Avui La Vanguardia, parla dels gossos i els petards...
Un article, punxent, al que m'hi he sentit molt identificada, fins i tot des de que en Denis és a casa, les festes amb petards ens han fet variar la nostra vida...
Aquest any inclús hem optat per marxar a una casa rural, apartada de tot, per no haver-lo de tranquil·litzar...
A mi personalment, els petards m'encanten, m'agraden les traques, i les mascletàs, però hi ha gossos que ho passen fatal...
Aquests dies es parla molt de les festes populars amb foc, jo continuo dient soc una entusiasta dels correfocs, de la Patum, etc... però hi ha gossos que salten sota un cotxe buscant fugir del soroll dels xiulets...
En l'article es parla dels gossos que es posen dins la banyera, en Denis no vol suporta la banyera, quan l'hem de rentar es resigna, davant dels petards s'hi acurruca...
El problema no son els petards, és l'ús que se'n fa d'ells, al barri on visc jo, els tiren sota el balcó, nens de 12 anys manipulen trons i xiulets sense adults davant, els posen als containers, a les papereres, a les bústies, qualsevol forat és bo...
I aquí és on em queixo, jo haig de vigilar que en Denis ho tingui tot tancat, puc entendre Festes Majors, les celebracions de Lliga, casaments, Copes d'Europa, la nit de Sant Joan, però Sant Joan és un dia, aquí els petards duren dies i dies...
Jo aquest any marxo, no el puc aïllar el suficient, i fer-lo sortir al carrer a passejar aquests dies és un suplici tant per mi com per ell. Està totalment indefens, hem de pensar que ells senten mil vegades més que nosaltres els sorolls...
Res que m'ha agradat molt l'article, m'hi he vist reflectida en moltes coses, i que si m'agraden els petards, els focs, però sempre que hi hagi cura, supervisió d'adults i precaució...
Bona revetlla, jo aquest any em sacrifico, no tiraré cap "pepe", però gaudiré de la Natura amb en Kiko i en Denis, en un paratge de la Catalunya gironina...
No hay comentarios:
Publicar un comentario