Corea del Nord

I tornem al mateix punt de sempre, hem de dir qui va a una guerra i qui no. Hem de buscar aliats alhora de protegir segons quins governs. Vetem països i presidents, però quan topem amb l'àtom callem...
La energia nuclear, si bé és una important font d'energia, també és una matèria molt perillosa, impopular i devastadora pel nostre preciós planeta blau.
Al Gore ens parla d'una veritat incòmode, i nosaltres el llegim i aplaudim, però què aconseguim amb això, res... Països sobirans continuen fent proves, detonant míssils, atacant a l'oceà, no hi ha vides humanes en perill, però si vides i el nostre planeta.
Els EEUU amenacen amb un atac preventiu i jo tremolo encara no fa 100 anys de la guerra de Corea, i ells ara van fent la seva, amb un àtom a la mà, amenaçant a la resta de habitants de la terra, i davant la por sovint el que fan els nostres dirigents és callar i acotar el cap...
Com deia Dylan en la seva cançó... Fins quan l'home haurà de callar, abans que se'l vulgui escoltar...