sábado, 23 de mayo de 2009

El Vaticà i Facebook

Jo tinc un mosén especial, és diu Daniel i té al voltant de 78 anys. No té pegues per res, sempre està disposat a tot, comunions, batejos i casaments, ho cel·lebra amb ilusió sense ser cerimonies fosques, plenes de por, sinó alegres davant d'amics i familiars i sense complicacions.
És de la vella escola, però escolta la gent jove... quina pena que al meu barri n'hi hagi tan poca... i la poca que hi ha pertanyen a una altre religió...
I per què us parlo d'en Mosén Daniel, doncs mira... el Vaticà entre en el facebook he llegit, després de condemnar a Brown, tot i haver millorat els index de lectura tan malmesos en els nostres temps. Entra en les noves tecnologies després de dir que els aplaudiments estàn fora de lloc en les cerimònies...
Jo de catòlica el just... però cada cop més si segueixo les directrius de Roma, unes directrius estrictes, rectes, retrògrades, sense evolucionar des de principi de segle passat, una esglèsia altiva, rica enmig d'un món que es mor de gana, enmig d'un món que s'enfonsa en una crisis estructural digne dels manuals d'economia...
Si entrar al món cibernètic és obrir una porta a un futur més proper a nosaltres i més humil, potser hi entri a donar una ullada, si és per donar-me consells i misatges que no estan acord amb el ritme de vida d'avui, el bloquejaré...
Jo el que vull és un món amb bones persones, amb alegria per ser vius, i espontànis com deia la Coca-cola "como la vida misma"...

No hay comentarios: