martes, 29 de abril de 2008

Morir amb les botes posades

Gràcies Deco...
La derrota d'avui contra el Manchester avui, m'omple de tristesa, de tristesa perquè l'any que ve hi ha molt jugadors que ja no vestiran la samarreta que estimo més del món.
No vull ser hipòcrita, aquest any ha estat pèssim, només a Europa hem estat un bon equip, lluitador, valent i fort, ho hem estat fins a la semifinal, però no hem pogut més.
Hem sap greu perdre en Deco, que tantes bones estones m'ha fet passar, hem dol veure la joia de Messi, que no se'n surt, hem fa mal veure en Eto'o sense flaire de gol, i em costa creure que el màgic Ronaldinho hagi perdut el seu do.
No sé si és l'entorn, no sé si son els jugadors, l'entrenador, o aquest impresentable de Jan Laporta, que cada cop més ens demostra el seu poc talant, és com una imitació en pijo i senyora d'en Joan Gaspart.
No sé si ja va sent hora de que en Johan marxi de can Barça i ens deixi en pau, què ha fet ell fora del Club?.
Jo no vull un Guardiola com entrenador, no té experiència, no té una trajectòria brillant, va sortir del futbol per la porta petita... no m'agrada això pel meu Barça, si el problema és el vestidor, hi ha mal ambient, no es poden controlar les festes dels jugadors, no us sembla que necessitem un entrenador amb una mica més de caràcter???
Em sap molt greu haver perdut, no tenir lliga, ni champions, ni copa del Rey, o sigui un any a zero, però evidentment veient els partits que hem fet a què podíem aspirar?.
El Barça és molt més que un president, un entrenador, o un equip, el Barça és un somni, son gaudir tardes i nit de futbol, de no sopar, de mal d'estòmac, de cava i emprenyades, i és un sentiment de molts aficionats, per això demano un toc d'humiltat, primer des dels jugadors, i sobretot per la directiva, menys bufandes, viatges i dinars...
I ja per acabar, un missatge pels jugadors que avui han suat la samarreta, us estimo a tots i cadascun de vosaltres, heu lluitat fins l'últim segon i m'heu donat una il·lusió de 96 minuts, gràcies, sereu sempre en la meva memòria, no ha pogut ser més, però evidentment heu arribat a semifinals, felicitats!!! heu mort amb el cap alt, com deia una pel·licula molt vella, heu mort amb les botes posades!!!

No hay comentarios: