La veritat és que m'agradaria saber més sobre la història, com per exemple quin era el delicte fiscal pel que se'l va condemnar...
Però és igual sigui quin sigui el rerefons de la història, és molt trista i denigrant.
Vaig escoltar la noticia a través del Mon a Rac1, i la veritat és que no m'ho podia creure, amb els milers de estafadors fiscals que corren pel nostre país. Lliures sense passar per presó, i els que ho fan és com si estiguessin en hotels diguem de tres estrelles.
Jo tenia entès que segons l'edat, no es permetien ingressos a la presó, hi ha delictes de menors que no passen per presó, i gent molt gran que també l'eviten, el senyor Dalmau no devia tenir padrins...
El més trist és que el delicte era de fa 17 anys, i penso que amb el que veiem avui en dia, la recomanació de viure el moment, pel que pugui passar demà a ell de bon poc li deu haver servit, ja que els seus últims anys ha estat empresonat, lluny de la família i els amics, enmig de quatre parets, amb companys delinqüents i funcionaris d'un sistema que amb exemples com aquest, és evident que està desfasat i no funciona.
Davant d'aquests casos jo em demano on estan els defensors dels drets humans, on estan els defensors de la justícia social... Em sap molt greu la manera com a mort aquest pobre home, dins una presó, però més greu em sap la poca informació i poc ressò mediàtic que ha provocat.
Avui debatem les retallades en el sector de la Sanitat Pública, per evitar despeses innecessàries, potser hem de començar a coordinar molt més bé en què es gasta els diners les administracions, i agilitzar tràmits per evitar que casos com aquest es repeteixin, una persona de més de 70 anys, amb un delicte fiscal de més de 17 anys, no caldria que ocupés una plaça a Lledoners, segur que hi ha d'altres que els convindria més...
No hay comentarios:
Publicar un comentario