Sant Jordi

Arriba l'abril i ens tornem bojos. Amb la nova estació, acabada d'estrenar, no gràcies al Corte Ingles, arriben les picors, les pluges, els freds al matí i les sufocacions al migdia, i com no religiosament i puntualment els escriptors.

Jo compro llibres, els compro tot l'any, i també els regalo tot l'any, tant se val sigui estiu, o hivern, Nadal o aniversaris, els regalo perquè m'agraden, perquè el títol em diu alguna cosa d'una persona, o m'hi fa recordar... I prou, els deixo, tot i com ja vaig dir no m'agrada gaire, perquè no tothom té la delicadesa de retornar-los.

Bé al que anava, l'altre dia vaig estar mirant un programa al Canal 33, sobre llibres, la veritat una delícia de programa, però jo que em considero una bona lectora, em vaig sentir una mica ofesa.

El programa anava sobre llibreters, i ells recomanaven certs llibres, la veritat de tots els que van recomanar jo en vaig apuntar 3, perquè els vaig trobar molt interessants i gratificants. Però la resta em va sonar molt a pedanteria intel·lectual, es criticava als grans editors i escriptors, que feien estrenes mediàtiques, no obertament sinó en segones, i la veritat, jo els admiro.

De sempre m'ha agradat Mendoza, i descobrir a Zafon va ser un plaer, també llegeixo autors poc coneguts, com Amin Maloouf...

Tan llegeixo literatura històrica, com novel·les de ficció, tan memòries com històries del Greal, la veritat es que m'ho empasso tot, no miro si és un editor ric i famós, sinó que miro el títol la sinapsi, i si em crida l'atenció, endavant una nova història per explorar.

Que per Sant Jordi les editorials tiren la casa per la finestra, doncs molt bé, un cop a l'any hi ha molta gent compra un llibre, potser alguns fins i tot el llegiran i agafaran la costum de llegir, benvinguts al món de la imaginació del paper.

Que el senyor Brown treu un llibre, que tot i no tenir les característiques de Best-Seller, s'hi converteix, doncs Congratulacions com dirien els anglesos, la veritat tot el que obri les portes de les llibreries, perfecte...és genial.

Que a l'abril a tothom li agafa la dèria de la literatura, doncs molt bé, ojalà cada més fos igual i no esperés tothom a comprar un llibre per la Diada, que em sembla perfecte però poc...