Ossos polars

Estic a la meva segona casa, i miro la tele, un reportatge sobre ossos polars, quina pena...

La gent del National es fan creus de que responguin violentament a les intrussions humanes, però jo crec que en el fons són animals, el seu instint de supervivència és molt fort, no veuen homes, sinó un ésser vivent que es mou, i no saben que és, ells sencillament es defensen.

L'òs polar, ultimament està molt fotut, no té foques per menjar, la gran masacres de foques petites, en merma la població. No té territori, el gel cada cos recula més, entre illot i illot de gel li costa enormes esforços i molta despesa energètica, llavors quan arriba a llocs on té l'aliment a l'abast, està tan cansat, que li costa molt poder fer una tècnica eficaç per menjar...

L'òs polar serà segurament una de les primeres victimes, d'aquest tant parlat canvi climàtic, no el jutjem és un animal més de la nostra era, que per desgràcia té els dies comptats, jo si mai tinc nets, potser només els podré explicar com eren amb documentals o visites al Zoo.

Pensem que son animals i com a tal lluiten per la seva supervivència, a mi, potser em queda una mica lluny, m'és simpàtica aquesta espècia, quina pena que no puguem tornar enrera com deia la cançó, però si que podem reflexionar, i evitar que l'home, l'escalfament del planeta, malmetin més aquest meravellòs planeta blau.