Després del gran desastre del Carmel... Creia que fer passar un túnel sota la ciutat havia de ser una cosa molt, molt ben mirada... Una feina ben feta, d'aquelles que la Generalitat no fa massa, ens deia Feina ben feta no té fronteres.
Que enfonsar cases és una cosa molt greu, hi ha coses que un guarda a casa que no es poden pagar ni amb tot l'or del món, hi ha coses que per moltes assegurances i indemnitzacions son impossibles de reposar, perdre la casa, no m'ho vull ni imaginar.
Enfonsar el temple de la Sagrada Família, seria un desastre sense precedents... Avui en dia ja quan ens referim a una cosa que sembla que mai s'acabarà diem si sembla la Sagrada Familia...
De fet no crec que jo vegi mai acabat el temple, però em sabria molt greu que s'enfondrés, perquè si bé el podrien anar refent, una vegada i una altre... com si fos la peli d'en Tom Hanks, el dia de la marmota... No tindria la petjada real i primera de Gaudi...
Si em miro el que passa últimament per aquest mon nostre, que a vegades sembla propi d'un tebeo, com gossos confosos per lleons, com un senyor molt respectable que ens ha pres el pèl a tots, com Toros passejant pel carrer... Ja no m'estranya res, perdre un símbol de Barcelona com el que perd les claus...
No sinó, seria tampoc res agosarat, pensar que amb la toneladora del ditxós AVE, fem miques al temple de la Sagrada Família, avui de moment l'han deixada sense aigua...
1 comentario:
La iaia de casa diu que tot està de l'inrevés i que les persones volem sempre massa...
Ah, i no era en Tom Hanks el de la peli, era en Bill Murray... ;-)
Publicar un comentario