Facebook

Un nou món ha arribat.

Feia temps que sentia parlar sobre Secon Life, i d'altres móns virtuals, i no m'havia interessat mai, però un dia vaig rebre una petició d'amistat...

Des d'aquell dia vaig començar a rebre més peticions, i a fer-ne jo mateixa, vaig buscar gent amb la que feia temps que no tenia contacte, i m'ha agradat la resposta.

En un temps on la crisi, impera, i l'estalvi ha de ser real, és pràctic això de connectar-te i no gastar ni en mòvils ni en telèfons per parlar està bé, a més comparteixes interessos, jocs i d'altres mil i una tonteries, que et permeten tenir notícies i contacte amb els teus amics i amigues.

Molt bé per facebook, sinó ho heu provat, us hi convido a participar...

Bruce Springsteen

Han passat els anys, i ara no baixo a pista per rebre't, estic a dalt, però no sentada. Disfruto com el primer dia, i encara se'm fa un nus a l'estòmac segons abans de que surtis a l'escenari. Encara recordo la primera vegada que et vaig veure, com es recorda el primer petó o la primera vegada, i cada concert el tinc grabat en la memòria, com una nit memorable.
Aquesta vegada has estat genial, però clar! és que sempre estàs genial, sempre surts a donar-ho tot, com nosaltres t'ho donem tot, veure al Boss en directe és un espectacle diferent, crec que únic en el món.
Ell és genuí, una bèstia a dalt de l'escenari, i sembla que els anys no passin, continues movent el cos, cridant, tocant l'armònica i extassiant-nos fins no poder més.
Et vull agrair que estimis Barcelona, que ens regalis aquestes vetllades tan memorables, et vull agrair cada nota que inventes, cada acord que toques, et vull agrair el últim disc, senzillament genial, i et vull dir que formes part, dels plaers que la vida m'ha donat.
Bruce no sé si serà la darrera vegada que et podré veure en directe, espero que no, però et vull dir que gràcies per tot, per ser únic, sincer, rocker com el primer dia, per deixar la teva empremta en el cor de molts catalans i catalanes, i per ser... com t'ho diria.... per ser COLLONUT.
Felicitat i per molts anys, espero reveure't aviat.

Lleó i amor

Impressionant, sense paraules...http://es.youtube.com/watch?v=D1uKJez7Tu0.

L'amor no té límits, ni fronteres, no coneix espai, ni temps, ni raça ni espècie, és el més gran del món. Quan veus el lleó saltant damunt els seus antics cuidadors, a mi se'm fa un nus a la gola, com pot ser que una bèstia salvatje i fera, sigui com un gatet amable, juganer i carinyòs.

Potser el fet de'n Denis sigui a casa nostra, fa que sigui més sensible en aquests temes, els animals quan decidim adoptar-los, són totalment depenents de nosaltres, sinó els donem menjar, moren d'inanició, sinó els treiem a passejar, no fan exercici, sinó els netejem van bruts, son part de nosaltres, i ens adoren.

Arribes a casa i et reben feliços, contents, clar... suposo que això és per gossos i gats, però no us penseu tenia un ocellet i també ho feia, piulava quan arribavem.

Però tornem al tema l'Amor, el que demostra el lleó, o en el meu cas en Denis, és primitiu, pur i sincer, com molt sovint, hauríem de prendre nota de les múltiples lliçons que ens dona cada dia la naturalesa.

I ja per acabar, mireu el video, i penseu hi ha res més bonic que retrobar-se amb un amic, estimar sense condicions, i tenir cura d'algu, doncs au... és a les vostres mans.

KAIXO

Hola us vull parlar d'una terra, on he estat com a casa...

He anat a veure la meva germana, a Donostia, i la veritat és que m'ha encantat.

He estat a Hondarribia, i he gaudit dels seus carrers i de la seva gent.

He visitat San Juan de Gaztelugatxe, i m'he meravellat.

Quan parlava amb la gent, em sentia bé, com a casa, entre la meva gent. Passejant escoltava parlar en euskara, i m'agradava, xerrant amb la gent jove que ha aprés la seva llengua un cop grans em feia sentir orgullosa de la seva empenta.

Ells tenen enveja que nosaltres parlem en català tan fàcilment, i jo els deia que ells van per bon camí, els nens i nenes l'estudien a les ikastoles, i això és un principi, que amb constància i ganes, si un vol es pot.

Aquí no tothom parlem en català, hi ha molta gent, nascuda aquí, que no fa ni el mínim esforç, ells s'esforcen, i en això els envejo. La nostra llengua és ben viva, la seva un nadó, però mentre la nostra rep la forta influència del castellà tan sovint emprat en les nostres vides diàries, ells la mantenen pura, sense influències.

He parlat amb gent de ciutat i amb gent de poble, i tots m'han rebut excel·lentment, m'han demostrat un tracte de favor per ser catalana...

I aquí volia arribar, he tingut un insult, per ser catalana i no venia d'un basc, sinó una sevillana, m'ha tractat de independentista, poc solidària (no sé que pensarà ara amb la publicació de les balances, segurament ni ho llegirà i si ho fa, no s'ho creurà, o el que és pitjor, pensarà que és just), m'ha dit que els catalans som dolents, que tractem malament a la gent, no sé jo quina relació ha tingut amb Catalunya, però Déu ni dó!!!

En la conversa, jo molt ingenua, i amb els minuts cada cop més indiganda, vaig esbrinar que la seva visita a la meva terra va ser a Salou i Port Aventura, i que el seu problema era que una noia de 20 anys (segons deia ella), no li va voler parlar en espanyol (jo li vaig corregir en Castellà), que és la llengua oficial de l'Estat, i afegia que no sabia parlar castellà no li havíen ensenyat a l'escola, i aquí jo vaig saltar.

Recordeu 3 parràgrafs més amunt, la nostra llengua rep una clara i forta influència del castellà, i sé de segur, que no hi ha ningú de menys de 40 anys, que no sàpiga parlar en la llengua oficial de l'estat, que és més, hi ha moltíssima gent que és la seva única llengua vehicular.

De fet d'això fa molts dies, jo ja no hi pensava, ho he recordat amb la publicació de les balances, i de fet em va fer molta pena aquella noia, vivint al Pais Basc, amb un Basc (parlador d'euskara), i afirmant que no feia falta reviure la llengua d'aquella terra, que si el seu destí era morir, tard o d'hora ho faria

No m'estranya que els Bascos i Navarros no vulguin entrar en el joc Espanyolista de finançament igualitàri, jo si pugués tampoc hi entraria.

Però retornant al tema de la terra, un 10 per hospitalitat, un 10 per amabilitat, un 10 en paisatge, un 10 per la gastronomia, un 10 per la seva gent, el seu caràcter, la seva empenta, i els desitjo molta sort perquè el euskara vagi fent-se camí.

Gora arte...