Gossos

Ara ja fa un any que tinc gos. Era en un principi per teràpia, tenia pànic als gossos (ara segons quina raça em fa por, però generalment, ja soc capaç d'acostar-m'hi), per tenir una excusa per anar a passejar...

Em comportava moltes coses noves, com recollir excrements, aixecar-me una hora abans pel passeig matinal, i vigilar que els pis no molestin a ningú, i la veritat penso, per què?.

Visc en un lloc a on per sort, el meu gos pot anar molt sovint deslligat, la veritat és que a més és molt dòcil, li agraden molt els nens i nenes, i no mossega. Lladra a vegades, però que hi farem és un gos.

El poble a on visc, és ple de MERDA, la gent no porta la bosseta, no s'amoïna perquè pixi a una porta, SEMPRE I QUAN NO SIGUI LA SEVA, l'altre dia sense anar més lluny la meva veïna rondinava, quan vegi un gos pixar a la meva porta l'escanyo... M'ho deia (en un moment que jo no portava el meu gos) amb la seva Marilin lligadeta, femella, perdoni el meu gos no ha estat... Jo ho intento que no pixi a les portes, tot i que a vegades (tan poques com puc) ho ha fet.

El que no sap la meva veïna, que il·lusa, que quan la seva gosseta bonica, blanqueta, va soleta fa les seves deposicions a on vol, i ella només li obre la porta...

Tampoc sap que un dia d'aquests quan vagi la gosseta alta, tots els mascles de la Coromina, li voldran MARCAR la porta, jo evidentment procuraré que el meu no sigui, però si ella vol escanyar als gossos que li deixin marca, potser deixarem sense mascles La Coromina.

Ara que això de tenir gossos, està de moda, hauríen de dir als amos que es obligatori el xip, la vacunació, la cartilla, i la bosseta, no estaria de més i potser així no pagaríem justos per pecadors...