Morir amb les botes posades

Gràcies Deco...

La derrota d'avui contra el Manchester avui, m'omple de tristesa, de tristesa perquè l'any que ve hi ha molt jugadors que ja no vestiran la samarreta que estimo més del món.

No vull ser hipòcrita, aquest any ha estat pèssim, només a Europa hem estat un bon equip, lluitador, valent i fort, ho hem estat fins a la semifinal, però no hem pogut més.

Hem sap greu perdre en Deco, que tantes bones estones m'ha fet passar, hem dol veure la joia de Messi, que no se'n surt, hem fa mal veure en Eto'o sense flaire de gol, i em costa creure que el màgic Ronaldinho hagi perdut el seu do.

No sé si és l'entorn, no sé si son els jugadors, l'entrenador, o aquest impresentable de Jan Laporta, que cada cop més ens demostra el seu poc talant, és com una imitació en pijo i senyora d'en Joan Gaspart.

No sé si ja va sent hora de que en Johan marxi de can Barça i ens deixi en pau, què ha fet ell fora del Club?.

Jo no vull un Guardiola com entrenador, no té experiència, no té una trajectòria brillant, va sortir del futbol per la porta petita... no m'agrada això pel meu Barça, si el problema és el vestidor, hi ha mal ambient, no es poden controlar les festes dels jugadors, no us sembla que necessitem un entrenador amb una mica més de caràcter???

Em sap molt greu haver perdut, no tenir lliga, ni champions, ni copa del Rey, o sigui un any a zero, però evidentment veient els partits que hem fet a què podíem aspirar?.

El Barça és molt més que un president, un entrenador, o un equip, el Barça és un somni, son gaudir tardes i nit de futbol, de no sopar, de mal d'estòmac, de cava i emprenyades, i és un sentiment de molts aficionats, per això demano un toc d'humiltat, primer des dels jugadors, i sobretot per la directiva, menys bufandes, viatges i dinars...

I ja per acabar, un missatge pels jugadors que avui han suat la samarreta, us estimo a tots i cadascun de vosaltres, heu lluitat fins l'últim segon i m'heu donat una il·lusió de 96 minuts, gràcies, sereu sempre en la meva memòria, no ha pogut ser més, però evidentment heu arribat a semifinals, felicitats!!! heu mort amb el cap alt, com deia una pel·licula molt vella, heu mort amb les botes posades!!!

Pots estalviar?

Aquesta era la pregunta avui de un programa de ràdio, i la resposta ha estat, un 89% dels oients han dit que no!. Quina vergonya!!
Però què es pensen, mira jo estic molt indignada, i la tele, la ràdio, els diaris m'hi ajuden molt.

Per la tele veig la campanya d'Hisenda, jo fa més de de un mes que vaig sol·licitar el esborrany, i encara no l'he rebut.

Per la ràdio diuen que no podem estalviar, mira l'altre dia, em van canviar un congelador que m'havia comprat al desembre, per un defecte de fàbrica, segons el tècnic, tenia un problema amb el desaigua, però el menjar no corria perill, fins el dia que em canviéssin la màquina. Havia estalviat per comprar el congelador, i des del desembre fins avui l'havia anat omplint mica en mica... i marxa el tècnic, i el congelador es descongela, i si... Tinc congelador nou, però totalment buit, és clar Faggor no se'n responsabilitza!!! Costa molt d'estalviar, però a més ningú t'ajuda.
Els diaris parlen del superàvit del govern, del problema de l'aigua, parlen de polítics que dia rera dia estrenen, sobretot les senyores, modelets, joies, bolsos i carteres, i nosaltres comprem poca roba.
Parla gent a la tele, de que els estafen amb les segones residències, parla gent de que els estafen amb les tarifes telefòniques, la gent reagrupa crèdits, el gas-oil ja és més car que la gasolina, i au la cirereta del pastís, avui a l'Euríbor només li falta un mes més per arribar al sostre del Cinq, ja està al 4.9, i jo demano, ALGU POT ESTALVIAR???.
Jo algun mes ho puc fer, però al següent tinc l'assegurança del cotxe, o de la casa, o haig d'omplir el dipòsit, o haig de reomplir el congelador, que hi farem, anar tirant mica en mica, i ara que ja sabem que el txec de 400€ no ens arribarà, resignar-nos i ja està.

Servicios de Telefónica

Hace más de un mes que tengo problemas con mi ruter WIFI, tengo que reiniciarlo más de 2 y veces para que el ordenador reciba señal, y así conectarme a internet.
Hoy después de 5 llamadas (la primera me ha dicho que no existia como cliente), he conseguido hablar con un teleoperador (en un castellano bastante deseoso). Y me ha ofrecido un ruter por 120.-€, para continuar navegando super lento, como viene sucediendo desde hace más de dos meses. Y no salgo de mi asombro, con una demora de 15 días, si quiero más rapidez, debo desplazarme a Barcelona, nada unos 100 kilómetros, para ir yo misma a comprar el ruter que elija.
Parece que estamos otra vez en la época de Larra, y los funcionarios del Vuelva Ústed Mañana, ahora trabajan en las compañias telefónicas.
No se ha dignado ni tan sólo a hacer ninguna comprobación de la red, de la conexión o de qualquier configuración que yo pueda tener mal, sólo me ha indicado, de muy buena manera, que debo desembolsar 120€, viajar hasta Barcelona (claro si tengo días para hacerlo), y pagar las 5 llamadas que he debido realizar antes de poder hablar con una persona.
La verdad es que me planteo a volver al Monopolio de Telefónica, confié en vosotros des de el principio, tengo llamadas, inalámbricos, internet, incluso los móviles, pero se ve, que la companyia Azul, a parte de monopolizar en nuestro país el servicio telefónico, también siempre tiene ofertas, para que los clientes insatisfechos no sintamos un poco mejor.

Mi sorpresa ha sido que no hace falta que llame a Telefónica, lo han hecho ellos, y para variar des de Sudámerica, concretamente des de Peru, y no he podido tampoco conseguir entenderme bien...

Estamos arreglados, yo no sé qué solución tengo, y creo que no soy la única persona que tiene el mismo dilema en nuestro país.

Sant Jordi

Arriba l'abril i ens tornem bojos. Amb la nova estació, acabada d'estrenar, no gràcies al Corte Ingles, arriben les picors, les pluges, els freds al matí i les sufocacions al migdia, i com no religiosament i puntualment els escriptors.

Jo compro llibres, els compro tot l'any, i també els regalo tot l'any, tant se val sigui estiu, o hivern, Nadal o aniversaris, els regalo perquè m'agraden, perquè el títol em diu alguna cosa d'una persona, o m'hi fa recordar... I prou, els deixo, tot i com ja vaig dir no m'agrada gaire, perquè no tothom té la delicadesa de retornar-los.

Bé al que anava, l'altre dia vaig estar mirant un programa al Canal 33, sobre llibres, la veritat una delícia de programa, però jo que em considero una bona lectora, em vaig sentir una mica ofesa.

El programa anava sobre llibreters, i ells recomanaven certs llibres, la veritat de tots els que van recomanar jo en vaig apuntar 3, perquè els vaig trobar molt interessants i gratificants. Però la resta em va sonar molt a pedanteria intel·lectual, es criticava als grans editors i escriptors, que feien estrenes mediàtiques, no obertament sinó en segones, i la veritat, jo els admiro.

De sempre m'ha agradat Mendoza, i descobrir a Zafon va ser un plaer, també llegeixo autors poc coneguts, com Amin Maloouf...

Tan llegeixo literatura històrica, com novel·les de ficció, tan memòries com històries del Greal, la veritat es que m'ho empasso tot, no miro si és un editor ric i famós, sinó que miro el títol la sinapsi, i si em crida l'atenció, endavant una nova història per explorar.

Que per Sant Jordi les editorials tiren la casa per la finestra, doncs molt bé, un cop a l'any hi ha molta gent compra un llibre, potser alguns fins i tot el llegiran i agafaran la costum de llegir, benvinguts al món de la imaginació del paper.

Que el senyor Brown treu un llibre, que tot i no tenir les característiques de Best-Seller, s'hi converteix, doncs Congratulacions com dirien els anglesos, la veritat tot el que obri les portes de les llibreries, perfecte...és genial.

Que a l'abril a tothom li agafa la dèria de la literatura, doncs molt bé, ojalà cada més fos igual i no esperés tothom a comprar un llibre per la Diada, que em sembla perfecte però poc...