No esteu fins el moño de la política???

Mira que son avorrits els polítcs, crec que faria bé la dibuixant de les tres bessones, per substituir a la bruixa per un polític, sigui quin sigui el seu color, segur que li acabaríen donar un Òscar, jejeje...

Trames de corrupció, dimisions, caçeries, vagues, xerrades, xiulets i aplaudiments. No soc gaire fan de seguir els debats del congrés però si alguna vegada he vist, ni que fos uns minuts, acabo sempre amb la mateixa conclusió, sembla el pati de l'escola, amb gent parlant, altres cridant, d'altres fent píndoles, o dormint amb els ulls oberts, planyo a les pobres taquigràfes, quantes tonteries deuen haber de teclejar!!!

Els de la dreta, els de la esquerra, els de centre o nacionalistes, tan se val no n'hi ha ni un que es posi a la pell del ciutadà del carrer, estem en una crisi sense precedents. Sense anar més lluny al TN migdia deien que a Girona, hi ha baralles en contàiners ben situats, per aconseguir les deixalles dels supers.

Doncs jo faria una proposta als polítics... No sé si és una llegenda urbana, però tinc entès que un ministre, malgrat deixi d'ocupar el seu càrrec, li queda vitalicia la paga de ministre, FINS AQUÍ HEM ARRIBAT, ENS HEM D'APRETAR EL CINTURÓ TOTS, per tant quan es jubili de ministre, com que normalment exerceixen llavors la seva autèntica professió, perquè vull remarcar que pocs polítics, poquíssims, tenen la carrera de polítiques. Ja tenen un bon sou exercint del seu, perquè a més el fet d'haver estat ministre, els dona nous contactes i endolls... per tant... SI US PLAU DEIXIN D'ESCURAR LES BUTXAQUES DELS CONTRIBUIENTS, potser així anirem tots una mica millor...

I el comisionat europeu no ens multarà pel deficit que anem presentant mes rera mes, i espera que encara no es veu la llum, haurem de cridar a la Jennifer Love Hewit!!!

Carnaval

Avui és dia de disbauxa... Tot s'hi val... després d'anys de repressió i persecucció avui el Carnaval és lliure i divertit.

Ens vestim com no ho fem tot l'any, som estrelles de cinema, ballarines de charleston, ninots de neu, mariaxis, mata-haris, o pistolers, deixem volar la imaginació i sortim al carrer a ballar i riure.

No li veig al Carnaval res de indecent, ni indecoròs, com perquè encara avui hi hagi gent que se'l miri malament, em sembla que ja tenim majoria d'edat democràtica com per deixar enrera els prejudicis, i la moralitat dual...

Visca el Carnestoltes!!!

Búsqueda al Guadalquivir

Recordo amb estúpor, els volts del 92 com la televisió va sortir al carrer. Jo llavors estava tot just en l'época "guay" de la adolescència ja de pas a la joventud.

Recordo els mitjans talment voltors, entrevistant veïns i veïnes, recordo recerques transmeses en directe, i tenir el nom dels culpables. Un judici llarg, unes famílies destrossades, una veritat incòmode, com diria Al Gore, però sense treure'n encara avui 17 anys després l'aigua clara.

Ahir sentia amb estúpor, que les xarxes socials com Twenty i Facebook, estaven fent judici del que ha passat a Sevilla, veia amb incredulitat com en diferents emisores es trasmetia en directa la búsqueda del cadàver de la noia. Tornava a veure gent, com si estiguéssim a la época de la revolució al carrer, demanant el cap dels pressumptes culpables.

A veure no vull dir que no hi ha d'haver justícia, el primer que desitjo és que trobin el cos, així en el judici no podrà haver-hi cap dubte raonable, no es basarà només amb una confessió, que pot ser targiversada per una alienació mental.

Però no vull aquest periodísme, cru, directe, sense censura, que faci sortir a la gent el seu pitjor costat, no vull assediar ni a culpables ni víctimes, vull informació reposada, real, contrastada, amb calma, tenint en compte tots el punts. Una informació concreta, seriosa, que no doni peu a especulacions, linxaments i judicis al carrer, que si bé diem que la justícia està malament, no hem estudiat per ser jutges, no els volguem prendre la feina, que llavors tindran més motius per fer vaga.

Eluana

Només puc començar d'una manera... espero no haver de decidir mai el que han hagut de decidir els seus pares, la gent que l'estimava.

Durant la nostra vida, moltes persones ens influeixen, des de petits pares, avis, germans, en edats escolars els mestres, els amics, en la vida adulta, els companys de feina, els caps, els polítics, i ja seniors, els metges i la vida en si.

La vida no és de color rosa, ni senzilla, és bonica, si!, però a vegades és també dura i trista. Tenim bons moments i moments horribles, i no sempre nosaltres en portem el timó.

Penso que viure és fantàstic amb tot el que això vol dir, gaudir d'una tempesta, d'un dia solejat en el mes de maig, mullar-se els peus al mar, visitar llocs fascinants, assaborir un bon vi, disfrutar un bon àpat, estimar, el sexe...

Quan tot això no hi és, com definir la vida... Viure significa que no et falli el respirador artificial, els aliments (sense plaer gustatiu) se't donen en comptagotes, la familia t'acompanya, però no hi ha comunicació... No vull ni pensar el patiment dels qui t'estimen. Evidentment sempre hi ha esperança, no envà sempre diem que és l'últim que es perd, però 17 anys vivint artificialment son massa anys per suportar...

Acabo com començo no vull haver de decidir mai el que han decidit els pares d'Eluana, però estic orgullosa de la seva valentia en deixar de costat l'esperança, en decidir ells el millor per la seva filla, i no permetre que els altres ho decideixin.

Espero que Eluana hagi tingut una bona mort, si aquesta mai és bona, i que si existeix un més enllà pugui, passejar vora el mar, sentir l'escalfor, conversar i estar en tranquilitat...

Urbanitat versus Ruralitat

Que algú li molesti les esquelles dels cavalls, o la olor d'una granja de pollastres... uff com començo?

A veure puc entendre, que a algú, que tingui una migranya extrema, li pugui molestar qualsevol soroll, per petit i imperceptible que sigui. Que algú tingui un olfacte extremadament sensible, i li molestin els olors, passa, a mi mateixa els olors molt forts, diríem que m'ofenen, però... que el tribunal i la justícia (d'aquesta n'haurem de parlar algun dia) doni la raó a aquests urbanites, que compren segones residències, i li molesta tot el que hi ha sinó és prou idíl·lic, rústic i naïf...

Fins aquí podíem arribar, jo visc en un poble petit, hi ha granges per tot arreu, i a ningú se li acut demanar al veí que canvií de feina, perquè a mi em molesta, una cosa seria, que davant a la meva porta de cop i volta s'hi instalés no sé... per exemple una pista "d'esquate" mira seria molt modern, però el soroll!!!, i jo no és que estigui en contra del procés, però jo hi vivia abans, i segur que els meus veïns pensarien el mateix.

Fins on hem arribat, resulta que la neorural a qui li molesta la granja, la fa tancar, m'agradaria que els que si vivim en entorns rurals, ens relevéssim, també ens molesten els seus cotxes aparcats a qualsevol lloc, sense tenir en compte el ritme dels nostres dies. També ens molesta quan arriben al bosc, a buscar bolets, o al riu a passar un dia, i deixen les bosses de les escombraries i esperen a que passin els escombriaires, jajaja. Agafen tot tipus de bolets, bons o no, i fan malbé el sotabosc. Als caps de setmana ens envaeixen el nostre medi natural, amb soroll, presses, i mala educació...

Com reaccionaran quan en els seus mercats no hi hagi verdura fresca, no podem abonar, que la olor pot molestar, no puguin comprar pollastres per Nadal, hem tancat les granges per sorolloses, i les esquelles?... PER DÉU TOTA LA VIDA HEM POSAT ESQUELLES A LES VAQUES I CAVALLS, I MAI HAN MOLESTAT!!!!