Irlanda país de somni

Hem tornat a Irlanda, i ens hem quedat, una altre vegada, amb bon gust a la boca, amb la sensació de que ens hi trobem com a casa, amb unes ganes boges de tornar-hi.

Potser no l'any vinent, o potser si, una escapada de cap de setmana, ara que volar és tan fàcil i econòmic...

Pels que no hi heu estat, uff... us ho recomano, és un país net, fresc, alegre y càlid alhora. Si busco un color per definir és el verd, del paisatge, una olor... la del mar, un sabor... la Guiness Evidentment, i un so... la seva música als bars.

Sorprèn que els lavabos, estiguin sempre en perfecte estat, que la gent et somrigui sempre, que es preocupin de que t'emportis un bell record del seu país, que el primer dia et donin la mà, amb tranquil·litat, serenitat, afabilitat, i que mai més la puguis deixar estar perquè et toquen el cor, t'obren les portes de casa seva, i ja està t'hi has unit...En un sentit tan ampli, que tant per mi com pel Kiko que ens hi podem perdre, per qualsevol racó, per qualsevol carretera, per qualsevol poblet, i sentir-nos com a casa...

De veritat aneu-hi i quan torneu, segur que m'expliqueu el mateix... us heu enamorat d'Irlanda, de les seves olors, dels seus colors, dels seus sabors i de la seva gent.

Jo ho vaig fer el primer any, i en tornar-hi encar m'hi enamorat més, he sentit el batec d'aquest petit país, i ja no me'l treure mai més del cor, ni del cap... és que ni puc ni vull.