Llegeixo amb pèls de punta, que un avi amb alzheimer ha estat tancat 4 dies, en una habitació, a les fosques, sense menjar ni beure. Que el centre el va perdre, i va assegurar a la família i als mossos, que estava al carrer.
M'esgarrifo de pensar el que han arribat a pagar la família per ingressar l'avi en la residència. Jo sempre he pensat que mai deixaré els meus pares en un centre. Però reconec que tinc uns horaris bastant bons, hi ha gent que no es poden permetre el luxe de pagar un assistent a temps complert, o no tenen lloc adeqüat, o uns horaris incompatibles... i no els queda més remei que portar als familiars en aquests centres.
No conec cap residència econòmica, i massa sovint passen coses, des d'aquesta última pèrdua, a maltractaments, morts inexplicables, intoxicacions... Mare meva!!! que la Generalitat no regula aquests centres, no fa les oportunes inspeccions, però a més... Els familiars i amics que es veuen obligats a fer us dels centres, no visiten els ancians o malalts... i no s'adonen que les coses no rutllen com ho haurien de fer.
Espero que mai hagi de fer-ne ús, perquè a mi els meus pares m'han cuidat sempre, encara ara, que ells son grans i jo tinc 35 anys estan al meu costat, no puc imaginar no estar jo al seu... Per circustàncies de la vida la meva germana i jo vivim separades, però compartim pares, i quan una els té molt temps l'altre els anyora.
Procurem que no els falti de res, i estar tot el temps possible amb ells, mentre poguem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario