Un dia llegia una entrevista a un Tuareg, i deia que el que més li va sorprendre en un viatge a Barcelona, va ser una aixeta...
Com podíem ser tant inconcients del tresor que perdíem en obrir-la, que cada gota era més valuosa que una gota de petroli, i la veritat que aquell dia la meva valoració de l'aigua va canviar.
Fa molts anys, quan estava a la Universitat de Geografia, ja parlavem del bé escàs que era l'aigua, i feia petites coses, com tancar l'aixeta en rentar-me les dents.
Quan vem fer la casa amb el Kiko, vem fer aixetes amb dosificador, per tal d'estalviar una mica, i així així he anat fent.
Tant al Kiko com a mi, ens encanten els embassaments, per sort aquí en tenim molts a prop, i molts dilluns quan coincidim de festa, fem turisme, aquest any no he anat a Sant Ponç, ni a la Llosa, ni a Oliana, no vull deprimirme...
I tot això a què ve, doncs als milers de litres que estem tirant a Barcelona i rodalies, ho he llegit a La Vanguardia avui, i la veritat és que a part d'indignar-me, m'ha fet vergonya aliena, "La cañería que provee a Barcelona de agua del Ter pierde 11 millones de litros al día por 12 fugas", no si a sobre el responsable de que això passi encara tindrà la vergonya de presentar-se a les eleccions....
L'Ajuntament reaprofitarà l'aigua per regar parcs, jardins i netejar carrers, mentrestant els de comarques, com ens diuen a Ciutat, tindrem restriccions, que nosaltres això si que sabem que és. A la ciutat per tal de no provocar un tall en el subministrament, no passa res, deixem sense reparar una canonada, JA BOMBEJAREM L'AIGUA PER REUTILITZAR-LA !!!!
L'aigua com va dir el Tuareg que visitava Barcelona, també ho vaig llegir a La Vanguardia, fa uns quants anys en una contra, és un tresor molt preuat, val la pena conservar-la, gastar-la amb mesura, i aprofitar-la fins l'última gota, que no és inesgotable...
No hay comentarios:
Publicar un comentario