BIRMANIA

Ay... los monjes budistas han salido a la calle, cosa a la que no estamos habituados.

Yo cuando imagino un monje, lo veo meditando, en silencio, con calma, no en la calle con un altavoz, y llamando a las masas para salir a la calle a protestar.

Que en Myanmar existe una dictadura militar muy dura, es conocido de todos. Que el país anteriormente era Birmania, también... ahora piden democracia, incluso fueron a las urnas.

La ONU, la Comunidad Europea todos reconocen el Estado de Myanmar, y yo me pregunto también reconocen su dictadura, que se negó a salir del poder cuando perdieron las elecciones.

Escuchemos a los monjes, piden la democracia para su pueblo....

RENFE

A mi de pequeña me contaban un cuento... Qué significa RENFE?... A lo que respondían... Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados... jajaja...

Ahora con unos cuántos años más, resulta que el cuento se ha hecho realidad, podré besar a una rana, y esta se transformará en un príncipe?, o el lobo se comerá a la abuela?, ...

Me tomo el cuento a risa... no es para menos... Yo no tengo la desgracia de coger este medio de transporte a diario, estos retrasos suponen pérdidas a las empresas, los trabajadores o vienen más cansados pues se han levantado 2 horas antes para llegar a tiempo, o con más mala leche, o tarde, por lo tanto su productividad baja.

Es una pérdida para el medio ambiente, yo después de llegar tarde una semana seguida, haciendo además cola para justificante, acabaría cogiendo el coche para ir a trabajar.

Y nuestro Presidente no dice nada, no monta en cólera, no ...Esta claro señor Montilla, como usted es de los míos no usa Renfe... la diferencia usted va a pie, o con el chófer, así que VAYA YO CALIENTE...

Nuestro presidente parece que, pase totalmente del tema, claro es de los míos, no coge el tren para ir a trabajar, puede ir a pie, o con chófer, así claro señor Montilla,

Barcelona el melic de Catalunya

A vegades acabo odiant Barcelona. M'encanta la ciutat, els seus carrers, la seva vida, el bateg del seu cor. Però es miren massa el melic.

Que és la capital de Catalunya, PERFECTE, però no només Barcelona té problemes, la Renfe, Endesa, l'aeroport... uff tot son problemes, però a més son els que més reben en diners tant de l'estat com de la Generalitat.

A províncies, com ens acostumen a anomenar, també en tenim de problemes, de violència, brutícia, talls elèctrics, lladres, i a més tenim molta menys policia per fer-ne front.

No dic que Barcelona no sigui important, però no és el melic del meu món. M'agrada que sigui la capital, del que jo penso és el meu pais, però el meu poble també existeix, i voldria que se'l tingués en compte.

Vull reivindicar, des d'aquestes quatre ralles, el valor, el patrimoni, la vida dels pobles de la nostra petita Catalunya. Tots son importants, tinguin més o menys habitants, tots ens fan país, amb les seves costums i tradicions. Cadasqun és part de la nostra Geografia, de la nostra Historia de la nostra vida, i potser ens els hem de mirar una mica més, i entendrem així la gran i bella diversitat que hi ha en el nostre Estat. I ho dic ara, que volem ser més Autonomistes, més Patriòtics, més Pais, ara que volem un Estat Català, que lluitem per la nostra tradició, per la nostra història, per la cultura, per la llengua...

Avis i geriàtrics

Llegeixo amb pèls de punta, que un avi amb alzheimer ha estat tancat 4 dies, en una habitació, a les fosques, sense menjar ni beure. Que el centre el va perdre, i va assegurar a la família i als mossos, que estava al carrer.

M'esgarrifo de pensar el que han arribat a pagar la família per ingressar l'avi en la residència. Jo sempre he pensat que mai deixaré els meus pares en un centre. Però reconec que tinc uns horaris bastant bons, hi ha gent que no es poden permetre el luxe de pagar un assistent a temps complert, o no tenen lloc adeqüat, o uns horaris incompatibles... i no els queda més remei que portar als familiars en aquests centres.

No conec cap residència econòmica, i massa sovint passen coses, des d'aquesta última pèrdua, a maltractaments, morts inexplicables, intoxicacions... Mare meva!!! que la Generalitat no regula aquests centres, no fa les oportunes inspeccions, però a més... Els familiars i amics que es veuen obligats a fer us dels centres, no visiten els ancians o malalts... i no s'adonen que les coses no rutllen com ho haurien de fer.

Espero que mai hagi de fer-ne ús, perquè a mi els meus pares m'han cuidat sempre, encara ara, que ells son grans i jo tinc 35 anys estan al meu costat, no puc imaginar no estar jo al seu... Per circustàncies de la vida la meva germana i jo vivim separades, però compartim pares, i quan una els té molt temps l'altre els anyora.

Procurem que no els falti de res, i estar tot el temps possible amb ells, mentre poguem.

Nueva Retirada de Matel

Que pasaba con nuestras muñecas, tengo 34 años y he jugado con Barbie, nadie me dijo que su vespa, o armario, o cocina era peligroso.

De hecho íbamos, mi hermana y yo en el 124 de mi padre sin cinturón, cuando estábamos de vacaciones, con mis amigas, 5 en el asiento de atrás subíamos a la piscina o a la playa, tampoco teníamos alzadores, ni sillitas.

Mi madre lavaba mis pañales, ahora para escoger cuál es el adecuado casi, tienes que estudiar un Master.

Los iogurts, eran los mismos para mis papás que para nosotras, la leche era sólo entera y algunas veces desnatada.

Me gustan los cambios que avanzan, que nos facilitan la vida, nuestro desarrollo diario, pero hoy en día tenemos muchos avances que sólo nos proporcionan más gastos, más problemas.

Ahora cuándo compras un coche de bebé, tienes un Dvd con instrucciones, más largo que una lavadora.

Ay... añoro tiempos antaños, dónde todo era más sencillo, no renuncio a los placeres y avances que me ayudan a mejorar mi calidad de vida, mi tiempo, etc... pero a veces creo que hoy en día nos pasamos con nuestros niños los hacemos crecer entre algodones, y así no los preparamos para la vida de mayor.

MANCA INVERSIONS A CATALUNYA

Ja, perdoneu que rigui... o sigui hem de patir un caos, darrera un altre caos, perquè s'inverteixi en el nostre territori, ja... Justament nosaltres que som els que més engrossem les arques del govern central.
Ja, en Montilla de vacances, i la pobre gent que treballa, dia darrera dia, patint les inclemències de Renfe. El president de Renfe, reconeix la manca d'inversió a Catalunya, però a la resta d'Espanya, i ho recalca, tot funciona a la perfecció.
Ja, Gas Natural (empresa catalana) no pot comprar Fecsa Endesa, després d'un any, a Barcelona la gran apagada, quan tothom torni a Barcelona haurem de creuar els dits, perquè la cosa aguanti. I no vull ni pensar com estan valorades les indemnitzacions.
Ja, a Catalunya tenim totes les autopistes de peatje, i patim les cues més llargues, i a sobre tenen la barra de dir que és una situació excepcional.
Ja, ja, ja i l'aeroport del Prat, més val que ni l'esmentem...
Estem ben arreglats, els catalans, nosaltres paguem i paguem, i a l'hora de rebre tornem a pagar...

Balenes

Ahir a la nit em mirava un reportatge sobre balenes... Jo no tenia ni idea de que n'hi havia de tants tipus, en vaig comptar més de 5 i de 10, flipa... Vaig aprendre que la balena blava és la més gran del món, pot arribar a tenir més de 30 metres de llarg, diuen que el seu cor, és tan gran com un Volkswagen Escarabat, que la seva llengua pesa el mateix que un Elefant mitjà ( o sigui unes 4 tones) i que amb una bocanada d'aire ompliria 2000 globus. La seva orella és tant petita com la punta d'un llapis...

Per això, per la seva grandesa deia el biòleg que en parlava, diu que dormen tranquil.les, van pels oceans com per casa, no hi ha res excepte l'home que pugui destorbar la seva pau. L'home...

Ja hi tornem, en el mateix reportatge van passar imatges de caçeres de balenes, que bèstia que és l'home amb tota la seva prepotència, i que petit que és sense la seva enginyeria, la veritat és que sense els avenços de la tecnològia nosaltres seriem infinitament febles davan la majestuositat d'aquest bell animal marí.

No soc vegetariana, i comprenc que les balenes son la base alimenticia de diversos pobles, però si crec en una explotació responsable, ecològica i conservadora dels nostres recursos naturals.

Si mai tinc ocasió d'anar a la Patagonia, m'encantaria despertar-me amb els seus sons...

Ahir em vaig enamorar d'un animal, i em vaig tornar a decepcionar de la nostra espècie l'ésser humà... no sé si mai serem capaços de canviar una mica i respectar aquest meravellòs planeta on vivim.