, con el pasotismo del que lo provoca, y con todo el sistema laboral de este país nuestro...

Que el delegado pida horas sindicales para resolver asuntos, de p.madre, pero yo quiero saber que se va a resolver en las fiestas como el puente de la purísima, la nochebuena o la Navidad, a mi que venga Marcelino Camacho y me lo explique.