Trobaré a faltar el teu cant, la teva manera de demanar el pinyó al matí, de cantar, de mirar com et refrescaves en l'aigua neta i fresca. Escric en verd, perquè era el teu color, vas venir vermell i vas anar canviant el color. Dormies plàcidament quan estavem amb tu... i ara queda l'espai buit, la gàbia guardada... i el meu cor plora. Verd perquè és el color de l'esperança, de l'esperança que trobis el teu camí.
Només demano que hagis estat feliç, que no hagis patit, i et vull desitjar un feliç viatge, ara si en llibertat, recorda que t'hem estimat com un més de casa nostra... i que ningú ocuparà el teu lloc i que sempre tindràs un lloc en el meu cor...
1 comentario:
De ben segur que tots et trobarem a faltar Picky...a partir d'ara hi ha haurà un so que enyoraré quan desperti als matins de caps de semana a La Coromina.
I a part d'enyorar el teu cant...Picky...també sento el plor i el buit que has deixat en la Marta, això m'entristeix...espero que ben aviat s'impregni de la teva essència per somriure i recordar-te amb alegria...
Desitjo que a partir de ja mateix els teus cants quedin immersos a les quatre parets que t'envoltaven, que almenys quan hi estiguem visquem la vida al so de les teves cançons...
Publicar un comentario