Parole, parole, parole

Sarkozy, que intervenía ante la Cumbre Mundial por el Empleo, que se abrió hoy en Ginebra, afirmó: "mi mensaje es muy simple, no esperemos para actuar a que sea demasiado tarde". Se preguntó si ante la miseria, el hambre, los trabajos forzosos, el cambio climático que amenaza la supervivencia de una parte de la humanidad "¿tenemos derecho a esperar?". LV digital 15-06-2009

Ja fa molt de temps que segueixo d'aprop les mesures del president francès, a vegades encara flipo com en el món d'aquests dies, encara queden persones com ell...

Si d'alguna cosa han d'estar orgullosos els nostres veïns francesos és del seu amor a la pàtria... No en va tenen un temple per retre'ls homenatge, encara que només hi ha una dona i a més no és francesa de naixement (Mme. Curie)

Jo de sempre entre els prototipus europeus, he vist als francesos, com melancòlics, com romàntics, com bohemis, intel·lectuals, elegants tant en texans, com enfundats en la seva alta costura... i aquesta és la imatge que em transmet en Sarkozy...

La cirereta va ser la Carla. Ha anat a desencallar conflictes, s'ha mullat amb la Betancour... i ara parla de la misèria, de la gana, i del canvi climàtic...

El que més pena em fa, és que com deia Mina, justament l'any en el que jo vaig néixer això son només; parole, parole, parole...