viernes, 21 de diciembre de 2007

Un Nadal diferent

Aquest és diferent, no tinc cançó maca de Codorniu, no tinc anunci de Freixenet, no es torna a casa per Nadal. Sembla que tothom té conciència de no malgastar, de ser austers alhora de les garlandes de Nadal, alhora de malgastar la paga extra...
Per mi el Nadal és una época molt diferent, per a mi és tota una preparació que comença amb les postals de Nadal, tot l'any penso què els diré als meus estimats, com els sorprendré, m'agrada aquest petit detall, i crec que a ells també, prova és que aconsegueixo molts petons, i sms per agrair-la la tradicional postal.
Continua el Nadal, amb el muntatge del pessebre, de l'arbre, la decoració de la casa... que deso per la Candalera.
Venen les loteries, i carai quans calerons gastats, total després el dia 22 tothom diem Que tinguis bona salut, o ara a veure si el Niño ens esquitxa alguna coseta, hi ha més possibilitats!.
Tenim els gran àpats, la Nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i el dia Reis.
Per cap D'any festa grossa, amb amics o familia, engalanats o texans, però que no falti mai de la vida, ni el raïm ni el cava, petons i abraçades, propòsits per any nou vida nova, i roba interior vermella.
I com no!!! els Grans Reis de l'Orient, paquets i paquets, ilusions i ilusions, nervis, sorpreses i de tant en tant alguna decepció... Però la carona dels més petits quan obren allò tan desitjat, no es paga ni amb tot l'or del món, per això molt bé!! Cap nen ni nena sense joguina!!.
Mireu que voleu que us digui, que el Nadal és consumisme, que el Nadal és hipòcrita, és fred, ens amuntega de calories, doncs si !!! però i què???
Si un dia al any ens felicitem tots, ens reunim amb qui estimem, ens donem presents (tant és el valor), ens besem, els nens somriuen, i els grans la fan petar, que Visqui Nadal.
Les cases engalanades, les taules parades, llum i escalfor ha nascut el Redentor.
Creguem o no, tenim opció Reis o Santa, Canelons o Pizza, Nines o Pilotes, tan se val, només un cop a l'any, siguem feliços és Nadal, somriguem, siguem bons, tinguem bons desitjos, i potser la vida serà més dolça com aquell temible torró, que després intentarem cremar al gimnàs.
Jo us desitjo bones festes, us dic disfruteu-les i veurem com si esteu alegres, ho encomanareu a la gent del vostre costat, i començareu l'any d'enegia renovat.

jueves, 13 de diciembre de 2007

TDT

Això de la TDT és la conya... M'agradaria saber si la Generalitat ha près alguna mesura, per aquesta nova implamentació.

Primer per tota la gent gran, creieu que la gent gran serà capaç de canviar a aquesta nova tecnologia, i és més amb els seus súper sous, poden atendre aquest nou pagament?.

Segon, què farà amb totes les antenes?, a veure és un element lleig, contaminant, les retirarà?.

Jo penso que tenim una televisió pública, que teoricament no s'ha de pagar, però ara sinó compres un TDT no veuràs la tele, la veritat és que jo trobo a faltar un llibre d'informació per correus, a mi l'estatut vist el vist, me la porta fluxa, preferiria informació sobre aquest tema, i estic segur que la gent de més de 60 anys, també ho agrairïen.

A més jo al menys, particularment, estic molt cansada de que m'obliguin a canviar coses, i a sobre pagar, a veure si és obligatori, el que hauríen de fer és subvencionar, o no penseu com jo, sinó a mi amb l'antena vaig que m'estrello.

La veritat és que això del TDT és la conya, potser es pensen que posant un anunci amb una tele d'espuma, ens informen, jo només sé que hauré de canviar l'antena, però res més, i no els pregunto als meus pares, perquè segur que els atabalaré.

El que si que tinc clar, i posaria la mà al foc, és que aquest any el regal rei, per Nadal serà, els TDT o les teles amb TDT, potser els Reis / Santa en son els fabricants???

lunes, 3 de diciembre de 2007

Barça i Ronaldiño


Vull trencar una llança per Ronaldiño, li estem fent massa pressió, hauríem, penso jo, donar una mica de treva, tothom tenim males temporades, i crec que si a sobre et van dient lo malament que ho estàs fent, la mala cara que tens, no ens ajuden sinó a caure més en la depressió en la desesperació.


És llavors quan sota la pressió de ser criticat, quan tens molt més afany de fer-ho bé, i sovint també és llavors quan et surt tot encara pitjor...


Per això demanaria una mica de paciència, tenim molts i bons jugadors, deixem que en Ronaldiño faci el seu curs, el temps ens dirà si és o no encara aquell meravellós crack, que ens feia somriure, vibrar amb els gols, que van fer aplaudir fins i tot als seguidors del Madrid. Crec que el nen que volia ser una estrella encara hi és, no ho sé em sembla que li veig en el brillantor de la mirada, però l'entorn el pressionem massa...


Ronaldiño t'estem esperant, t'estimem i confio en tu!!!