Que el Barça és més que un club, evident!, però d'aquí a dir que el càrrec de President de la Gene, és un càrrec d'estar per casa... mare meva!!!
Jo Barcelonista fins la mèdula, no en soc socia, el Barça em dona penes i alegries (últimament moltes), em dona nits de nerviosisme, nits de cel·lebració, i si sopo o no, sempre paga la meva butxaca.
Jo al Barça l'estimo de tot cor... A la Generalitat li dec respecte...
El President de la Generalitat, aquest càrrec d'estar per casa, decideix coses que m'influeixen molt, com els impostos, les prestacions socials, polítiques lingüístiques, la relació amb la capital Madrid... en fi igual que el del Barça!!!
Avui ser President de la Generalitat sembla no és glamuròs, però que li demanin als testimonis de grans presidents com Companys, com Macià, com Irla, en temps antics com Colom, Samsó o Cardona...
Estar al capdevant del Barça segurament no és tasca fàcil, però representar al meu país tampoc ho deu ser. I menys en temps en que ens sentim menyspreats, ultratjats, en temps on sona altre cop amb força la paraula Independència, en temps de crisi... Crisi d'identitat, de butxaca i de valors, però que hi farem si les persones que opten a ostentar a aquest càrrec en el fons pensen que és un càrrec d'estar per casa...
Ja ho va dir un president de la Generalitat en el seu llit abans de morir, vaig llegir fa poc el testimoni de la seva néta, l'avi Macià abans de morir va dir POBRE CATALUNYA!!!...
a mi se'm van omplir els ulls de llàgrimes...
No hay comentarios:
Publicar un comentario