Paris

No fa més de 1 mes passejava pel Louvre, i no ho dic per fer-vos enveja... sinó per fer-vos cinq cèntims del meu viatge...

De Paris, què voleu que us digui, la ciutat de la llum, de l'amor, la ciutat del Metro. Veure Paris, en 2 o 3 dies és impossible, però una bona manera de tenir ganes de tornar...

Hem tingut bon temps, cosa a molt agrair, hem menjat de conya, i no hem fet cues, o sigui que realment et deixa bon sabor, amb ganes de tornar-hi.

Paris però, m'ha donat una altre visió, és brut, i és una gran ciutat, jo aquí a Cardona no veig aquesta realitat, cada dia més present...de la gent sense sostre.

El metro, era ple de gent dormint, de grans, vells i joves, sense casa, sense feina, sense diners, ni ocasions per viure el Paris, que bull i viu sobre el metro.

No sé com els afecta la ditxosa crisis, o si aquesta ha estat la causant del seu estat, però crec que hem de mirar més el nostre melic i buscar solucions per aquesta gent, no sé quina pot ser però a mi això em va fer molta pena.

Els preus als mercats, no eren gaire diferents als nostres, hi havia productes, fins i tot molt més econòmics, i aquí he anat a parar, i els sous?. Em sembla que a París, els sous son molt més elevats, i els espanyolets, com sempre debem anar a la cua d'Europa... Això de l'Euro ens ha ben fotut.

I ara que les coses pinten magres, no hi haurà pujada de sous, però bé pujen els productes, i haurà retallades en les prestacions socials, i pujades en els impostos. Ens posen l'Euro que ens facilita viatjar per la vella Europa, apareixen les low-cost que ens donen kilòmetres per còrrer, però viatjar encara és car, molt car, així que millor que París el deixem de moment per d'aquí un temps, i ens dediquem a viatjar per Catalunya, carmanyola en mà, que tenim paratges preciosos, racons inoblidables, i platjes de paradís, i no cal buscar la foto de les Bahames...

La Caixa me protege, cuida de mi, vigila mi dinero...

Estamos en época de crisis, y no soy nadie para juzgar las políticas ahorrativas de las empresas. Entiendo que quieran ahorrar en alquileres y sueldos, pero quisiera recordarles también que su beneficio es frecuentemente producto de nuestros esfuerzos, de nuestras nóminas y pensiones, de los ahorros que tanto cuestan agrupar.
Este mes Cardona, ha quedado con sólo una oficina, no voy hablar mal de sus trabajadores, pues su amabilidad y eficiencia, hoy para mí poco tiene que ver con la entidad por la que trabajan.
Nos han quitado una oficina, la más céntrica y accesible, y nos han cerrado los dos cajeros automáticos. En el barrio dónde yo resido, mis vecinos mayores, jubilados, no pueden sacar su pensión poco a poco, día a día, deben desplazarse más de 1 kilómetro para poder usar un terminal, que a duras penas habían conseguido manejar.
Señores de La Caixa, ustedes se jactan de su labor social, de su cercanía para la población, pero en mi pueblo esto no se cumple ni por asomo.
Hoy he despedido a Julià, mi cajero y hombre de confianza en los últimos años, daré la bienvenida a Maria, y el que sale ganando es mi marido,, para poder ir al cajero debo desplazarme tanto, que intento no ir, pero claro habrá un aumento en el gasto de la tarjeta, no si ya saben lo que hacen, pierden los comerciantes gana La Caixa.
Este es mi pequeño problema, para otros vecinos míos, a los que les queda el cajero a más de un kilómetro, mi problema pequeño, se convierte en su gran problema, obligando a sacar más de lo que necesitan, y estarán de acuerdo conmigo, que los euros duran de cómo decimos los catalanes “De Nadal a Sant Esteve”. Y lo más triste, es que esta situación no sólo debe pasar en Cardona, sino en todas las oficinas alquiladas, si ahora hay colas piensen que no es debido a un aumento de clientes, sino a una bajada en la calidad de sus servicios.

I love Hillary

No hagués dit mai, que la Sra. Clinton portés els pantalons tan ben posats. Creia que era una cara somrient, amb manicura perfecta, traje ben planxat, la perfecta 1a dama disposada a obviar les infedilitats d'un carismàtic marit, una Jackie Kennedy rosa... però...

Ha osat criticar als jueus, amics per excelència dels americans, els banquers del món, els Dèus i Senyors de tot. Fan i desfan al seu plaer, ningú amb dos dits de seny mai els ha pogut parar els peus. Poble ultratjat, però vengatiu i guerrer.

El que estan fent amb els palestins, ni té nom, ni perdó, ni tan sols explicació, però ells van fent. Primer aixequen un mur, que és ilegal, després comencen una guerra santa, i ara destrueixen habitatges...

Si Obama és la gran esperança, després del nefast George Busch junior, Hillary ha esdevingut per mi una nova llum, per intentar posar frè al txec en blanc que fa temps tenen els jueus. Bona elecció senyor Obama, a veure si mica en mica podem fer un món millor.

Al final serà cert, que sempre darrera d'un gran home, que per mi en Bill ho és, sempre hi ha una brillant dona.