No hagués dit mai, que la Sra. Clinton portés els pantalons tan ben posats. Creia que era una cara somrient, amb manicura perfecta, traje ben planxat, la perfecta 1a dama disposada a obviar les infedilitats d'un carismàtic marit, una Jackie Kennedy rosa... però...
Ha osat criticar als jueus, amics per excelència dels americans, els banquers del món, els Dèus i Senyors de tot. Fan i desfan al seu plaer, ningú amb dos dits de seny mai els ha pogut parar els peus. Poble ultratjat, però vengatiu i guerrer.
El que estan fent amb els palestins, ni té nom, ni perdó, ni tan sols explicació, però ells van fent. Primer aixequen un mur, que és ilegal, després comencen una guerra santa, i ara destrueixen habitatges...
Si Obama és la gran esperança, després del nefast George Busch junior, Hillary ha esdevingut per mi una nova llum, per intentar posar frè al txec en blanc que fa temps tenen els jueus. Bona elecció senyor Obama, a veure si mica en mica podem fer un món millor.
Al final serà cert, que sempre darrera d'un gran home, que per mi en Bill ho és, sempre hi ha una brillant dona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario