viernes, 23 de enero de 2009

Crisis i Bancs

Es per al·lucinar... davant aquests terribles moments de crisis, el Fons Monetari Mundial, s'ha dedicat mes rera mes a inflar amb diners als bancs.
Amb aquesta mesura el que es volia o millor dit pretenia, que continues havent-hi crèdit per consum, evidentment per a gent solvent, sense riscos (no sense ton ni son com fins ara), però la reacció dels bancs i caixes ha estat una altre.
Sanejar els seus comptes, política negativa davant hipoteques i crèdits varis, i continuar augmentant els seus beneficis.
Com a usuaria de diner virtual, o plàstic, ha arribat un moment en que el meu sentit comú em diu PROU...
Si jo vaig a comprar uns texans, i em costen 120.-€ que abono amb tarja, VULL QUE EL BOTIGUER REBI 120 €.
Si jo compro uns biltllets d'avió per internet, i la opció única és el pagament amb Visa, ES TOTALMENT INJUST QUE EM COBRIN COMISSIÓ PER PAGAR DE LA ÚNICA MANERA POSSIBLE.
Si amb la línia Oberta (en el meu cas), gestiono una transferència, un pagament, un rebut, no he donat feina a cap persona física com perquè em cobrin per una feina que m'he fet jo mateixa!!! Però no us ho perdeu que si voleu traspassar els comptes a un full Excel, per guardar-ho al ordinador, i no haver de gastar ni en llibretes, ni tinta, ni paper... també em cobren.
Això passa mentre gegants com Google, Nokia, Intel, etc... diuen que tot i registrar beneficis han perdut tant des de l'any passat. Mentre dos cunyats meus, han estat de Vacances forçades aquest Nadal, ja...
Però la banca cobra que cobra, ara a més ni per Nadal et fan un regal, com a molt un Calendari, que per cert aquest any no l'he ni agafat, la gent que sortia... era d'aquella com la que tinc de veïns, companys o amics, amb problemes d'atur, de cash, o amb depressió.
Per tant el meu propòsit per l'any nou, és fer servir la tarja només en els moments imprescindibles (de fet ja fa un temps que ho practico), i guardar uns calerons (si puc) sota una rajola de casa meva...

miércoles, 21 de enero de 2009

Yes we can

En els meus 36 anys de vida, he viscut moltes coses, que d'aquí un temps s'estudiaran en els llibres d'història, és més algunes ja s'estudien.
Recordo vagament la mort del Generalíssimo, recordo el 23-F, recordo la Constitució... i a mesura que vaig anar creixent, també creixia el visor amb el que Espanya mirava el món.
Recordo la mort de Grace Kelly, la de Lady-Dy, de Teresa de Calcuta, i la de Joan Pau II. Recordo guerres com la de Iran - Iraq, com la de Bòsnia - Herzegovia, i la primera vegada que em vaig manifestar va ser contra la invasió de Kuwait.
Recordo les matances d'ètnies a Àfrica, les injustícies contra el Tibet...
I tot semblen mals records però no...
Recordo a Rebollo i la seva fletxa, recordo el Barça amb la seva primera copa d'Europa, i recordo el dia del meu casament...
Tinc records musicals amb Bruce Springsteen, tinc records de viatges a Nova York, i per tot Irlanda. I de Nova York en recordo l'impressionant 11 de setembre.
Una data que m'evoca un altre cop a records dolorosos, com la invasió de l'Iraq per la busqueda d'armes de destrucció massiva (sembla un títol més de Indiana Jones que el que realment representa: una creuada en busca de Osama).
Però a partir d'ahir recordaré a més, com Obama ha estat nomenat el primer president negre per al primer país del món, el que més m'alegra és que quan m'arribi el nen que estem esperant, li podrem dir que avui en el món on visc, el món dels meus records...
Una persona de color pot arribar a ser la persona més important del món, una altre cosa bona per recordar... i per molts anys...

jueves, 8 de enero de 2009

Carslberg possiblement la millor cervesa del món

Possiblement Déu no existeix... per a un ateu, agnòstic o qualsevol persona sense creença religiosa, no hauria ni tan sols preocupar-se per si Déu existeix o no, és més amb la retòrica no afirmen ni neguen res, segons les seves creences categòricament no existeix!!!
Perquè parlo d'una cervesa?, segurament han agafat una mica el seu slògan, creu el què vulguis... però Déu no existeix, i per tant fes el que vulguis, i jo em demano...
Ara comencen una guerra entre creients i no creients, anuncis en busos per allà i per aquí, no hi ha millors maneres de gastar els diners ara que tots, i ho repeteixo en majúscules, ARA QUE TOTS ESTEM EN CRISIS, i no teològica sinó de butxaca.
A mi no m'ofen, sinó que em sorpren que els no creients, tan lliberals ells!!!, vulguin dir a la resta de població que no han de creure, que només així seran feliços, i gaudiran de la vida.
Jo soc creient, i no per això crec que disfruti més o menys de la vida... a més, i amb això ja tanco tema, crec que el que hauríen de posar és...
que per disfrutar de la vida, tot comença en ser bones persones!!!

miércoles, 7 de enero de 2009

La negación a Israel

No puedo entender, como restamos impasibles ante las acciones de Israel.
No puedo comprender, como nuestros gobiernos les ofreces planes de paz, mientras ellos sólo dejan 3 horas para atender a heridos.
No me cabe en la cabeza, como atentan contra civiles, niños, contra víctimas inocentes, sin motivo aparente.
No puedo ver estas imágenes en la televisión, se me llenan los ojos de lágrimas, el corazón se me encoje, y me enciendo de rabia. Niños mutilados, huerfános, muertos, padres llorando, sangre por doquier, casas sin techo... ruinas.
Qué ruin el alma humana, que poca memoria tiene, cuan viva aún está la ley de Talión OJO POR OJO DIENTE POR DIENTE... No se acuerdan los judíos, hoy jefes de Israel, lo que sufrieron ellos...
No hay libertad de expresión, los periodistas se quejan, que Israel, a través de su brazo armado, no les permite informar de cómo se desarrolla el conflicto... y yo me pregunto si acaso ellos tienen miedo de mostrar su verdadera cara, si temen que el mundo sepa como las gastan...
Muy a mi pesar, al fin y al cabo, con todos estos hechos provocan más antisemitismo, más odio hacia a los judíos, más desconfianza en ese estado Nuevo llamado Israel, más temor a la alianza de los israelitas con los americanos. Amistad hasta ahora siempre respetada.
Hoy tengo miedo de la reacción palestina, pues Israel es la niña bonita para los países occidentales, Hamas no atiende a razones, no actúa a conciencia sino con la venganza como bandera, el odio como slógan y la sangre como recompensa.
Creo que nuestros representantes se tienen que mojar un poco, reaccionar y decirle a Israel Basta!!!