sábado, 31 de octubre de 2009

La imatge d'ahir...

En aquest temps de crisi, quan a molts ens costa arribar a final de mes, tot i no estar hipotecats, on la feina escasseja, i no sembla que es vegi una milloria ràpida...
Fa vergonya veure algunes astronòmiques fiances, de presumptes culpables, que es paguen sense mal de caps. Fa vergonya veure gent, presumptament estafadora, lliure pel carrer, acusant-se uns als altres, i sembla que no acabi mai. Però encara més vergonya veure a uns senyors grans, emmanillats, amb una bossa amb les seves pertinences... com si es tractés d'un violador.
Violador?, què dic, si l'anomenat Violador de l'Eixample, va tenir la seva intimitat molt més protegida, no hi havia imatges de emmanillaments, ni pantalons que queien, bossa de basura en mà...
Si bé és ben cert el que diuen els castellans, "cuando el río suena...", però d'aquí a veure la imatge saltant del furgó al carrer davant dels periodistes, justificat perquè no passava per la rampa dels tribunals... No vull excusar la corrupció urbanística, però no cal que en ferm carnassa, que humiliem amb imatges vexatòries, que els etiqueten de culpables malgrat encara no haver-se jutjat, ni tan sols interrogat...
De fet aquest corrupció urbanística, és la que ens ha portat a estar com estem, pisos que valen 180.000.-€ valorats en 250.000, borses de pisos sense vendre, bancs negant-se a donar crèdits, parats sense opció a treballar, gent a la sortida de grans superfícies esperant deixalles, famílies en situació molt precària... Ja està bé que es persegueixi i es condemni, potser si s'hagués fet abans no seríem on som, però ja se sap que cal mirar endavant, no si ja veureu com ara parlarem altre cop de la grip A.

jueves, 29 de octubre de 2009

Una miss molt guapa!!!

A vegades com a dona el prototipus de dona guapa i tonta m'indigna... però... Avui llegint la Vanguardia, he quedat bocabadada, sense paraules, i encara més avergonyida...

Jo sé que a vegades els nervis poden ser molt traicioners, que et juguen males passades, d'aqui a que afirmar que Colom va descobrir Amèrica al 1980... per Déu!!! no ha encertat cap xifra, si el 1000, però aquí no s'acaba la intel·ligència, millor dit la cultura elemental de les senyoretes que aspiren a ser Miss...

Han afirmat que el Paraná és el riu més llarg del planeta, o que la muralla xina té la seva seu a Llatinoamèrica... mare meva!!! si jo això amb 13 anys ja sabia que no era correcte... Per mi dir tals barbaritats les hauria de desqüalificar a la primera... Com pretens ser la millor com a dona, i no saber coses tant bàsiques com l'any del descobriment d'Amèrica!!!

Mira a vegades, nosaltres les dones mateixes ens entestem en demostrar que no som el sexe feble, per això guapa si, arreglada també, sexy oi tant!!! però cervell buit no, no i no!!!
Podem ser altes, baixes, rosses o morenes, grasses o primes, però som dones hem d'estar orgulloses que som part important d'aquest món!!!, i no som només una bonica nina per anar de braçet, o per lluir davant dels amics, podem fer girar el món, podem tenir coneixements, i no per això hem de ser bruixes amb verrugues!!!
Guapes si, però cultes també!!!

miércoles, 28 de octubre de 2009

Ja fa uns dies vaig llegir el llibre... Una lectura, delicada, tendre i trista!!!. Avui he vist la pel·lícula, i posar imatges a la aberració nazi per mitjà dels nens m'ha semblat impresionant.
No entenc com algú ha pogut cometre aquestes barbaritats, i continua dormint per la nit. No puc comprendre, com una ideologia pot matar sense temor, ancians, adults i nens, i pensar que ho fa pel bé de la gran nació.
Veient aquestes històries, i millor dit estudiant la història hauríem de tenir la clau... Una clau que ens permeti un món millor sense rancors, sense injustícia, un món on els nostres fills visquis tranquils i feliços, en la innocència que només et dona la falta d'edat...

miércoles, 14 de octubre de 2009

No si patirem... patirem...


Després del gran desastre del Carmel... Creia que fer passar un túnel sota la ciutat havia de ser una cosa molt, molt ben mirada... Una feina ben feta, d'aquelles que la Generalitat no fa massa, ens deia Feina ben feta no té fronteres.

Que enfonsar cases és una cosa molt greu, hi ha coses que un guarda a casa que no es poden pagar ni amb tot l'or del món, hi ha coses que per moltes assegurances i indemnitzacions son impossibles de reposar, perdre la casa, no m'ho vull ni imaginar.

Enfonsar el temple de la Sagrada Família, seria un desastre sense precedents... Avui en dia ja quan ens referim a una cosa que sembla que mai s'acabarà diem si sembla la Sagrada Familia...

De fet no crec que jo vegi mai acabat el temple, però em sabria molt greu que s'enfondrés, perquè si bé el podrien anar refent, una vegada i una altre... com si fos la peli d'en Tom Hanks, el dia de la marmota... No tindria la petjada real i primera de Gaudi...

Si em miro el que passa últimament per aquest mon nostre, que a vegades sembla propi d'un tebeo, com gossos confosos per lleons, com un senyor molt respectable que ens ha pres el pèl a tots, com Toros passejant pel carrer... Ja no m'estranya res, perdre un símbol de Barcelona com el que perd les claus...

No sinó, seria tampoc res agosarat, pensar que amb la toneladora del ditxós AVE, fem miques al temple de la Sagrada Família, avui de moment l'han deixada sense aigua...

sábado, 10 de octubre de 2009

Espero

Encara estic esperant la foto de la famosa lleona, del gos... Com pot ser que amb el rebombori que van aixecar, no hagin publicat cap imatge, era un llop (espècie protegida), era un gos petit - mitjà (i tenen por que la gent ens en riguem)...O tenen massa por de que les protectores d'animals se'ls tirin a sobre...
Vull una imatge de la pobre bèstia, per saber si realment feia tanta por, i era tan salvatge com per disparar a matar!!!

viernes, 9 de octubre de 2009

Nobel de la Pau

Si fa un temps vaig estar molt orgullosa que Obama fos president, fins i tot apuntava que m'agradaria explicar-li al meu fill, que una persona de color pot arribar a ser president del país més poderós del món, però....
Avui m'he quedat sense paraules. Aquesta setmana llegia a La Vanguardia que Obama no havia volgut rebre al Dalai Lama, per no entorpir les relacions amb la Xina, i avui li donen el Nobel de la Pau...
En només 10 mesos, i que consti que a mi m'agrada el sr. Obama, no crec que hagi fet prou mèrits pel Nobel de la Pau, potser d'aquí uns anys després de la seva tasca se'l mereixi amb tots els honors, però per a mi avui per avui és molt prematur.
Aquest any per a mi, i potser el fet de ser català hi ajuda, el Nobel de la Pau hagués estat fantàstic per a la Fundació Vicenç Ferrer, per la seva carrera, per la seva tasca. Però també hi havia activistes xinesos, aquest any que es cel·lebra l'aniversari de la plaça de Tiananmen. Mediadors de l'Orient mitjà. Organitzacions com Human Rights Watch... bé quasi un centenar de persones amb més trajectòria que Obama...
De totes maneres, Felicitats senyor President, ara com a comiat li demanaré un favor, faci honor al premi que li han donat, i faci que el món tingui un futur més tranquil i en pau!!!.

miércoles, 7 de octubre de 2009

Denis versus Lleó



Com podeu veure en la foto de la esquerra i la de la dreta hi ha una gran semblança...
Avui en el diari llegeixo que finalment, després de tot el rebombori la lleona, no és sinó un gos asalvatjat. Però també llegeixo que un bou s'escapa d'una plaça a Marbella, i fereix una dona...
No si tot això només pot passar a Espanya!!!, si sembla una historieta del tebeo...
Mobilitzar a forestals, mossos, pagesos... mirem el costat positiu, així no parlem ni de grip, ni d'aquella crisi que sembla que Espanya tardarà tant en sortir-ne.
Ara però m'agradaria saber què faran amb l'animaló, si senzillament el mataran (espero que no), o el procuraran capturar!!!

viernes, 2 de octubre de 2009

President del Barça - President de la Generalitat

Que el Barça és més que un club, evident!, però d'aquí a dir que el càrrec de President de la Gene, és un càrrec d'estar per casa... mare meva!!!
Jo Barcelonista fins la mèdula, no en soc socia, el Barça em dona penes i alegries (últimament moltes), em dona nits de nerviosisme, nits de cel·lebració, i si sopo o no, sempre paga la meva butxaca.
Jo al Barça l'estimo de tot cor... A la Generalitat li dec respecte...
El President de la Generalitat, aquest càrrec d'estar per casa, decideix coses que m'influeixen molt, com els impostos, les prestacions socials, polítiques lingüístiques, la relació amb la capital Madrid... en fi igual que el del Barça!!!
Avui ser President de la Generalitat sembla no és glamuròs, però que li demanin als testimonis de grans presidents com Companys, com Macià, com Irla, en temps antics com Colom, Samsó o Cardona...
Estar al capdevant del Barça segurament no és tasca fàcil, però representar al meu país tampoc ho deu ser. I menys en temps en que ens sentim menyspreats, ultratjats, en temps on sona altre cop amb força la paraula Independència, en temps de crisi... Crisi d'identitat, de butxaca i de valors, però que hi farem si les persones que opten a ostentar a aquest càrrec en el fons pensen que és un càrrec d'estar per casa...
Ja ho va dir un president de la Generalitat en el seu llit abans de morir, vaig llegir fa poc el testimoni de la seva néta, l'avi Macià abans de morir va dir POBRE CATALUNYA!!!...
a mi se'm van omplir els ulls de llàgrimes...