Si fa pocs dies, us parlava d'un Nadal diferent, sense anunci Freixenet, entre d'altres, a sobre m'he quedat sense Dakar.
No veure les Dunes del desert, somniant poder anar-hi, no veure aquells motoristes que expulsen sorra, davant l'atònita mirada d'aquells nens i nenes que quasi bé no tenen ni escoles, em posa trista, i contenta a la vegada...
M'agrada el Dakar, però em fa vergonya l'espectacle que donem al tercer món. Que de fet en els convoys hi ha coses solidaries?, si però... també deixem bruticía, i els ensenyem un món que és a mil anys llums de les seves possibilitats. Jo que visc en l'anomenat primer món, també em trobo a anys lluns de poder correr el Dakar..
Ara de fet, ja fa dies, que l'hauria d'haver publicat, però l'any nou, m'ha portat molta feina, i com que no m'agrada deixar les coses a mig fer, aquí les 4 ratlles que acabem amb el meu Nadal diferent 2007-2008.
No hay comentarios:
Publicar un comentario