Segurament la pitjor noticia d'aquest any és perdre'm en Bruce... Des de que tinc consciència he tingut la sort de sempre que ha vingut l'he pogut veure... només em va fallar el Tivoli, estava en un examen i no vaig poder muntar-m'ho per aconseguir entrades...Aquesta vegada tot i no venir a Barcelona, tenia dues precioses entrades per anar a Bilbo... i coses de la vida, les he hagut de vendre (perquè no les han volgut com regal)... A mesura que s'acosta el dia... em poso més i més trista... recordo amb 13 anys i escaig, un Bruce com el del vídeo amb texans ajustats i camisa blanca, sota un focus i una veu ronca... i la meva pell de gallina, i...
Només sé que espero tornar-lo a gaudir, escoltar-lo i que amb cada cançó seva hi ha una etapa de la meva vida des de la pre-adolescència, passant pel dia del meu casament, amb un vals nupcial amb the river, com espero i tinc ben apamada una nana pel meu petit@.
">
1 comentario:
Marta,
una coseta t'espera al meu blog, quan vulguis passes a recollir-ho. Se't gira feina, jiji...
Bet
Publicar un comentario