Em vaig quedar com una figureta del pessebre... jajaja... Resulta que el Rey és també persona, que de tant en tant se li inflen, algunes parts del cos, com a tothom.
Escoltava, o millor dit intentava escoltar al Sr. Zapatero, dialogant, però hi havia una mosca collonera que no parava, jo mateixa, interiorment deia... que calli aquest orangutan, que faci el favor de respectar el torn de paraula. Em preguntava si no hi havia moderador, i vaig veure el dit, la mà i la cara de Joan Carles I, i jajaja... li va dir el que molts pensavem.
Mira que el Rei va perdre la compostura, és clar!, però a mi no m'ha molestat gens ni mica. Jo mateixa no hi crec gaire en la figura del Monarca, m'agradaria que la meva comunitat autonòmica fos una mica més independent, per no dir totalment... però de moment és el que tenim, i amb això ens toca conviure.
Així que des d'aquestes línies vull felicitar enèrgicament i sincerament, primerament al president per ser dialogant i no caure en el fàcil discurs de l'insult i el menyspreu, i segon al Rei per dir el que molts pensavem.
El senyor Chavez em va recordar aquelles persones que es creuen inferiors i que han d'alçar la veu més, perquè els altres els sentim. Aquelles persones que s'infravaloren i han de demostrar, trepitjant a qui sigui, que ells existeixen. I li voldria dir, que ser un President d'un país i ser respectat, no només s'aconsegueix amb el vot, sinó amb el carisme i el bon fer, amb educació i bones relacions exteriors, i em sembla que ell està a anys llum d'això.
Malauradament no és l'únic dirigent que està en la mateixa situació, però de tant en tant se'ls hi ha de recordar. A veure si així els baixen una mica els fums, i miren més pel seu estat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario