Cada vegada que aquest nou govern fa un pas...
Sembla que intenti enfonsar més a Catalunya, ens prenen els calers, i ens diuen insolidaris... potser és que estem farts de pagar els "despilfarros" dels altres...
Sembla que tornem a la infantesa del meu pare, on el català era amagat a casa, on a l'escola era prohibit sota pena de càstig... Però és la llengua del meu país, es viva i no la poden matar així com així en el segle XXI no, ni en la Europa on vivim tampoc, és la llengua que va posar l'himne de la pau, és la llengua del parlament més antic d'Europa, és la llengua dels meus avantapassats i serà la dels meus fills...
Aquest ministre, algú li hauria de dir que la dictadura és morta, que avui teòricament ens manen amb democràcia, encara que sembla que anem més per "decretazos", sembla que ens volen posar a tots i tots dins el mateix sac, volen que passem pel mateix sedàs... Doncs en els temps que vivim som un país plural, multiracial, i potser hi ha coses més importants, si més no més vitals que dedicar tots els seus esforços en aniquilar una llengua, i voler "españolitzar" els estudiants catalans, potser valdria més la pena que procuréssim que ningú quedi al carrer, que tothom tingui un plat calent a taula... que els finals de mes no siguin cada vegada més difícils de passar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario