I continuo amb els transportistes

Mira això de criminalitzar a la classe proletària a mi no em va gens ni mica... què vol dir que han paralitzat un país, crec més bé que ha estat el pànic, per les notícies alarmants del mitjans de comunicació qui ha fet buidar prestatgeries de supermercats, ha esgotat sortidors de hidrocarburs...

Jo sempre omplo el dipòsit, i aquests dies no ho he fet, necessito el cotxe per anar a treballar, m'he desplaçat a Manresa, dos cops aquesta setmana i fins i tot he anat a Barcelona, i no he tingut por de quedar-me a la carretera... Molta gent ha omplert el dipòsit sense necessitar-ho, pel que pogués passar, i això ha provocat aquesta alarma i por social a quedar-se sense gasolina i córrer a una estació o una altre i fer cues interminables.

He comprat el que compro cada setmana, en comptes de fer-ho cada dia, ho he fet un cop, i si no hi havia verdura, he comprat altres coses, de fet he tingut un plat calent per cada àpat i no he hagut de recórrer al congelador, ni l'he omplert esperant temps pitjors...

He plorat veient el camioner mort, el cremat, veient la càrrega per l'asfalt, mirant atònita les manifestacions d'agricultors i pescadors, rebent garrotades de la nostra policia Nacional, i feia créixer la meva ràbia interior, com quan veia les accions d'alguns piquets que més que informar, el que feien és coaccionar...

La vaga és un dret constitucional, ells lluiten per la seva dignitat, no crec que la meva vida hagi canviat gaire aquesta setmana, i el que més em dol, és que la gent els ha jutjat d'insensats, de violents, de putejar als altres conciutadans, jo el que realment crec, era que tothom ens havíem de posar al seu costat, i demostrar al govern que estem EMPRENYATS, que les coses NO FUNCIONEN, que el país ESTÀ EN CRISIS...

Els transportistes malauradament, no crec que hagin aconseguit el que volien, els hem sentit, i amb les accions, REPETEIXO DE PIQUETS VIOLENTS I NO TRANSPORTISTES, els hem criminalitzat, i ho ha fet aquesta meravellosa premsa, que farda de tenir dret d'informació, que llueix la seva imparcialitat, i que per a mi durant aquesta darrera setmana ha informat, de manera alarmant a tota la població provocant que al final la truita de la vaga, es donés la volta, i de cop una reivindicació totalment legítima ha passat a ser una putada per tots i totes...

Els transportistes tenen el meu suport

Mira que el país es paralitzi què voleu que us digui és una putada, però JA ERA HORA...

Sous baixos, hipoteques altes, pisos a preus astronòmics, els preus amb el euro van pujar quasi més del doble, i nosaltres com burros a callar i aguantar... JA ERA HORA...

Per la meva feina conec a molts transportistes, i la veritat no m'agradaria gens fer la seva feina, passen la setmana fora de casa, lluny de la seva família, dels seus amics, i per què, per guanyar-se el sou, com tots nosaltres.

El preu del petroli, a ells els puteja, però a nosaltres també, i JA ES HORA de dir PROU, prou d'abusos de mentides, d'aguantar peti qui peti...

Els polítics prometen, i prometen i després res de res, ni 400 euros, ni Estatut d'Autonomia, un aeroport desastrós i no parlem de RENFE...

Això és una estafa, i JA ES HORA de dir PROU...

No he sigut mai amant de les vagues, ni dels sindicats, ni molt menys dels piquets, però si és la única manera que el govern, i la gent els escolti, endavant a l'aturada, JA ERA HORA que algú digués PROU.

Avui escolto les noticies, i hi ha opinions per tot, i la veritat que n'hi ha que son per flipar... com comprar 14 kilos d'arròs, omplir el dipòsit del cotxe per deixar-lo al garatge, hem arribat fins aquí per egoisme, per un sistema capitalista que ens aboca a consumir, i consumir sense parar.

Mira amb el txec per un nou nen, moltes famílies compren una habitació nova, no l'estalvien, no sé quina casa de cotxes, si en compres un et donen un txec de 3000.-€, i la propaganda proposa anar de vacances...

I aquí volia jo acabar, JA ES HORA de no viatjar, de estalviar el poc que puguem, de viure una mica pensant en el demà, de no seguir les lleis del capitalisme, de desar la Visa en un calaix ben amagada, i potser amb petits gestos com aquests a final de mes arribarem més bé, no patirem quan tinguem un imprevist, i potser les grans multinacionals les reines del consumisme afluixaran una mica...

Penseu que el setembre és a la cantonada, que hi ha molts que teniu nens i nenes que van a l'escola, que si gasteu la renda, la paga extra en vacances i tireu de Visa podreu riure de la "cuesta de enero", jo de moment ja practico aquesta teoria i de moment penco molt, però de moment em va bé.

JA ES HORA QUE ALGÚ ESTALVII, I AIXÍ LI DIGUI PROU AL CAPITALISME ABUSIU QUE ENS HA PORTAT A TENIR MÉS DIES EN VERMELL QUE EL MES DE DESEMBRE...

Pau Grané Cusidó

Tinc una amiga a la que li vull dedicar unes línies, és mare "primeriza" i ha creat un blog amb el seu nen... paugranecusido.blogspot.com
Us haig de dir que el nen en qüestió és una monada, i una fotocòpia de la seva mare.
Trobo molt divertit, això del blog, perquè pot explicar la seva experiència com a mare, pot anar veient com creix el seu nen, i els que no el tenen aprop li poden sentir.
Au Mireia, moltes felicitats pel blog, i continua explicant més coses del teu nen, que m'agradarà anar-ho seguint...

Teleoperadors

L'altre dia us parlava dels teleoperadors, de Telefònica, Amena, etc... Avui al Club de TV3 també en parlaven, i explicaven maneres de desfer-se'n.

Jo al principi pensava, que aquests que es dediquen al Telemàrqueting fan la seva feina, i els escoltava pacientment, i després els deia que no m'interessava i prou. Ara després de l'experiència Marie Claire i Telefònica, els evito, els penjo, no els suporto...

La de Marie Claire va ser per flipar..., un tio amb tó pujat, quasi eròtic no, semblava més aviat porno, que em va deixar sense paraules, vaig escriure fins i tot a la casa Marie Claire, per si era seu el treballador, li indiquessin que hi ha coses que no cal dir, com si dorms o no en roba interior, com que es posaria al llit amb mi, o fer comentaris inapropiats a la teva talla de sustens... Jo la veritat flipava, la veritat que després de penjar estava indignada i vaig voler una excusa de Marie Claire, al no rebre cap resposta, me'n vaig oblidar fins avui. Fins i tot vaig esperar un comunicat de m'empresa avisant que no tenia res a veure amb enquestes tipus eròtic que es donaven.

Us ho explico perqué si us truquen de Marie Claire, no gasteu explicacions, els penjeu i ja està.

El cas de Telefònica ja va ser per flipar, van trucar a la feina, per una súper oferta, que jo ni volia, ni estava interessada, el senyor al principi molt amable, em deia que no trobaria res millor, que no hi havia res més barato que gratis, jajaja... que si jo no ho entenia... al final com que no entrava al seu joc em va dir que si era tonta que què era més barato que gratis, i jo flipant... li vaig contestar que ell que era un sudaca (juntament amb una altre adjectiu) i devia fer poc que vivia en aquest país, i que aviat avariguaria que Gratis.. avui en dia només l'aire que respirem i temps al temps...

El més bo és que aquest senyor va venir amb el mateix cuento a la botiga, i es va trobar amb mi... jejeje... va sortir la meva jefa, que de fet és qui ha de dir si o no, i quan li va dir lo de gratis, li va demanar llegir el contracte amb calma, i que tornés a les cinq i li donaria la resposta... El millor no va deixar-li el contracte ni va tornar mai més, potser això de gratis, no era tan real com ell volia...

Bé es veu que això del telemàrqueting cada cop va a més, i sort que la vida d'avui no ens permet parar molt a casa, per això deuen fer servir teleoperados des de Sudamèrica, per salvar els horaris, i així si ja et molesten a l'hora de dinar, des de l'altre costat de l'Atlàntic, també et poden molestar a l'hora de sopar, a mi m'han arribat a trucar a les 11 de la nit.

Avui he sentit alguns consells, i penso possar-los en pràctica...