AVUI HE PENSAT...

VISCA LA CULTURA

2011-11-24T03:36:00.000-08:00

Sinde quiere cerrar las webs de descargas

Avui quan els joves no tenen feina, i surten al carrer. Quan costa arribar a final de mes, i ens retallen la sanitat. Avui quan ens diuen que la Universitat serà més cara, per tant l'accés a l'educació serà més dificil, forjant un futur país sense educació universitaria.
Quan poder-te dutxar cada dia, serà un luxe més, ara la ministra vol deixar la feina acabada.
Miri senyora "SINDE", jo no baixo música per internet, ni películes, però entenc que hi hagi gent que ho fa, amb el panorama que hi ha què vol?.

Llavors vostè què proposa: un accés elitista a la cultura, on només qui tingui diners hi pugui accedir?. Proposa que siguem com la societat de Huxley, on tothom anem igual sota unes pautes marcades per a la majoria de la població, que siguem com les abelles treballadores sense esbarjo només treball, de la colmena de l'estat, on la Reina és el govern, i ens diu què pensar, què escoltar, què dir... i mentre ens ofega a impostos, imposicions...

I per últim acabar la legislatura amb un decretàs, per donar bon resum del desastre al que ens han abocat, i ara a sobre amb un govern que augura encara més imposicions...

El que més em sobte d'aquesta ministre, és que amb 46 anys sigui tant "carca", que havent estudiant a la Universitat, i ser una dona de cultura, sigui tan conservadora, i més encara que sent independent i vinculada a les files socialistes, sembli pel seu afany... més una ministre de dretes amb la censura com a bandera...

Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia

2011-08-13T02:55:00.000-07:00

Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia

Y mentrestant a França boicotejen la nostra fruita davant la passivitat de les autoritats, la Unió Europea, les Nacions Unides...
La veritat és que no mereix cap comentari, ni paraula més!!!

Vull que retallin la meva aportació a la Seguretat Social

2011-08-04T02:14:00.000-07:00

Com a contribuent, amb els temps difícils que venen, no estic gens d’acord amb algunes mesures “retalladores”.
Sinó recordo malament a Catalunya els combustibles tenen un impost especial per la Sanitat, jo de fet de finançament no en sé gens, però alguna cosa, de fa molt de temps que no rutlla.
Estic d’acord, que cal apretar-nos el cinturó, no només en pujar el cotxe, en despeses, si és necessari pagarem les visites, que els medicaments siguin tots genèrics, perfecte!... Però hi ha coses que no em quadren.
No fa molt de temps escoltava que la manca de metges, obligava a contractar metges de fora, avui en dia entrar a Medicina és complicadíssim, formar metges ha de ser una cosa molt seriosa, continuen havent-hi coses que no em quadren.

Avui he llegit que les retallades arriben a les urgències nocturnes del meu poble, Cardona. Visc en un poble on fins ara hi he trobat sempre més coses bones que dolentes, malgrat no tenir cinemes, ofertes d’oci per cada dia, la qualitat de vida s’ho val. Però avui m’han dit que els meus diners, no valen igual que els que viuen a Capital.

Soc mare des de fa un any i 7 mesos, ho soc per la via adoptiva, cosa que vol dir que tots els tràmits, els he fet a Barcelona, amb els seus desplaçaments corresponents, i us podeu imaginar que en el procés de dos anys han estat molts els viatges d’anada i tornada, i els he fet amb molt de gust. Com si vull portar el meu fill al Zoo, o l’Aquàrium, a passejar per Barcelona, però ara per urgències els hauré de fer de forma obligatòria.

Avui hem diuen que si el meu fill cau, un dia jugant al vespre amb els seus amics, per cosir-li quatre punts jo m’hauré de desplaçar uns 30 kilòmetres per anar d’urgències. Parlo del cas de urgències lleus, suposant haver calmat el nen i poder fer el viatge sense un nen a crits dins el cotxe, suposant no trobar cua a la carretera, un control de mossos, etc... Però jo demano si en comptes d’un viatge per punts, és un infart?, o encara més senzill un simple mal de ventre?, és que el pacient ha pagat menys en la seva quota de seguretat social que una persona que visqui en una ciutat?

Veieu que hi ha coses que no quadren!!!

Si a mi em retallen la Sanitat, i m’apreto el cinturó, ells es retallen: els sous, els sous vitalicis, els cotxes oficials, els guardaespatlles i les dietes? Potser així els anirà millor el cinturó.

I continuo dient si a mi em retallen la Sanitat, jo vull que em retallin també el que pago, que hauré de comprar un kit de sutura, fer un curset de primers auxilis, i tenir un pot per la guardiola de la benzina pels possibles viatges a Manresa o Barcelona...

Las siete vidas del perro 'Star'

2011-05-31T09:45:00.000-07:00

Las siete vidas del perro 'Star'

Sólo con la mirada sé que no se merece esto. Cada vez me indigna más esta tendencia humana al abuso de otras especies. El perro dicen, es nuestro mejor amigo, y nosotros cómo los tratamos. Sólo pensar que un solo perro es maltratado, me hierve la sangre, y me hierve más cuando el maltratador sale impune.

Maria Cooper Janis recuerda a su padre a los 50 años de su muerte

2011-05-09T07:24:00.000-07:00

Maria Cooper Janis recuerda a su padre a los 50 años de su muerte

Avui entre les pàgines de La Vanguardia digital he vist que Super Pop deixarà d'existir... Després aquesta altre notícia també m'ha retornat a la meva adolescència...

Estimat Gary Cooper:

Quan jo vaig néixer, tu ja feia més de 10 anys que havies mort, i encara avui per mi no hi ha un actor al que hagi seguit tant... He mirat i remirat totes les teves películes, i encara m'emociono quan ho faig, la meva preferida continuarà sent... "La gran prueba", però no n'hi ha, per mi cap, que no mereixi ser vista una segona, i perquè no tercera vegada...

Ara que em pesa el 4 que aviat em posaré a l'edat... m'adono que hi ha coses que m'agraden des de que tinc records, i que em continuen agradant malgrat passin els anys, i tu Gary Cooper n'ets una d'elles...

Un preso de 73 años fallece en su celda de la prisión Lledoners

2011-03-31T06:05:00.000-07:00

Un preso de 73 años fallece en su celda de la prisión Lledoners

La veritat és que m'agradaria saber més sobre la història, com per exemple quin era el delicte fiscal pel que se'l va condemnar...

Però és igual sigui quin sigui el rerefons de la història, és molt trista i denigrant.

Vaig escoltar la noticia a través del Mon a Rac1, i la veritat és que no m'ho podia creure, amb els milers de estafadors fiscals que corren pel nostre país. Lliures sense passar per presó, i els que ho fan és com si estiguessin en hotels diguem de tres estrelles.

Jo tenia entès que segons l'edat, no es permetien ingressos a la presó, hi ha delictes de menors que no passen per presó, i gent molt gran que també l'eviten, el senyor Dalmau no devia tenir padrins...

El més trist és que el delicte era de fa 17 anys, i penso que amb el que veiem avui en dia, la recomanació de viure el moment, pel que pugui passar demà a ell de bon poc li deu haver servit, ja que els seus últims anys ha estat empresonat, lluny de la família i els amics, enmig de quatre parets, amb companys delinqüents i funcionaris d'un sistema que amb exemples com aquest, és evident que està desfasat i no funciona.

Davant d'aquests casos jo em demano on estan els defensors dels drets humans, on estan els defensors de la justícia social... Em sap molt greu la manera com a mort aquest pobre home, dins una presó, però més greu em sap la poca informació i poc ressò mediàtic que ha provocat.

Avui debatem les retallades en el sector de la Sanitat Pública, per evitar despeses innecessàries, potser hem de començar a coordinar molt més bé en què es gasta els diners les administracions, i agilitzar tràmits per evitar que casos com aquest es repeteixin, una persona de més de 70 anys, amb un delicte fiscal de més de 17 anys, no caldria que ocupés una plaça a Lledoners, segur que hi ha d'altres que els convindria més...

Torturador d'animals

2011-02-18T08:26:00.000-08:00

Acabo de llegir La Vanguardia... i la imatge que em ve al cap és en Denis...

http://www.lavanguardia.es/sucesos/20110218/54117495987/la-policia-nacional-asegura-que-el-video-del-torturador-de-perros-proviene-de-fuera-de-espana.html

Una persona, el que menys m'importa és la seva nacionalitat, ni tan sols crec que sigui persona... Penja una tortura a un cadell de 2 mesos... I jo només de llegir la noticia se'm remou l'estòmac. La policia indaga i busca a l'autor, i em demano que li faran???.

No fa pas gaires dies, l'alcalde d'un poble català deia que els gossos abandonats suposaven un cost molt elevat als municipis catalans, en el programa d'en Cuní, es va organitzar un fort debat al afirmar que es tractava millor als animals, i més en aquestes époques de crisi s'hauríen de prendre mesures... Mesures???

Sense haver de recòrrer al sacrifici d'animals, hi ha moltes mesures exemplars que no fan cap mal a les nostres mascotes, com l'esterilització, no permetre que cap gos sortís de botiga o protectora amb possibilitat de criar. Els que vulguin fer criar han de ser responsables, tenir un gos, no és com tenir un jersey que quan te'n canses, el deixes al fons de l'armari, el regales, el dones o el llences!!! Al igual que quan vols adoptar un fill, adoptar un gos hauría de seguir una sèrie de requisits i controls.

L'implementació del xip, hauria de servir per més coses, no només quan un gos provoca un mal, demanar explicacions als propietaris. Hauria de servir perquè tots els gossos el portéssin, perquè quan et trobis un gos abandonat puguis demanar al seu amo, què ha provocat que te'n desféssis, potser no esperaves que es fes gran, no savies que suposa sortir al carrer a passejar, i no fer-te el despistat davant les seves necessitats, recollir, estimar...

Jo fins fa 4 anys no savia que era tenir un gos, és més els tenia pànic, ara no puc imaginar el meu dia a dia sense ell, hi ha dies que els passejos son curts, i t'estima igual, hi ha dies que estàs trista, i ell et remena la cua, sempre et rep content... Depen més de nosaltres fins i tot que el nostre fill, no puc ni imaginar què faria sense nosaltres...

Entenc que hi ha gent a qui no els agraden els gossos, o els fan por, i que no comprenen la locura que tenim amb ells els que si que els tenim...

Sinó vols un gos no el tinguis, però si us plau no facis amb ell el que no t'agradaria que féssin a tu!!! Una campanya molt bona, que cada vegada que hi ha vacances hauríen de recordar més, tal i com fan amb les campanyes de trànsit...

El dia 29 vaga?

2010-09-22T02:05:00.000-07:00

Jo no faré vaga...

Però això no vol dir que estigui d'acord amb la reforma laboral, això no vol dir que estigui contenta de com va el país, això no vol dir que ja n'hi ha prou...

Que estem en crisis, de ben segur ho sabem tots i totes, que la cosa ja fa dies que no rutlla, ho sap tothom, però les mesures ni arriben, i quan ho fan no son efectives.

Allargar el subsidi d'atur, anular el txec bebé, congelar nòmines i pensions, tot això ja es vist no serveix de gaire per no dir de res...

Jo ni soc economista, ni sé la solució, però el que tinc més clar és que d'aquesta manera no trobarem la solució, ni arribarem a bon port...

Només sé que si vull anar al metge haig de fer cua, si no vull fer cua pago mutua privada. Si de gran vull tenir alguna cosa, haig de fer-me un pla de pensions, que quan rescati hauré de pagar a Hisenda...

No si avui per tot es paga, no ens extranyi que d'aquí 4 dies fins i tot ens cobrin per l'aire, si troben la manera d'embotellar-lo.

De fet ja es veu l'ànim de captació del govern, pujades de l'IVA, revisions de rendes de fins a 5 anys enrera, multes, i impostos... però aquell famòs impost per la gent amb més riquesa què se n'ha fet...

Jo per tot això no faig vaga, continuo treballant, perquè no vull perdre un dia de sou, ni la part proporcional de les pages extraordinaries, perquè no estic d'acord amb com funciona el país, i no si a sobre avui a mi em retallaran la festa del meu poble, el meu estimat "correbou".

Mesures per pal·liar la crisis

2010-05-12T06:30:00.000-07:00

Jo no soc funcionaria, per tant poc m'hauria d'importar que els congelessin els sous, o els hi rebaixin, però si que soc ciutadana d'aquest desastre de país anomenat Espanya i m'indigna...

No vull deixar sense constància que fins avui dia els funcionaris gaudeixen de moltes avantatges, molts drets, i com no també algunes obligacions.

Que avui dos anys després de començar a parlar de crisis, prenguem mesures, haurem de cel·lebrar-ho, però jo em demano perquè no comencem per més amunt i eliminem sous vitalicis per als ex-presidents, pels ex-ministres, perquè això deu ser com sovint es diu "pasta gansa".

Em sembla que algun cop ja he parlat del tema, però és que avui m'ha sorprès molt la mesura de Zapatero, començar pel funcionariat i les pensions.

Ens queixem de que la taxa de natalitat és baixa, però avui dia portar un fill al món és costos, no ens hi ajuda gaire la situació econòmica, la no conciliació de l'horari laboral, l'escassetat d'ajudes, les llistes d'espera per embarassos desitjats que no arriben, i avui trèiem el txec dels 2.500.-€

Les pensions, avui treballem per mantenir jubilats, sous del funcionariat, les administracions, els aturats... però a nosaltres qui ens mantindrà. A vegades crec que alguns pensionistes, son realment mags per estirar el poc que cobren i mantenir la nevera una mica plena, i la dignitat ben alta... Ara els volem rebaixar el sou???

I ho fem en un país on fa 10 anys un cafè costava 100 pessetes, i avui ens val 1,10 euros, perquè després afirmin que no s'ha apujat el cost de la vida, no crec que els treballadors que abans cobraven 100.000 pessetes avui cobrin 1100 euros!!!

I en aquests anys, hem hagut de patir l'arrodoniment de l'euro, la pujada dels preus, la congelació dels sous, la por a no cobrar pensions, l'augment del preu dels impostos, doblar el preu de l'electricitat i més val que traguem ferro a l'assumpte i desitgem a en Pep que diumenge remati la feina.

Els bombers de Horta

2010-02-08T01:38:00.000-08:00

No soc cap experta en la matèria, però em sembla que aquest incendi va patir una successió d'infortunis fora del normal...

No sé qui en té la culpa, si els caps dels bombers o els polítics... però si sé que va haver-hi pèrdues humanes, i per això no cal escarnir-nos en el tema. Cal que es trobi la resposta, sense bombo ni platillo, sense recordar a les famílies a cada butlletí informatiu el què va passar, que si s'hagués pogut o no evitar, que si els culpables, que si una informació d'última hora, que si informes amagats...

Jo sempre ha admirat els bombers, em cauen bé, i sovint es juguen la vida desenvolupant la seva feina, em mereixen un gran respecte... I per això sigui el que sigui que passés, lamento molt la seva pèrdua, per les seves famílies, pels seus companys, pels amics... i per la resta de la població que tenim uns bombers menys que vetllin pels nostres boscos...

Pirelli acomiadaments i calendari

2009-12-03T08:41:00.000-08:00

Aquí al Bages, han anat al carrer un munt de gent... Un munt de famílies s'han quedat sense feina, la fàbrica ha tancat... traslladada segurament algun país en vies de desenvolupament, on els sous siguin més baixos, on els governs, donin més facilitats, i on el promig de benefici augmenti...

I jo em demano, per què ha d'augmentar el benefici...

És ben clar: Per pagar la propaganda de les samarretes del Milan... I pel súper calendari PIRELLI.

Un calendari típic de taller, d'aquell que denigra a la meva estima com a dona, però no amb dones Dove, d'aquelles normals del carrer, o de les veïnes, o dependentes del mercat, per una causa justa... No un calendari amb models, de primera línia, que no cobren 1000 euros ni de conya... Un calendari amb professionals del maquillatge, fins i tot jo estaria boníssima després de passar per les seves mans... Un calendari amb fotos d'un professional que per 1000 euros, segur que ni treu la tapa de l'objectiu...

I jo demano, en comptes d'aquestes despeses en publicitat, no podrien haver aguantat una mica més als seus treballadors, i no acomiadar-los de la manera humiliant que han fet, enganyant-los, passant de reivindicacions i acords... Marxant cridant "Viva el Rey!". Potser a la Itàlia de Berlusconi tot això, pot passar amb el vistiplau dels dirigents, però a l'Espanya de Zapatero també?... Potser si és millor deixar que marxin les empreses a Turquia o a la Conxinxina... que continuïn explotant a nens i nenes, pagant sous miserables, i al primer món continuin pagant publicitats millonaries, perquè models llueixin tipet...

Jo de moment no penso comprar mai més una roda pel meu cotxe de la marca Pirelli, molts amics, veïns i coneguts s'han quedat sense feina, al menys per Nadal els podrien enviar el preuat calendari, ja que el que s'han estalviat en els seus sous, ha servit per fer el Calendari més eròtic fins el moment!!!...

Clar amb la crisi, potser no podran pagar la calefacció i necessitaran altres mètodes, per dir-ho finament, no passar fred!!!

Obesitat

2009-11-20T01:25:00.000-08:00

Que avui en dia la nostra dieta, no és el més correcte possible d'acord, per solventar això el més correcte seria posar-nos en mans d'endocrins i dietistes...

En l'època del fast-food, jo abogo pel fast-food català (pa torrat amb anxoves), és normal que molts nens i nenes del nostre país, per no parlar d'adults, passin del seu índex ideal de massa corporal.

Els nens i nenes del nostre país, pleguen a la una de l'escola i a les tres s'hi tornen a posar, la conciliació entre el treball dels pares i els horaris dels nens no existeix, és normal i evident que recorrin a coses fàcils, senzilles i ràpides...

El que un nen, en plena edat de creixement sigui obès, és un cas a seguir i a estudiar, el cas en qüestió em sembla que està perdent pes, mica en mica i ordenadament com ha de ser, però jo us podria parlar de cassos familiars de nens molt grassonets, que s'han estirat més que un Sant Pau, jejeje!!!

Doncs al que anava, un nen o nena amb sobrepes s'ha d'estudiar i seguir, s'ha de concienciar als pares, no criminalitzar. Jo crec o que ens falta informació, o que el jutge s'ha begut l'enteniment, com pot acusar a uns pares, fins el punt de separar-los del seu fill, perquè el nen sigui obès, fins aquí hem arribat!!!

Res que ara a les portes de ser mare, començaré a mirar-me una mica més la dieta, procuraré tenir una dieta sana, rica i variada, de fet ja fa temps que ho procuro, perquè encara que sembli mentida també és més econòmica.

La imatge d'ahir...

2009-10-31T02:40:00.000-07:00

En aquest temps de crisi, quan a molts ens costa arribar a final de mes, tot i no estar hipotecats, on la feina escasseja, i no sembla que es vegi una milloria ràpida...

Fa vergonya veure algunes astronòmiques fiances, de presumptes culpables, que es paguen sense mal de caps. Fa vergonya veure gent, presumptament estafadora, lliure pel carrer, acusant-se uns als altres, i sembla que no acabi mai. Però encara més vergonya veure a uns senyors grans, emmanillats, amb una bossa amb les seves pertinences... com si es tractés d'un violador.

Violador?, què dic, si l'anomenat Violador de l'Eixample, va tenir la seva intimitat molt més protegida, no hi havia imatges de emmanillaments, ni pantalons que queien, bossa de basura en mà...

Si bé és ben cert el que diuen els castellans, "cuando el río suena...", però d'aquí a veure la imatge saltant del furgó al carrer davant dels periodistes, justificat perquè no passava per la rampa dels tribunals... No vull excusar la corrupció urbanística, però no cal que en ferm carnassa, que humiliem amb imatges vexatòries, que els etiqueten de culpables malgrat encara no haver-se jutjat, ni tan sols interrogat...

De fet aquest corrupció urbanística, és la que ens ha portat a estar com estem, pisos que valen 180.000.-€ valorats en 250.000, borses de pisos sense vendre, bancs negant-se a donar crèdits, parats sense opció a treballar, gent a la sortida de grans superfícies esperant deixalles, famílies en situació molt precària... Ja està bé que es persegueixi i es condemni, potser si s'hagués fet abans no seríem on som, però ja se sap que cal mirar endavant, no si ja veureu com ara parlarem altre cop de la grip A.

Una miss molt guapa!!!

2009-10-29T08:10:00.001-07:00

A vegades com a dona el prototipus de dona guapa i tonta m'indigna... però... Avui llegint la Vanguardia, he quedat bocabadada, sense paraules, i encara més avergonyida...

Jo sé que a vegades els nervis poden ser molt traicioners, que et juguen males passades, d'aqui a que afirmar que Colom va descobrir Amèrica al 1980... per Déu!!! no ha encertat cap xifra, si el 1000, però aquí no s'acaba la intel·ligència, millor dit la cultura elemental de les senyoretes que aspiren a ser Miss...

Han afirmat que el Paraná és el riu més llarg del planeta, o que la muralla xina té la seva seu a Llatinoamèrica... mare meva!!! si jo això amb 13 anys ja sabia que no era correcte... Per mi dir tals barbaritats les hauria de desqüalificar a la primera... Com pretens ser la millor com a dona, i no saber coses tant bàsiques com l'any del descobriment d'Amèrica!!!

Mira a vegades, nosaltres les dones mateixes ens entestem en demostrar que no som el sexe feble, per això guapa si, arreglada també, sexy oi tant!!! però cervell buit no, no i no!!!

Podem ser altes, baixes, rosses o morenes, grasses o primes, però som dones hem d'estar orgulloses que som part important d'aquest món!!!, i no som només una bonica nina per anar de braçet, o per lluir davant dels amics, podem fer girar el món, podem tenir coneixements, i no per això hem de ser bruixes amb verrugues!!!

Guapes si, però cultes també!!!

2009-10-28T09:33:00.000-07:00

Ja fa uns dies vaig llegir el llibre... Una lectura, delicada, tendre i trista!!!. Avui he vist la pel·lícula, i posar imatges a la aberració nazi per mitjà dels nens m'ha semblat impresionant.

No entenc com algú ha pogut cometre aquestes barbaritats, i continua dormint per la nit. No puc comprendre, com una ideologia pot matar sense temor, ancians, adults i nens, i pensar que ho fa pel bé de la gran nació.

Veient aquestes històries, i millor dit estudiant la història hauríem de tenir la clau... Una clau que ens permeti un món millor sense rancors, sense injustícia, un món on els nostres fills visquis tranquils i feliços, en la innocència que només et dona la falta d'edat...

No si patirem... patirem...

2009-10-14T09:53:00.000-07:00

Després del gran desastre del Carmel... Creia que fer passar un túnel sota la ciutat havia de ser una cosa molt, molt ben mirada... Una feina ben feta, d'aquelles que la Generalitat no fa massa, ens deia Feina ben feta no té fronteres.

Que enfonsar cases és una cosa molt greu, hi ha coses que un guarda a casa que no es poden pagar ni amb tot l'or del món, hi ha coses que per moltes assegurances i indemnitzacions son impossibles de reposar, perdre la casa, no m'ho vull ni imaginar.

Enfonsar el temple de la Sagrada Família, seria un desastre sense precedents... Avui en dia ja quan ens referim a una cosa que sembla que mai s'acabarà diem si sembla la Sagrada Familia...

De fet no crec que jo vegi mai acabat el temple, però em sabria molt greu que s'enfondrés, perquè si bé el podrien anar refent, una vegada i una altre... com si fos la peli d'en Tom Hanks, el dia de la marmota... No tindria la petjada real i primera de Gaudi...

Si em miro el que passa últimament per aquest mon nostre, que a vegades sembla propi d'un tebeo, com gossos confosos per lleons, com un senyor molt respectable que ens ha pres el pèl a tots, com Toros passejant pel carrer... Ja no m'estranya res, perdre un símbol de Barcelona com el que perd les claus...

No sinó, seria tampoc res agosarat, pensar que amb la toneladora del ditxós AVE, fem miques al temple de la Sagrada Família, avui de moment l'han deixada sense aigua...

Espero

2009-10-10T00:43:00.000-07:00

Encara estic esperant la foto de la famosa lleona, del gos... Com pot ser que amb el rebombori que van aixecar, no hagin publicat cap imatge, era un llop (espècie protegida), era un gos petit - mitjà (i tenen por que la gent ens en riguem)...O tenen massa por de que les protectores d'animals se'ls tirin a sobre...

Vull una imatge de la pobre bèstia, per saber si realment feia tanta por, i era tan salvatge com per disparar a matar!!!

Nobel de la Pau

2009-10-09T08:09:00.000-07:00

Si fa un temps vaig estar molt orgullosa que Obama fos president, fins i tot apuntava que m'agradaria explicar-li al meu fill, que una persona de color pot arribar a ser president del país més poderós del món, però....

Avui m'he quedat sense paraules. Aquesta setmana llegia a La Vanguardia que Obama no havia volgut rebre al Dalai Lama, per no entorpir les relacions amb la Xina, i avui li donen el Nobel de la Pau...

En només 10 mesos, i que consti que a mi m'agrada el sr. Obama, no crec que hagi fet prou mèrits pel Nobel de la Pau, potser d'aquí uns anys després de la seva tasca se'l mereixi amb tots els honors, però per a mi avui per avui és molt prematur.

Aquest any per a mi, i potser el fet de ser català hi ajuda, el Nobel de la Pau hagués estat fantàstic per a la Fundació Vicenç Ferrer, per la seva carrera, per la seva tasca. Però també hi havia activistes xinesos, aquest any que es cel·lebra l'aniversari de la plaça de Tiananmen. Mediadors de l'Orient mitjà. Organitzacions com Human Rights Watch... bé quasi un centenar de persones amb més trajectòria que Obama...

De totes maneres, Felicitats senyor President, ara com a comiat li demanaré un favor, faci honor al premi que li han donat, i faci que el món tingui un futur més tranquil i en pau!!!.

Denis versus Lleó

2009-10-07T09:53:00.000-07:00

Com podeu veure en la foto de la esquerra i la de la dreta hi ha una gran semblança...

Avui en el diari llegeixo que finalment, després de tot el rebombori la lleona, no és sinó un gos asalvatjat. Però també llegeixo que un bou s'escapa d'una plaça a Marbella, i fereix una dona...

No si tot això només pot passar a Espanya!!!, si sembla una historieta del tebeo...

Mobilitzar a forestals, mossos, pagesos... mirem el costat positiu, així no parlem ni de grip, ni d'aquella crisi que sembla que Espanya tardarà tant en sortir-ne.

Ara però m'agradaria saber què faran amb l'animaló, si senzillament el mataran (espero que no), o el procuraran capturar!!!

President del Barça - President de la Generalitat

2009-10-02T01:45:00.000-07:00

Que el Barça és més que un club, evident!, però d'aquí a dir que el càrrec de President de la Gene, és un càrrec d'estar per casa... mare meva!!!

Jo Barcelonista fins la mèdula, no en soc socia, el Barça em dona penes i alegries (últimament moltes), em dona nits de nerviosisme, nits de cel·lebració, i si sopo o no, sempre paga la meva butxaca.

Jo al Barça l'estimo de tot cor... A la Generalitat li dec respecte...

El President de la Generalitat, aquest càrrec d'estar per casa, decideix coses que m'influeixen molt, com els impostos, les prestacions socials, polítiques lingüístiques, la relació amb la capital Madrid... en fi igual que el del Barça!!!

Avui ser President de la Generalitat sembla no és glamuròs, però que li demanin als testimonis de grans presidents com Companys, com Macià, com Irla, en temps antics com Colom, Samsó o Cardona...

Estar al capdevant del Barça segurament no és tasca fàcil, però representar al meu país tampoc ho deu ser. I menys en temps en que ens sentim menyspreats, ultratjats, en temps on sona altre cop amb força la paraula Independència, en temps de crisi... Crisi d'identitat, de butxaca i de valors, però que hi farem si les persones que opten a ostentar a aquest càrrec en el fons pensen que és un càrrec d'estar per casa...

Ja ho va dir un president de la Generalitat en el seu llit abans de morir, vaig llegir fa poc el testimoni de la seva néta, l'avi Macià abans de morir va dir POBRE CATALUNYA!!!...

a mi se'm van omplir els ulls de llàgrimes...

Felicitats jefe

2009-09-23T03:42:00.000-07:00

60 anyets, que no son pocs, i jo seran ja 24 anys des de que vaig comprar, amb els meus propis diners, el meu primer vinil... El Primer va ser Born in the USA, però desseguida vaig recórrer endarrera... fins a Greetings from Asbury Park, a partir d'aquell moments, cada disc, al seu dia...

Recordo com si fos ahir quan per primera vegada et vaig veure en directe, petit com una puça, amb texans negres i camisa groga, sol dalt l'escenari, i jo flipava, avui 20 anys després cada cop que torno a un concert teu, encara noto pessigolles a l'estòmac, m'he fet gran, però encara em sento com una adolescent quan sento la teva veu...

Des d'aquí moltes felicitats Boss, has format part de la meva història, de la meva vida, i que sigui encara per molts més anys!!!

I quan ens fem grans què...

2009-09-04T00:18:00.001-07:00

No puc imaginar els meus pares lluny de mi, només pensar que no hi seran sempre se'm fa un nus a l'estòmac...

No puc entendre que els meus pares, malgrat l'época adolescent, no formin part del meu dia a dia...

Jo no comprenc a la gent que abandona animals, però a la gent gran???

Quan veig el meu pare cada cop més vellet, em fa molta tristesa, sé que els anys no passen en va, i que la vida té un curs que no es pot aturar...

Ells m'ho han donat tot, m'han donat la oportunitat d'estudiar, un plat calent a taula, regals, vacances, dies màgics, dies tràgics, suport, educació, tot mentre he estat sota el seu sostre.

Un cop fora de casa, han continuat ajudant-me en tot i més, quan he tingut problemes sempre han estat al meu costat, no puc ni imaginar deixar-los en un cotxe, en una benzinera... és més si sé que ha caigut malgrat només sigui un nyanyo corro a veure com estan...

Jo soc aquí gràcies a ells, jo soc com soc gran part, pel que ells m'han ensenyat, son l'orígen de la meva persona, i quan s'han fet grans he captat el seu relleu, jo vull que estiguin el millor possible amb la meva ajuda, vull que estiguin cuidats, es sentin acompanyats, i que estiguin orgullosos del seu treball en la meva persona!!!

I em deleixo pel dia que puguin exercir la professió d'avis!!!.

Novament els TDT

2009-08-28T10:40:00.000-07:00

Si fa un temps criticava la política del govern, respecte al TDT, ara ja estic al limbo...
Tothom ha esperat a la última hora, per la poca informació, i quan segurament a totes les llars ja comptem amb TDT, alguns fins i tot han canviat la tele, resulta que ara no serviran...

Mira això és per llogar-hi cadires, si anem encaminats a una tele de pagament que ens ho diguin, ho facin ja i deixin de fer-nos gastar els diners per res, aparells i més aparells, això molt malament pel reciclatge...

A casa tinc, tele amb TDT, un TDT per una altre tele, i un TDT pel DVD gravador, i ara resulta que no serveix, mireu si jo no m'aclaro, com ho faran els pobres jubilats, ara a la botiga d'electrodomèstics a informar-se i clar, a rascar-se la butxaca.

Per si algu no estigués convençut, i penses de moment passar del tema, ja tenint el primer TDT instalat, han tocat el tema clau en la cultura de casa nostra, el futbol... i és clar ja la tenim ben liada, mira jo per si de cas continuaré amb el Canal Plus, que a part de veure el futbol, passo unes tardes d'allò més entretingudes amb els documentals de Odissea.

Gossos i crisis

2009-08-28T02:29:00.000-07:00

Que amb això de la crisi els gossos ho passen malament, ja és per flipar!!!

Hauríem de fer valer l'eslògan de Ikea (donde "comen" dos "comen" tres), les gosseres estan a tope, motius... no poder comprar pinso, haver de canviar de casa... Res excuses !!!

No puc ni imaginar deixar en Denis, la meva vida des de que va aparèixer va canviar, per millor molt millor...

Llargues passejades, tardes al riu, quan planifico vacances, penso en ell, si el deixem marxem poquets dies, si ve amb nosaltres, volem espais oberts, llocs agradables i aprofitem més dies...

Sortir de festa, si, quan arribem a casa passegem amb ell, arribes a casa i sempre et rep amb el millor humor, amb la cua remenant, amb salts d'alegria, sempre... estigui sol una hora o tres!!!

Anar a sopar, si, i ara a l'estiu si és en una terrasseta i ell ens acompanya millor que millor!!!

Ai mare, amb la por que em feien ara fa 3 anys, i ara no puc ni imaginar la meva vida sense ell, amb crisi o no, ells depenen totalment de nosaltres, i si no els dones pinso més car, també li pots donar restes del menjar... DONDE "COMEN" DOS "COMEN" TRES, la teva mascota t'estima i depen de tu, no li fallis per molta crisis...

El sueño imposible

2009-08-28T01:01:00.000-07:00

Adiós a otro miembro del clan Kennedy...

No sé si al final voy a creer en la creencia popular, que son un clan maldito...

La verdad es que si miramos la hemeroteca de los últimos 40 años, pocas han sido las alegrías para esta familia.

El entierro con los máximos honores, una comitiva fúnebre digna de un presidente, con toda esa pompa típica americana...

Para mí los Kennedy siempre han sido un foco de interés, por sus desgracias, quizás... Pero sobretodo por su modernidad en una América, que despertaba al sueño, una América que juntaba por primera vez blancos y negros, una América que quería más democracia, más sanidad publica, mejores escuelas... Una asignatura pendiente en el país más poderoso del mundo.

Ted no fue un hombre sin problemas, sólo con una ojeada, vemos su expulsión en Harward por copiar, condenado a cárcel (no se ejecutó) por omisión de auxilio, quizás todas estas gestas evitaron que otro Kennedy accediera a ser presidente.

¿Fue culpable?, o también fueron las fuerzas ocultas (como el caso de sus hermanos, quizás), las que trabajaron para que todo fuera así.

Pero ha sido enterrado como si realmente hubiese sido un presidente, con todos los honores...

Adiós al último miembro del clan Kennedy, un clan irlandés que en América tuvieron un sueño, como el también malogrado Martin Luther King...

2009-08-09T03:58:00.000-07:00

Segurament qui em conegui quedarà flipant de que parli de L'Espanyol, però la noticia d'en Dani Jarque, m'ha deixat commocionada...

Principi de temporada, primers reconeixements mèdics, persona jove, en forma, esportista, teòricament sota control amb la dieta, mirada alegre, futur pare, nou estadi... i la vida...

Tan fràgil com la flama d'una espelma, a vegades sense avís, ni temps de reacció s'apaga...

Llavors penso viu el dia, el moment, viu amb alegria cada instant, aprofita el que el món et posa a l'abast, no facis mal als que tens al voltant, sigues coherent amb tu mateix, sigues feliç i no pensis que el minut, el segon pot ser l'últim alè del teu cor.

El meu més sentit pesam per la família d'en Jarque, els amics, els companys, al món del futbol i l'aficció periquita...

Espero que si és veritat que hi ha un més enllà, que hi siguis feliç, i continuïs fent rodar la pilota, Fins sempre!!!

Enveja en el món editorial

2009-08-06T09:43:00.000-07:00

Ja quan Dan Brown va tenir éxit amb el seu Codi, va tenir retractors de totes bandes. La primera la esglèsia catòlica, i després molts escriptors i crítics que dubtaven de la seva qualitat literària.

Ara passa el mateix amb Larsson, i què voleu que us digui, soc una afèrrima defensora de la lectura, m'agradaria que cada dia tingués 2 hores només per mi i els llibres!!!.

La triologia a mi, de moment estic en el tercer, m'està agradant i enganxant, però clar jo ja soc lectora asidua. El que m'agrada d'aquests llibres, que alguns els tildes d'snobs, és que enganxen a la gent, i els fan lectors.

L'ombra del Vent per mi va ser genial, després continuant amb Zafon, el Princep de les Tenebres, em va encantar, i el tercer em va decepcionar una mica, però quan pugui tornaré a llegir l'autor...

Hi ha llibres que ens agraden, llibres que ens costen, llibres que ens deixen amb un pam de nas, d'altres fan riure o plorar, n'hi ha que no acabarem mai, però hi ha llibres per tots i totes, llibres que ensenyen...

I si, Larsson, ens fa palesa un gènere on les dones son humiliades, menyspreades, i tractades amb una duresa extrema, és un triller sense Sant Grials, ni Templaris, ni històries Mayes, ni Ombres obscures, és un llibre que parla d'homes que no estimen les dones, i això per desgràcia en el món on vivim cada dia és més freqüent...

2009-08-03T02:46:00.000-07:00

Un somriure honest. Un humor britànic. Una mirada clara i neta. Una visió... el futbol. Una descripció un SENYOR...

Recordo amb carinyo, molt de carinyo la seva etapa blaugrana. Em trec el barret en la seva professionalitat, amb la seva manera de prendre la vida.

Només tinc paraules d'elogi per en Sir Bobby Robson, un gran home, un excel·lent mister...

Sigui on sigui que avui estiguis, perdona que et parli de tu, seràs un granet de sorra en la meva història, en els meus records, només et va faltar una Lliga, però ho vas donar tot, i jo des d'aquí et vull retre homenatge...

Descansa en Pau mister, fins sempre...

Bruce Springsteen

2009-07-18T07:50:00.000-07:00

Segurament la pitjor noticia d'aquest any és perdre'm en Bruce... Des de que tinc consciència he tingut la sort de sempre que ha vingut l'he pogut veure... només em va fallar el Tivoli, estava en un examen i no vaig poder muntar-m'ho per aconseguir entrades...Aquesta vegada tot i no venir a Barcelona, tenia dues precioses entrades per anar a Bilbo... i coses de la vida, les he hagut de vendre (perquè no les han volgut com regal)... A mesura que s'acosta el dia... em poso més i més trista... recordo amb 13 anys i escaig, un Bruce com el del vídeo amb texans ajustats i camisa blanca, sota un focus i una veu ronca... i la meva pell de gallina, i...

Només sé que espero tornar-lo a gaudir, escoltar-lo i que amb cada cançó seva hi ha una etapa de la meva vida des de la pre-adolescència, passant pel dia del meu casament, amb un vals nupcial amb the river, com espero i tinc ben apamada una nana pel meu petit@.

Castell patrimoni de la humanitat

2009-07-17T12:46:00.000-07:00

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090717/53747394831/los-castells-candidatos-a-ser-declarados-patrimonio-humanidad-por-la-unesco.html

No he pogut evitar que em sortís la vena Terrassenca... els castells patrimoni per la Unesco... quan veig la pinya ben afermada, quan veig l'anxeneta pujant cel amunt, quan la torre tremola... els crits del cap de colla, i el so de les gralles... la pell se'm posa de gallina... potser si, els catalans som una mica bèsties, perquè ben mirat, és una afició una mica perillosa, però... a mi... que voleu que us digui m'emociona...
Els minyons per mi, son els millors del món, però m'encanta la jove i la vella, els bordegassos, els xiquets... m'agraden tots els castellers... i felicitats esteu d'enhorabona... Patrimoni de la humanitat... Visca Catalunya!!!

El hombre y la Luna

2009-07-17T00:28:00.000-07:00

Estos días se habla de los 40 años que hace que Amstrong pisó la Luna...

De pequeña crecí, con la ilusión de ser astronauta, ver la estrellas de cerca, descubrir planetas... mi ídolo era Joan Oró... luego te haces grande...

Y empieza tu vida de adulto, pierdes la inocencia y la frescura de los niños, tu jornada se mide según las horas de trabajo, los meses con la nómina, los años, prefieres no contarlos!!!.

Yo siempre pensé que era muy raro, si una vez pisamos la luna, por qué no íbamos a repetir, entonces mi abuela me decía: "es que lo que encontraron no merecía la pena". Y yo sentí que en mi interior se rompía algo...

Cómo que no merecía la pena!!! Era mi sueño de pequeña, por poco que hubiese, era la Luna, aquél maravilloso astro que nos ilumina las noches, nuestros sueños, el que manda sobre las mareas...

Yo me rebelaba, y continuaba mirando al cielo, aún hoy espero con ilusión cada eclipse, lluvia de estrellas, me encanta mirar des de mi telescopio, continuo sintiendóme feliz y pequeña... es como si Peter Pan se apoderara de mi en cuanto miro al cielo... y me relajo, y pienso que me hubiese gustada ser Amstrong, o ver la retransmisión en directo...

Pasados otros años, empecé a sentir que se había rodado en un desierto, que las sombras no eran reales, que el viento que oneaba la bandera, no podía ser sin atmosfera, quién había tomado la primera foto...

Supongo que es y será uno de los grandes enigmas de la vida, esos que nunca llegaremos a comprender, ni averiguar, pero...Yo me quedo aún con la frase... Un pequeño paso para el hombre, un gran paso para la humanidad...

Quizás es cierto no pisamos la luna, como nunca seré astronauta, pero perder la ilusión, lo que nos conecta con la inocencia de los seres pequeñitos, a los que llamamos niños, no vale un montaje, yo quiero continuar mirando a través de la noche el infinito universo y pensar que queda aún mucho camino por recorrer, mucho por estudiar, infinito por descubrir, por explorar...

Sólo somos un punto azul, inmerso en un Universo lleno de estrellas, planetas, y como no Sueños!!!

I després botelles d'oxigen?

2009-07-08T13:33:00.000-07:00

"Diseñan los primeros 'árboles' sintéticos que absorben más CO2 que los naturales
Tienen ramas parecidas a las de un pino y sus agujas están hechas de un material plástico que absorbe dióxido de carbono a medida que fluye el aire LaVanguardia digital 8-07-2009"
Fa poc a davant de la que fins fa 10 anys havia estat la meva casa, hi havia una preciosa plaça, molt velleta, però rodejada d'uns frondosos plataners, que potser faria més de 40 anys hi eren palplantats.

Els fèiem servir d'amagatall, per jugar a les gomes, i ens van acompanyar tota la infantesa. Farà cosa de 2 anys, degut a la necessitat de pàrkings van aixecar la plaça, es van prendre la molèstia de treure els arbres un per un, els havien de replantar... però no seria a la nova Plaça del Progrés... no sé a on... jo i tots els veïns avui encara ho desconeixen, eren els arbres que havien vist néixer els seus fills, i créixer...

Van construir un garatge soterrani, van convertir la zona en blava, i van fer una enorme placa de ciment, que avui és la última tecnologia en places, sense ombra, sense verd, amb un tancat pels nens, un ping-pong, i un escenari...

Avui després de llegir la notícia de La Vanguardia, penso que potser tots els arbres de les places del món estan ara en perill, en perill d'extinció, si... tindrem més oxigen, però i després que embotellarem el oxigen en bombones i ens el penjarem com qui porta un bolso...

A vegades crec que no vull un mon tan avançat, ni modern...

Quan parlen per parlar...

2009-07-03T12:57:00.000-07:00

Hipocresia... a això li dic jo hipocresia....

He vist per la tele, anunciar una cosa que tampoc us puc assegurar del cert que sigui una pel·lícula... Si que he vist un tràiler... I tot i voler ser una pel·lícula de riure, d'aquelles d'humor absurd, a mi més aviat m'ha fet pena, m'ha enrabiat, i ja us ho dic jo que per mi censurada... Quin tipus de cultura estem creant, quins valors volem donar, què hi ha de bo en el argument.

Sembla que va d'un homosexual que adopta un nen, perquè "les celebrities" ho fan, el canvia per un "I-phone", i el llueix com qui llueix un vestit de Cristian Lacroix...

I ningú diu res...

Jo potser pel meu estat estic més sensible, potser trec massa aviat les ungles, fins i tot he arribat a pensar que les hormones que hem patit ara es revolucionen, i ens fan ser més reivindicatives...

Sense anar més lluny, una altre mare adoptiva, aquesta setmana ens ha fet palesa de les bestieses que han dit a Tele5...

Clar llavors ens trobem amb veïnes que ens demanen quant costa el nen, o la nena...

Què voleu que us digui...

EL MEU NEN NO SERÀ ROBAT, NO EL CANVIARÉ PER RES, I A MI L'ANGELINA... JAJAJA ME LA PORTA FINA, I NO PARLEM DE MADONNA...

Per això ja arribat el moment del PROU, no serè educada amb qui em falti al respecte, em parli del tema sense saber-ne, i si diu alguna barbaritat... Ja li comentaré el seu gran error i la seva ignorància...

Mira no entenc com es permeten algunes coses com aquestes, per molt menys salta la gent al carrer, que si Déu existeix, que si no, que El Tour passi per Catalunya quin desgavell, i ja no diguem els decibels dels U2...

No em digueu que no... el món és ple d'hipocresia... i el més trist de tot, a vegades hi ha criatures al mig que es poden sentir menyspreades, i si hi ha una cosa que en tot aquest temps sé del cert... que son nens i nenes molt estimats, desitjats i esperats....

Futbol i crisis

2009-07-02T14:16:00.000-07:00

Mira que soc futbolera...

Soc fanàtica del Barça... però avui ja puc dir PROU...

Estic farta de Eto'o amunt i avall, si Villa si, si Villa no...

Estic farta d'estar en crisis, enmig d'una pandèmia que cada matí es lleva amb més afectats, i sobretot fins al capdamunt de fitxatges astronòmics, parles de milers, què dic milers Milions de Euros, com si parlessin de formigues...

Molts espanyols i espanyoles passem amb prou feines el mes, esperant la nòmina, fent peripècies per arraconar algun caleró, ens hem de llevar d'hora, hem de pagar impostos, si anem a restaurants paguem religiosament el compte, i ells... de vacances, negociant contractes milionaris enmig de la crisi mundial que a nosaltres ens afecta comptes, hipoteques i la nevera...

Però al tercer món, ningú en parla de com ho passen al tercer món, jo m'ho puc imaginar... ho passen pitjor, menys donacions... menys recursos... menys atenció... i ningú en parla només Silenci, ni una portada als diaris, farien bé els equips de futbol en pensar una mica en els altres, en els que a la distància els admiren, i no mirar-se tan el melic que a hores d'ara segur està ben rostit...

L'home que no estimava les dones

2009-07-01T13:46:00.000-07:00

Mig món llegim a Larsson, un Van Gogh de la literatura. La seva prematura mor, no li ha permès veure que Brown, no li feia cap mena de ombra...

He acabat el primer llibre de la trilogia, ràpid, com acostuma passar en aquells llibres que en les primeres 50 pàgines ja t'ha captivat...

I m'he adonat, que hi ha molta més gent al món que llegeix, per molt que diguin que no hi ha l'hàbit de la lectura...

El llibre està ben escrit, i no revelaré res, la gràcia és la lectura, i anar passant les pàgines, devorant-les per arribar al final...

El que si diré que d'homes que no estimen a les dones, n'hi ha un pilot, només cal que fullegem un diari, sobretot en les seccions de successos, la violència de gènere està cada cop més present en les nostres vides, en la nostra quotidianitat, en les nostres notícies...

Jo mai he entès el comportament d'algunes víctimes, que segueixen fidels als seus agressors, millor no haver-m'hi de trobat mai en aquesta situació, però un punt clau és...

La educació, crec que aquí és on hem de treballar, perquè això no sigui una pandèmia, ara que està tant de moda, i per començar a educar, què hi ha millor que la lectura.

He arribat al número 100

2009-06-27T12:21:00.000-07:00

Porto 100 escrits...

No sé si han estat o no molt seguits, però a mi si que m'han servit de molt... Aquest m'agradaria que fos especial, us vull parlar d'un home, d'un bisbe en concret...

Avui he llegit les seves gestes a La Vanguardia, he vist la seva esquela, però a mi em queda un record, que vull compartir...No és que jo sigui una cristiana, devota, més aviat com segurament la majoria de molts avui en dia, sobretot aquells que varem rebre una educació cristiana i catòlica...

Recordo en Josep Mª i així l'anomenaré, perquè per mi i la meva germana era el cosí de l'àvia, un senyor que vestia de negre, i sabíem que era molt important...

El recordo a casa, el recordo en un despatx amb l'Anna als seus genolls i traient-li allò blanc que portava al coll, ell reia, afablement i amablement, la meva iaia rondinava...

Recordo la meva catequesis, i parlar amb ell sobre dinosaures i Cleopatra, no em quadraven en el Gènesis de la Bíblia, i em va contestar que la Bíblia era un conte per ensenyar als més petits, l'obra de Déu i el camí de Jesús, però que la lliçó era que havíem de ser bones persones...

Això és el que recordo que havia de ser bona persona, ell ens feia sempre l'ullet i ens feia un petó a la galta, un petó que olorava a senyor important, però ell era senzillament el cosí de la iaia...

Siguis on siguis, no he oblidat que, tot i no ser lo devota que t'hagués agradat que fos, continuo amb la idea que haig de ser bona persona...

Que tinguis bon viatge, un petó des de la teva estimada Coromina!!!

Las victimas de la fiesta...

2009-06-22T15:20:00.000-07:00

Avui La Vanguardia, parla dels gossos i els petards...

Un article, punxent, al que m'hi he sentit molt identificada, fins i tot des de que en Denis és a casa, les festes amb petards ens han fet variar la nostra vida...

Aquest any inclús hem optat per marxar a una casa rural, apartada de tot, per no haver-lo de tranquil·litzar...

A mi personalment, els petards m'encanten, m'agraden les traques, i les mascletàs, però hi ha gossos que ho passen fatal...

Aquests dies es parla molt de les festes populars amb foc, jo continuo dient soc una entusiasta dels correfocs, de la Patum, etc... però hi ha gossos que salten sota un cotxe buscant fugir del soroll dels xiulets...

En l'article es parla dels gossos que es posen dins la banyera, en Denis no vol suporta la banyera, quan l'hem de rentar es resigna, davant dels petards s'hi acurruca...

El problema no son els petards, és l'ús que se'n fa d'ells, al barri on visc jo, els tiren sota el balcó, nens de 12 anys manipulen trons i xiulets sense adults davant, els posen als containers, a les papereres, a les bústies, qualsevol forat és bo...

I aquí és on em queixo, jo haig de vigilar que en Denis ho tingui tot tancat, puc entendre Festes Majors, les celebracions de Lliga, casaments, Copes d'Europa, la nit de Sant Joan, però Sant Joan és un dia, aquí els petards duren dies i dies...

Jo aquest any marxo, no el puc aïllar el suficient, i fer-lo sortir al carrer a passejar aquests dies és un suplici tant per mi com per ell. Està totalment indefens, hem de pensar que ells senten mil vegades més que nosaltres els sorolls...

Res que m'ha agradat molt l'article, m'hi he vist reflectida en moltes coses, i que si m'agraden els petards, els focs, però sempre que hi hagi cura, supervisió d'adults i precaució...

Bona revetlla, jo aquest any em sacrifico, no tiraré cap "pepe", però gaudiré de la Natura amb en Kiko i en Denis, en un paratge de la Catalunya gironina...

Parole, parole, parole

2009-06-15T12:04:00.000-07:00

Sarkozy, que intervenía ante la Cumbre Mundial por el Empleo, que se abrió hoy en Ginebra, afirmó: "mi mensaje es muy simple, no esperemos para actuar a que sea demasiado tarde". Se preguntó si ante la miseria, el hambre, los trabajos forzosos, el cambio climático que amenaza la supervivencia de una parte de la humanidad "¿tenemos derecho a esperar?". LV digital 15-06-2009

Ja fa molt de temps que segueixo d'aprop les mesures del president francès, a vegades encara flipo com en el món d'aquests dies, encara queden persones com ell...

Si d'alguna cosa han d'estar orgullosos els nostres veïns francesos és del seu amor a la pàtria... No en va tenen un temple per retre'ls homenatge, encara que només hi ha una dona i a més no és francesa de naixement (Mme. Curie)

Jo de sempre entre els prototipus europeus, he vist als francesos, com melancòlics, com romàntics, com bohemis, intel·lectuals, elegants tant en texans, com enfundats en la seva alta costura... i aquesta és la imatge que em transmet en Sarkozy...

La cirereta va ser la Carla. Ha anat a desencallar conflictes, s'ha mullat amb la Betancour... i ara parla de la misèria, de la gana, i del canvi climàtic...

El que més pena em fa, és que com deia Mina, justament l'any en el que jo vaig néixer això son només; parole, parole, parole...

Els blogs sobre l'adopció

2009-06-13T11:51:00.000-07:00

Suposo que molts ja sabeu, que estem immersos en un procés d'adopció internacional...

Doncs aquests dies, he estat buscant per Internet i he descobert un món totalment nou, és aquí mateix a la volta de la cantonada, a dins mateix d'aquest meravellós blogger... és una pila de blogs sobre gent que està com jo...

Hi ha una llegenda que parla d'un fil vermell, un fil que connecta a la gent, un fil invisible, però que tard o d'hora t'apropa a la gent que el teu destí, té preparat perquè tinguis a prop...

Vaig trobar un blog sobre l'adopció a Mali, i tirant del fil, n'he trobat cents...

El que més m'ha sorprès és els sentiments a flor de pell... jo em pensava que a vegades era una mica fleuma, però he descobert que no sento res que no sigui totalment legítim, ni exclusiu meu, i com diu una vella dita "mal de muchos... consuelo de pocos" o era tontos...

Us convido a que hi entreu, hi ha moltíssima informació, moltíssima gent a la que val la pena escoltar o llegir, i hi ha un munt de carones felices que només per això val la pena fer el camí...

Esperança

2009-06-03T13:42:00.000-07:00

Avui no tinc paraules, només un desig molt fort... encendre una espelma i que no s'apagui fins que tornis...

T'esperaré amb una cervesa ben fresqueta a la mà...

El meu cap no és sinó amb tu... sé que aviat farem aquell viatge que varem planejar...

Àfrica

2009-05-26T12:07:00.000-07:00

Avui llegint un blog, d'un company de camí...

He sabut que era el dia d'Àfrica, de fet cada dia és el dia d'alguna cosa, i per mi des de fa un any cada dia és el dia del més vell dels continents...

A les noticies no n'han dit pràcticament res, és molt fàcil girar l'esquena, no mirar les penes del continent africà, només amb els ulls d'un nen o nena famolenc, a molts se'ns posa un nus a l'estòmac.

Som egoistes per defecte, només ens sabem mirar el melic, ens preocupem de la crisis, i de l'atur, coses que de fet no son gens trivials, però jo voldria anar més enllà... Cada cop em preocupa més el medi ambient, aquest canvi climàtic en el que estem immersos, pot afectar-nos molt, i sobretot als més desafavorits, i és clar Àfrica ens queda lluny, n'hi ha de dos tipus, una occidentalitzada, amb grans complexos hotelers, safaris, i ral·lis.

L'altre pobre, acolorida, alegre, tradicional i seca molt seca... Sense aigua ni possibilitats de fer una revolució tecnològica, i aquesta espero serà el nostre proper destí...

Corea del Nord

2009-05-26T07:31:00.000-07:00

I tornem al mateix punt de sempre, hem de dir qui va a una guerra i qui no. Hem de buscar aliats alhora de protegir segons quins governs. Vetem països i presidents, però quan topem amb l'àtom callem...
La energia nuclear, si bé és una important font d'energia, també és una matèria molt perillosa, impopular i devastadora pel nostre preciós planeta blau.
Al Gore ens parla d'una veritat incòmode, i nosaltres el llegim i aplaudim, però què aconseguim amb això, res... Països sobirans continuen fent proves, detonant míssils, atacant a l'oceà, no hi ha vides humanes en perill, però si vides i el nostre planeta.
Els EEUU amenacen amb un atac preventiu i jo tremolo encara no fa 100 anys de la guerra de Corea, i ells ara van fent la seva, amb un àtom a la mà, amenaçant a la resta de habitants de la terra, i davant la por sovint el que fan els nostres dirigents és callar i acotar el cap...
Com deia Dylan en la seva cançó... Fins quan l'home haurà de callar, abans que se'l vulgui escoltar...

Cobrar per baixar de Montserrat

2009-05-26T07:19:00.000-07:00

Estic encara catatònica...

No sé de qui depèn el cremallera de Montserrat, però fins aquí podríem arribar... Retardar fins a 4 minuts la evacuació d'un pacient amb un infart.

Jo li demanaria al revisor que si el malalt fos un parent, o un amic seu, si hagués actuat de la mateixa manera. Li preguntaria a quina autoritat respon, alhora de retardar una emergència, i per últim demanaria a l'empresa gestora, si realment els bitllets dels sanitaris els salvaran de la crisis, que suposo culpable de no voler deixar escapar 4 bitllets per poder arribar bé a final de mes.

Quan hi ha una emergència em sembla ridícul que retardem la seva cura, per uns miserables 20 euros, i que perdem 4 minuts d'or per salvar la vida a algú...

Per sort, ha quedat tot en una anècdota, i el pacient evoluciona favorablement, el que jo no faria d'ell és pujar mai més en un transport de la Generalitat, perquè millor que no li passi res estan a dins, ja que diuen que no son bons per evacuacions i emergències.

El Vaticà i Facebook

2009-05-23T00:54:00.000-07:00

Jo tinc un mosén especial, és diu Daniel i té al voltant de 78 anys. No té pegues per res, sempre està disposat a tot, comunions, batejos i casaments, ho cel·lebra amb ilusió sense ser cerimonies fosques, plenes de por, sinó alegres davant d'amics i familiars i sense complicacions.

És de la vella escola, però escolta la gent jove... quina pena que al meu barri n'hi hagi tan poca... i la poca que hi ha pertanyen a una altre religió...

I per què us parlo d'en Mosén Daniel, doncs mira... el Vaticà entre en el facebook he llegit, després de condemnar a Brown, tot i haver millorat els index de lectura tan malmesos en els nostres temps. Entra en les noves tecnologies després de dir que els aplaudiments estàn fora de lloc en les cerimònies...

Jo de catòlica el just... però cada cop més si segueixo les directrius de Roma, unes directrius estrictes, rectes, retrògrades, sense evolucionar des de principi de segle passat, una esglèsia altiva, rica enmig d'un món que es mor de gana, enmig d'un món que s'enfonsa en una crisis estructural digne dels manuals d'economia...

Si entrar al món cibernètic és obrir una porta a un futur més proper a nosaltres i més humil, potser hi entri a donar una ullada, si és per donar-me consells i misatges que no estan acord amb el ritme de vida d'avui, el bloquejaré...

Jo el que vull és un món amb bones persones, amb alegria per ser vius, i espontànis com deia la Coca-cola "como la vida misma"...

Eskerrik asko bilbo

2009-05-14T06:22:00.001-07:00

Ha estat una lliçó... En tots els aspectes... El Barça ha arribat al final de la temporada en plena forma i amb triplet d'opcions, lliçons d'un Guardiola al que l'hem d'aplaudir. Hem anat a Mestalla i em xiulat, lliçó ...
Lliçó que haurien d'aprendre el polítics del nostre país, per què no tots ens sentim espanyols. Per què la xiulada ha estat unànim, potser perquè tenim molt clar que som diferents, i que això ens fa més autèntics i únics.
Lliçó d'una afició a la que no em queda sinó treure'm el barret, per ganes, per crits, per càntics, per educació, per esportivisme, per tot... Perquè van aplaudir els seus, van viatjar esperant a un copa, i finalment van aplaudir als blaugranes, i dempeus mentre Puyol passejava la Incurriña van felicitar al Rei de Copes. Ells que no havien deixat de corejar el nom del seu equip malgrat estar perdent 1-4.
Lliçó del SENYOR CARRASCO, i ho dic en majúscules, per cridar, pel que ha nominat al meu
equip com el millor del món, perquè ha perdut amb el cap ben alt, elogiant al campió, gràcies per ser així.
Només una espineta, per Echevarria, perquè jugadors com ell...uff no puc parlar-ne sense entelar-se els ulls, només li puc dir que estic segura que no ha tingut copa, però segur que el cor de Bilbo coreja el seu nom.
La xiulada, la apagada de TV1, la repartició d'entrades desigual, tot son anècdotes, ahir va haver-hi una festa en el futbol, dues aficions van jugar, van guanyar i sobretot crec que els que ho varem veure ens varem sentir orgullosos de ser d'un o altre, som de diferents autonomies, però per ser tan úniques ens sentim properes.
Eskerrik asko, un 10 per tots!!!

La grip nova

2009-05-06T03:55:00.000-07:00

Des de que va arribar la grip, ja no hi ha crisi, olé olé.

L'atur s'ha mantingut estable, i ningú parla de concursos de creditors, res més lluny de la realitat, la processó, igual que les orugues en aquest temps, va caminant...

I no vull defugir del tema, la grip. Que si la OMS la considera pandèmia, no vol dir que nosaltres ens haguem d'esperverar.

El problema de malalties com aquesta, entre moltes d'altres, és que arribin a llocs on la medicina no hi és present, a països on els encostipats o les grips, son inexistents, on no hi ha accés a penicilina, a aspirines, o simplement a una tireta...

Les imatges de mexicans i mexicanes amb mascaretes, no fan sinó alimentar la psicosis, a Espanya hem tingut casos, i cap ,de moment, de extrema gravetat, tots després dels consequents anàlisis, i observacions, han tornat a casona, ben xafats, com si els haguéssin dat una pallisa, però sans i estalvis.

Que hem de tenir cura amb la grip, d'acord si, cura amb la higene, rentar-nos les mans sovint, tapar-nos la boca en tossir, etc... però no siguem paranoics, que el que tenim entre l'aire no és més que una nova cepa, del temible virus de la grip.

Paris

2009-03-17T11:57:00.001-07:00

No fa més de 1 mes passejava pel Louvre, i no ho dic per fer-vos enveja... sinó per fer-vos cinq cèntims del meu viatge...

De Paris, què voleu que us digui, la ciutat de la llum, de l'amor, la ciutat del Metro. Veure Paris, en 2 o 3 dies és impossible, però una bona manera de tenir ganes de tornar...

Hem tingut bon temps, cosa a molt agrair, hem menjat de conya, i no hem fet cues, o sigui que realment et deixa bon sabor, amb ganes de tornar-hi.

Paris però, m'ha donat una altre visió, és brut, i és una gran ciutat, jo aquí a Cardona no veig aquesta realitat, cada dia més present...de la gent sense sostre.

El metro, era ple de gent dormint, de grans, vells i joves, sense casa, sense feina, sense diners, ni ocasions per viure el Paris, que bull i viu sobre el metro.

No sé com els afecta la ditxosa crisis, o si aquesta ha estat la causant del seu estat, però crec que hem de mirar més el nostre melic i buscar solucions per aquesta gent, no sé quina pot ser però a mi això em va fer molta pena.

Els preus als mercats, no eren gaire diferents als nostres, hi havia productes, fins i tot molt més econòmics, i aquí he anat a parar, i els sous?. Em sembla que a París, els sous son molt més elevats, i els espanyolets, com sempre debem anar a la cua d'Europa... Això de l'Euro ens ha ben fotut.

I ara que les coses pinten magres, no hi haurà pujada de sous, però bé pujen els productes, i haurà retallades en les prestacions socials, i pujades en els impostos. Ens posen l'Euro que ens facilita viatjar per la vella Europa, apareixen les low-cost que ens donen kilòmetres per còrrer, però viatjar encara és car, molt car, així que millor que París el deixem de moment per d'aquí un temps, i ens dediquem a viatjar per Catalunya, carmanyola en mà, que tenim paratges preciosos, racons inoblidables, i platjes de paradís, i no cal buscar la foto de les Bahames...

La Caixa me protege, cuida de mi, vigila mi dinero...

2009-03-13T08:13:00.000-07:00

Estamos en época de crisis, y no soy nadie para juzgar las políticas ahorrativas de las empresas. Entiendo que quieran ahorrar en alquileres y sueldos, pero quisiera recordarles también que su beneficio es frecuentemente producto de nuestros esfuerzos, de nuestras nóminas y pensiones, de los ahorros que tanto cuestan agrupar.
Este mes Cardona, ha quedado con sólo una oficina, no voy hablar mal de sus trabajadores, pues su amabilidad y eficiencia, hoy para mí poco tiene que ver con la entidad por la que trabajan.
Nos han quitado una oficina, la más céntrica y accesible, y nos han cerrado los dos cajeros automáticos. En el barrio dónde yo resido, mis vecinos mayores, jubilados, no pueden sacar su pensión poco a poco, día a día, deben desplazarse más de 1 kilómetro para poder usar un terminal, que a duras penas habían conseguido manejar.
Señores de La Caixa, ustedes se jactan de su labor social, de su cercanía para la población, pero en mi pueblo esto no se cumple ni por asomo.
Hoy he despedido a Julià, mi cajero y hombre de confianza en los últimos años, daré la bienvenida a Maria, y el que sale ganando es mi marido,, para poder ir al cajero debo desplazarme tanto, que intento no ir, pero claro habrá un aumento en el gasto de la tarjeta, no si ya saben lo que hacen, pierden los comerciantes gana La Caixa.
Este es mi pequeño problema, para otros vecinos míos, a los que les queda el cajero a más de un kilómetro, mi problema pequeño, se convierte en su gran problema, obligando a sacar más de lo que necesitan, y estarán de acuerdo conmigo, que los euros duran de cómo decimos los catalanes “De Nadal a Sant Esteve”. Y lo más triste, es que esta situación no sólo debe pasar en Cardona, sino en todas las oficinas alquiladas, si ahora hay colas piensen que no es debido a un aumento de clientes, sino a una bajada en la calidad de sus servicios.

I love Hillary

2009-03-04T10:38:00.000-08:00

No hagués dit mai, que la Sra. Clinton portés els pantalons tan ben posats. Creia que era una cara somrient, amb manicura perfecta, traje ben planxat, la perfecta 1a dama disposada a obviar les infedilitats d'un carismàtic marit, una Jackie Kennedy rosa... però...

Ha osat criticar als jueus, amics per excelència dels americans, els banquers del món, els Dèus i Senyors de tot. Fan i desfan al seu plaer, ningú amb dos dits de seny mai els ha pogut parar els peus. Poble ultratjat, però vengatiu i guerrer.

El que estan fent amb els palestins, ni té nom, ni perdó, ni tan sols explicació, però ells van fent. Primer aixequen un mur, que és ilegal, després comencen una guerra santa, i ara destrueixen habitatges...

Si Obama és la gran esperança, després del nefast George Busch junior, Hillary ha esdevingut per mi una nova llum, per intentar posar frè al txec en blanc que fa temps tenen els jueus. Bona elecció senyor Obama, a veure si mica en mica podem fer un món millor.

Al final serà cert, que sempre darrera d'un gran home, que per mi en Bill ho és, sempre hi ha una brillant dona.

No esteu fins el moño de la política???

2009-02-27T08:11:00.000-08:00

Mira que son avorrits els polítcs, crec que faria bé la dibuixant de les tres bessones, per substituir a la bruixa per un polític, sigui quin sigui el seu color, segur que li acabaríen donar un Òscar, jejeje...

Trames de corrupció, dimisions, caçeries, vagues, xerrades, xiulets i aplaudiments. No soc gaire fan de seguir els debats del congrés però si alguna vegada he vist, ni que fos uns minuts, acabo sempre amb la mateixa conclusió, sembla el pati de l'escola, amb gent parlant, altres cridant, d'altres fent píndoles, o dormint amb els ulls oberts, planyo a les pobres taquigràfes, quantes tonteries deuen haber de teclejar!!!

Els de la dreta, els de la esquerra, els de centre o nacionalistes, tan se val no n'hi ha ni un que es posi a la pell del ciutadà del carrer, estem en una crisi sense precedents. Sense anar més lluny al TN migdia deien que a Girona, hi ha baralles en contàiners ben situats, per aconseguir les deixalles dels supers.

Doncs jo faria una proposta als polítics... No sé si és una llegenda urbana, però tinc entès que un ministre, malgrat deixi d'ocupar el seu càrrec, li queda vitalicia la paga de ministre, FINS AQUÍ HEM ARRIBAT, ENS HEM D'APRETAR EL CINTURÓ TOTS, per tant quan es jubili de ministre, com que normalment exerceixen llavors la seva autèntica professió, perquè vull remarcar que pocs polítics, poquíssims, tenen la carrera de polítiques. Ja tenen un bon sou exercint del seu, perquè a més el fet d'haver estat ministre, els dona nous contactes i endolls... per tant... SI US PLAU DEIXIN D'ESCURAR LES BUTXAQUES DELS CONTRIBUIENTS, potser així anirem tots una mica millor...

I el comisionat europeu no ens multarà pel deficit que anem presentant mes rera mes, i espera que encara no es veu la llum, haurem de cridar a la Jennifer Love Hewit!!!

Carnaval

2009-02-21T02:19:00.000-08:00

Avui és dia de disbauxa... Tot s'hi val... després d'anys de repressió i persecucció avui el Carnaval és lliure i divertit.

Ens vestim com no ho fem tot l'any, som estrelles de cinema, ballarines de charleston, ninots de neu, mariaxis, mata-haris, o pistolers, deixem volar la imaginació i sortim al carrer a ballar i riure.

No li veig al Carnaval res de indecent, ni indecoròs, com perquè encara avui hi hagi gent que se'l miri malament, em sembla que ja tenim majoria d'edat democràtica com per deixar enrera els prejudicis, i la moralitat dual...

Visca el Carnestoltes!!!

Búsqueda al Guadalquivir

2009-02-18T01:01:00.000-08:00

Recordo amb estúpor, els volts del 92 com la televisió va sortir al carrer. Jo llavors estava tot just en l'época "guay" de la adolescència ja de pas a la joventud.

Recordo els mitjans talment voltors, entrevistant veïns i veïnes, recordo recerques transmeses en directe, i tenir el nom dels culpables. Un judici llarg, unes famílies destrossades, una veritat incòmode, com diria Al Gore, però sense treure'n encara avui 17 anys després l'aigua clara.

Ahir sentia amb estúpor, que les xarxes socials com Twenty i Facebook, estaven fent judici del que ha passat a Sevilla, veia amb incredulitat com en diferents emisores es trasmetia en directa la búsqueda del cadàver de la noia. Tornava a veure gent, com si estiguéssim a la época de la revolució al carrer, demanant el cap dels pressumptes culpables.

A veure no vull dir que no hi ha d'haver justícia, el primer que desitjo és que trobin el cos, així en el judici no podrà haver-hi cap dubte raonable, no es basarà només amb una confessió, que pot ser targiversada per una alienació mental.

Però no vull aquest periodísme, cru, directe, sense censura, que faci sortir a la gent el seu pitjor costat, no vull assediar ni a culpables ni víctimes, vull informació reposada, real, contrastada, amb calma, tenint en compte tots el punts. Una informació concreta, seriosa, que no doni peu a especulacions, linxaments i judicis al carrer, que si bé diem que la justícia està malament, no hem estudiat per ser jutges, no els volguem prendre la feina, que llavors tindran més motius per fer vaga.

Eluana

2009-02-11T06:10:00.000-08:00

Només puc començar d'una manera... espero no haver de decidir mai el que han hagut de decidir els seus pares, la gent que l'estimava.

Durant la nostra vida, moltes persones ens influeixen, des de petits pares, avis, germans, en edats escolars els mestres, els amics, en la vida adulta, els companys de feina, els caps, els polítics, i ja seniors, els metges i la vida en si.

La vida no és de color rosa, ni senzilla, és bonica, si!, però a vegades és també dura i trista. Tenim bons moments i moments horribles, i no sempre nosaltres en portem el timó.

Penso que viure és fantàstic amb tot el que això vol dir, gaudir d'una tempesta, d'un dia solejat en el mes de maig, mullar-se els peus al mar, visitar llocs fascinants, assaborir un bon vi, disfrutar un bon àpat, estimar, el sexe...

Quan tot això no hi és, com definir la vida... Viure significa que no et falli el respirador artificial, els aliments (sense plaer gustatiu) se't donen en comptagotes, la familia t'acompanya, però no hi ha comunicació... No vull ni pensar el patiment dels qui t'estimen. Evidentment sempre hi ha esperança, no envà sempre diem que és l'últim que es perd, però 17 anys vivint artificialment son massa anys per suportar...

Acabo com començo no vull haver de decidir mai el que han decidit els pares d'Eluana, però estic orgullosa de la seva valentia en deixar de costat l'esperança, en decidir ells el millor per la seva filla, i no permetre que els altres ho decideixin.

Espero que Eluana hagi tingut una bona mort, si aquesta mai és bona, i que si existeix un més enllà pugui, passejar vora el mar, sentir l'escalfor, conversar i estar en tranquilitat...

Urbanitat versus Ruralitat

2009-02-02T08:31:00.000-08:00

Que algú li molesti les esquelles dels cavalls, o la olor d'una granja de pollastres... uff com començo?

A veure puc entendre, que a algú, que tingui una migranya extrema, li pugui molestar qualsevol soroll, per petit i imperceptible que sigui. Que algú tingui un olfacte extremadament sensible, i li molestin els olors, passa, a mi mateixa els olors molt forts, diríem que m'ofenen, però... que el tribunal i la justícia (d'aquesta n'haurem de parlar algun dia) doni la raó a aquests urbanites, que compren segones residències, i li molesta tot el que hi ha sinó és prou idíl·lic, rústic i naïf...

Fins aquí podíem arribar, jo visc en un poble petit, hi ha granges per tot arreu, i a ningú se li acut demanar al veí que canvií de feina, perquè a mi em molesta, una cosa seria, que davant a la meva porta de cop i volta s'hi instalés no sé... per exemple una pista "d'esquate" mira seria molt modern, però el soroll!!!, i jo no és que estigui en contra del procés, però jo hi vivia abans, i segur que els meus veïns pensarien el mateix.

Fins on hem arribat, resulta que la neorural a qui li molesta la granja, la fa tancar, m'agradaria que els que si vivim en entorns rurals, ens relevéssim, també ens molesten els seus cotxes aparcats a qualsevol lloc, sense tenir en compte el ritme dels nostres dies. També ens molesta quan arriben al bosc, a buscar bolets, o al riu a passar un dia, i deixen les bosses de les escombraries i esperen a que passin els escombriaires, jajaja. Agafen tot tipus de bolets, bons o no, i fan malbé el sotabosc. Als caps de setmana ens envaeixen el nostre medi natural, amb soroll, presses, i mala educació...

Com reaccionaran quan en els seus mercats no hi hagi verdura fresca, no podem abonar, que la olor pot molestar, no puguin comprar pollastres per Nadal, hem tancat les granges per sorolloses, i les esquelles?... PER DÉU TOTA LA VIDA HEM POSAT ESQUELLES A LES VAQUES I CAVALLS, I MAI HAN MOLESTAT!!!!

Crisis i Bancs

2009-01-23T08:46:00.000-08:00

Es per al·lucinar... davant aquests terribles moments de crisis, el Fons Monetari Mundial, s'ha dedicat mes rera mes a inflar amb diners als bancs.

Amb aquesta mesura el que es volia o millor dit pretenia, que continues havent-hi crèdit per consum, evidentment per a gent solvent, sense riscos (no sense ton ni son com fins ara), però la reacció dels bancs i caixes ha estat una altre.

Sanejar els seus comptes, política negativa davant hipoteques i crèdits varis, i continuar augmentant els seus beneficis.

Com a usuaria de diner virtual, o plàstic, ha arribat un moment en que el meu sentit comú em diu PROU...

Si jo vaig a comprar uns texans, i em costen 120.-€ que abono amb tarja, VULL QUE EL BOTIGUER REBI 120 €.

Si jo compro uns biltllets d'avió per internet, i la opció única és el pagament amb Visa, ES TOTALMENT INJUST QUE EM COBRIN COMISSIÓ PER PAGAR DE LA ÚNICA MANERA POSSIBLE.

Si amb la línia Oberta (en el meu cas), gestiono una transferència, un pagament, un rebut, no he donat feina a cap persona física com perquè em cobrin per una feina que m'he fet jo mateixa!!! Però no us ho perdeu que si voleu traspassar els comptes a un full Excel, per guardar-ho al ordinador, i no haver de gastar ni en llibretes, ni tinta, ni paper... també em cobren.

Això passa mentre gegants com Google, Nokia, Intel, etc... diuen que tot i registrar beneficis han perdut tant des de l'any passat. Mentre dos cunyats meus, han estat de Vacances forçades aquest Nadal, ja...

Però la banca cobra que cobra, ara a més ni per Nadal et fan un regal, com a molt un Calendari, que per cert aquest any no l'he ni agafat, la gent que sortia... era d'aquella com la que tinc de veïns, companys o amics, amb problemes d'atur, de cash, o amb depressió.

Per tant el meu propòsit per l'any nou, és fer servir la tarja només en els moments imprescindibles (de fet ja fa un temps que ho practico), i guardar uns calerons (si puc) sota una rajola de casa meva...

Yes we can

2009-01-21T02:44:00.000-08:00

En els meus 36 anys de vida, he viscut moltes coses, que d'aquí un temps s'estudiaran en els llibres d'història, és més algunes ja s'estudien.

Recordo vagament la mort del Generalíssimo, recordo el 23-F, recordo la Constitució... i a mesura que vaig anar creixent, també creixia el visor amb el que Espanya mirava el món.

Recordo la mort de Grace Kelly, la de Lady-Dy, de Teresa de Calcuta, i la de Joan Pau II. Recordo guerres com la de Iran - Iraq, com la de Bòsnia - Herzegovia, i la primera vegada que em vaig manifestar va ser contra la invasió de Kuwait.

Recordo les matances d'ètnies a Àfrica, les injustícies contra el Tibet...

I tot semblen mals records però no...

Recordo a Rebollo i la seva fletxa, recordo el Barça amb la seva primera copa d'Europa, i recordo el dia del meu casament...

Tinc records musicals amb Bruce Springsteen, tinc records de viatges a Nova York, i per tot Irlanda. I de Nova York en recordo l'impressionant 11 de setembre.

Una data que m'evoca un altre cop a records dolorosos, com la invasió de l'Iraq per la busqueda d'armes de destrucció massiva (sembla un títol més de Indiana Jones que el que realment representa: una creuada en busca de Osama).

Però a partir d'ahir recordaré a més, com Obama ha estat nomenat el primer president negre per al primer país del món, el que més m'alegra és que quan m'arribi el nen que estem esperant, li podrem dir que avui en el món on visc, el món dels meus records...

Una persona de color pot arribar a ser la persona més important del món, una altre cosa bona per recordar... i per molts anys...

Carslberg possiblement la millor cervesa del món

2009-01-08T09:02:00.000-08:00

Possiblement Déu no existeix... per a un ateu, agnòstic o qualsevol persona sense creença religiosa, no hauria ni tan sols preocupar-se per si Déu existeix o no, és més amb la retòrica no afirmen ni neguen res, segons les seves creences categòricament no existeix!!!

Perquè parlo d'una cervesa?, segurament han agafat una mica el seu slògan, creu el què vulguis... però Déu no existeix, i per tant fes el que vulguis, i jo em demano...

Ara comencen una guerra entre creients i no creients, anuncis en busos per allà i per aquí, no hi ha millors maneres de gastar els diners ara que tots, i ho repeteixo en majúscules, ARA QUE TOTS ESTEM EN CRISIS, i no teològica sinó de butxaca.

A mi no m'ofen, sinó que em sorpren que els no creients, tan lliberals ells!!!, vulguin dir a la resta de població que no han de creure, que només així seran feliços, i gaudiran de la vida.

Jo soc creient, i no per això crec que disfruti més o menys de la vida... a més, i amb això ja tanco tema, crec que el que hauríen de posar és...

que per disfrutar de la vida, tot comença en ser bones persones!!!

La negación a Israel

2009-01-07T08:15:00.000-08:00

No puedo entender, como restamos impasibles ante las acciones de Israel.

No puedo comprender, como nuestros gobiernos les ofreces planes de paz, mientras ellos sólo dejan 3 horas para atender a heridos.

No me cabe en la cabeza, como atentan contra civiles, niños, contra víctimas inocentes, sin motivo aparente.

No puedo ver estas imágenes en la televisión, se me llenan los ojos de lágrimas, el corazón se me encoje, y me enciendo de rabia. Niños mutilados, huerfános, muertos, padres llorando, sangre por doquier, casas sin techo... ruinas.

Qué ruin el alma humana, que poca memoria tiene, cuan viva aún está la ley de Talión OJO POR OJO DIENTE POR DIENTE... No se acuerdan los judíos, hoy jefes de Israel, lo que sufrieron ellos...

No hay libertad de expresión, los periodistas se quejan, que Israel, a través de su brazo armado, no les permite informar de cómo se desarrolla el conflicto... y yo me pregunto si acaso ellos tienen miedo de mostrar su verdadera cara, si temen que el mundo sepa como las gastan...

Muy a mi pesar, al fin y al cabo, con todos estos hechos provocan más antisemitismo, más odio hacia a los judíos, más desconfianza en ese estado Nuevo llamado Israel, más temor a la alianza de los israelitas con los americanos. Amistad hasta ahora siempre respetada.

Hoy tengo miedo de la reacción palestina, pues Israel es la niña bonita para los países occidentales, Hamas no atiende a razones, no actúa a conciencia sino con la venganza como bandera, el odio como slógan y la sangre como recompensa.

Creo que nuestros representantes se tienen que mojar un poco, reaccionar y decirle a Israel Basta!!!

Continuo amb el Nadal

2008-12-16T12:51:00.000-08:00

Si fa dies us en parlava... torno amb el mateix...

Potser el fet que el meu aniversari caigui en aquestes dates, fa que jo el Nadal el visqui de una manera molt intensa i especial.

Mira amb la maleïda crisi, fa dies que rumio què regalaré, però de fet com diu en Montilla, no hem de deixar de gastar, sinó perillen més llocs de treball, doncs a mi... això m'ha impactat.

La setmana passada vaig estar a Barcelona, i vaig voltar per l'Illa Diagonal... No si jo no podria ser jefa, perquè més d'un i una anirien al carrer... Vaig entrar a tres botigues, a les tres ben disposada a comprar, i encara estic esperant que m'atengui ningú. No tenien feina, es miraven les ungles o xerraven, però despatxar... què és això de despatxar.
En la primera volia un rellotge, i quasi suplicant li vaig dir que me'ls ensenyés que els volia sospesar, li indico el què buscava, i només m'ensenya 2 models...

En la segona volia un anell, i vaig demanar el preu, me'l va dir amb cara de pomes agres, i encara espero que em demani si me'l ensenya...

Per últim vaig voler comprar unes samarretes... No eren d'aquelles barates precisament, vaig remenar la botiga, i els dependents no em van ni saludar... Jo no sé si no complia l'estereotipus del client d'aquesta galeria, però jo anava ben disposada a gastar els calers... i jajaja... el meu home ben content, ni un euro.

Ahir vaig anar a Manresa, i tres quarts del mateix, les botigues buides, i tot i demostrar interès en comprar, les venedores no s'hi mataven... Ja em va passar el mateix al principi de temporada, jo tota decidida a comprar-me unes botes, i o no les tenien, o la noia acabava de començar, perquè ni tan sols va dir-me si en volia algunes de similars... I el meu home ja m'esperava amb una ampolla de cava...

Portava ja dos dies intentant comprar, i no vaig gastar res de res... bé si pàrkings.

No si potser és que com que la gent no ha escoltat la cançó de Codorniu, aquest any encara no sap que el Nadal és a la cantonada...

Facebook

2008-11-21T07:37:00.000-08:00

Fa un temps que vaig escriure sobre aquesta nova eina, que vaig trobar força interessant.

La veritat és que m'ha donat alegries, de retrobar gent amb la que amb feines hi tenia contacte. Avui en la era dels ordinadors, dels mòbils, la TDT i Internet, les comunicacions s'han fet molt més ràpides i senzilles.

Ara només amb un compte, tens una vida virtual, que et permet comunicar-te amb antics amics de Universitat, o de l'adolescència, pots xatejar amb ells, enviar missatges, postals de felicitació, o simplement practicar el voyeurisme, i mirant el que pengen a les seves pàgines, la veritat és que torno a felicitar a la Gent de Facebook, m'han donat un motiu per mirar cada dia el correu, per tenir ganes de tenir un moment per estar davant de l'ordinador, i mirar i xerrar amb gent que sinó ho fes d'aquesta manera, la veuria un cop cada 5 anys o més...

Ara últimament sento notícies no tan bones sobre aquest tipus de portals, jo de fet soc una mica pudorosa (per dir-ho d'alguna manera), i vigilo una mica les fotos que penjo (abans amb els actes de la colla, molts no veien els resultat, ara tothom ho fa), vigilo amb la informació que dono (ni se'm passa pel cap donar adreces reals o mòbils), i crec que si ho fas així no hi ha cap perill en tenir una xarxa social, molt més amplia que la que ens podem permetre en el dia a dia.

Nadal

2008-11-21T07:28:00.000-08:00

Ahir mentre anava a Barcelona, escoltant la ràdio, vaig quedar al·lucinada...

Mira jo aquest any no m'estranyava de que la propaganda típica del Nadal no hagués començat, pensava que era per la crisi (si ja sé que si deixem de gastar la crisis serà pitjor, però HEM DE GASTAR CONSEQÜENTMENT), però resulta que el màrqueting, els estudis de consum, han decidit posposar la propaganda de Nadal al dia 21, que és quan VISA posa a zero els comptes...

Ja, si un dels causants de la crisi és aquest endeutament que cada cop ens ofega més, resulta que ens bombardegen amb les compres, en les dates que tenim el saldo a zero, a punt per gastar, ens envien propagandes els dies que hem cobrat les nòmines, jo flipo...

Mira aquest Nadal no faré ni més ni menys, tothom tindrà regal a casa meva, però des de fa dies que penso que vull uns regals diferents, no més baratos, ni tampoc més cars, tinc ganes de fer regals amb sentit... Uff em sembla que encara em complicaré més la vida, però si vull que el Nadal no sigui l'únic beneficiat de la meva paga extra, vull regals personals, no sé... ja us aniré explicant que és el que he fet.

Jo de moment us dono un consell, procureu avançar el Nadal, compreu abans de que el temps s'esgoti, perquè quan siguin els dies claus, estigueu al 100% amb la gent que estimeu, amb la família i els amics, pogueu anar de festa, reunir-vos i disfrutar del temps, a veure si ens acompanya i la neu ens visita...

Bones festes.

Ossos i caçadors

2008-10-29T10:48:00.000-07:00

Mira veig les fotos de la Ossa del Pirineu i se'm fa un nus a la gola.
Entenc que la gent que viu a la Vall d'Aran, tingui por i no vulguin aquests plantígrads campant prop de casa seva, o dels seus camps.... però jo em pensava que els ossos eren anímals en perill d'extinció.
De fet aquesta ossa, sinó tinc mal entès, va ser reintroduida al Pirineu, per intentar conservar la població d'aquesta espècie.
Sé que jo no soc ningu per decidir si l'òs ha de quedar-se o no, a mi no em pot perjudicar, però amb tantes campanyes en favor al manteniment de les espècies, en favor per conservar el medi, en favor d'intentar conservar el planeta, decidir si l'òs ha de viure en el seu hàbitat o no, pel meu entendre queda fora de lloc.
O potser els habitants de la Vall d'Aran están excempts de ser coherents amb aquest nostre planeta, que mica en mica fem més pobre.

Segureta Social

2008-10-23T05:42:00.000-07:00

Mira estic que trec fum pels queixals...

Estem en tràmits per una adopció internacional, i un cop fets tots els papers i presentats a la Gene, ara ens els tornen a demanar tot.

No és que sigui molt costós, però si que perds hores, i algun caleró en fotocòpies, papers oficials i impostos (pels penals).

Ara el que m'ha passat avui és per flipar...

Tant el Kiko com jo necessitem un certificat oficial Mèdic, realment 3, un per cadascun sobre el nostre estat de salut i un tercer sobre la esterilitat (no diagnosticada, malgrat el munt de peles donades a la Dexeus).

Doncs bé, avui teníem hora tots dos a l'ambulatori pels certificats, ell a les 11:30 i jo una hora més tard, el Kiko a les 12 ja era a casa, i jo a les 14 he sortit de C.A.P. A ell el certificat li ha costat els 3,48,.€ de l'estanc, a mi 11,65.-€ més. Me l'han cobrat, un cop el metge m'ha copiat el primer certificat que varem fer per la idoneïtat, em diu que el deixa al mostrador on em faran una factura...

Arribo al mostrador, i efectivament em feien una factura, per la qual he hagut d'esperar més de 20 minuts perquè sortís, i abonar en el moment, sinó no tenia el certificat... flipant... Quan demano per què he de pagar si el Kiko no li heu cobrat, em contesten que sinó pago l'estripen i tan tranquils, aquí no ha passat res... Que sinó vull pagar que vagi per mútua privada, o que canvii de metge.

Això és el que m'han dit per part de la Seguretat Social, a la Dexeus pel tercer certificat, m'han demanat les dades, que envii una fotocòpia del DNI per fax, i que perquè no m'hagi de desplaçar m'ho enviaran a casa per correus... Clar que pagant diuen que Sant Pere canta.

Davant la situació, i amb les ganes d'acabar la paperassa el més aviat possible, el que he fet és pagar i marxar cap a casa ben emprenyada, NO EM TREURE MAI L'ESTIGMA DEL CATALÀ EMPRENYAT????.

I per postres m'he quedat sense bateria... i he hagut de cridar el Kiko per poder engegar al cotxe, amb el que he arribat a casa a les 14:15

Viurem lliures o morirem

2008-09-21T06:26:00.000-07:00

Avui us vull donar una lliçó d'història.

La història d'aquest tros de terra, que molts procuren no anomenem País.

Us vull remetre al youtube http://www.youtube.com/watch?v=nlEUyarr8fU, perquè vegeu el que vam perdre el 18 de setembre...

I ho faig amb ànim de lucre, de lucre per la meva població. Vam ser l'últim bastió a caure davant Felip V el Borbó que va unir les diferents Espanyes. El Borbó que ens va trepitjar, el que ens va sotmetre, el que va ordenar bombardejar i saquejar Barcelona, i nosaltres els cardonins vam resistir, fins a no poder més, i vam baixar-nos els pantalons perquè Barcelona no fos ultratjada... i ploro...

Ploro pel molt que vam perdre, per no poder dir que Catalunya és el meu país, per no poder dir que soc catalana i res més. Ploro perquè en els llibres de història no es parla de Cardona, del seu setge. Celebrem el 11 de setembre, però nosaltres ens vam rendir el 18, cap noticia als diaris, cap paraula als telenotícies, poques lletres als llibres de text.

D'aquí poc en farà 300 anys, i voldria portar-vos la flama de la nostra identitat, la flama del cor del meu país de somnis, perquè la transmetéssiu de pares a fills, de fills a nets, fins la eternitat, perquè la única cosa que no és perenne en aquesta vida és el record...

I m'agradaria que recordéssim que un cop erem lliures, Catalans i prou, i m'agradaria que el eslògan de Viurem lliures o morirem, estigués gravat en lletres daurades, en tots els cors dels que ens estimem la terra, com si talment gravéssim la nostra estimada senyera, en l'òrgan que ens dóna la vida.

VISCA CATALUNYA LLIURE I EN PAU...

L'estiu ja s'acaba

2008-09-09T11:56:00.000-07:00

I prova d'això és que estem a les portes de la Festa Major de Cardona. Comença a fer fresqueta, i no pots sortir sense una jaqueta, les sandàlies a la nit ja no van bé, i el dia s'escurça...
No ho dic amb tristesa perquè en el fons a mi m'agrada molt més la tardar i l'hivern, m'agrada el fred... Les tardes grises i plujoses, m'agrada sentir el vent fred a la cara, i cordar-me les botes d'hivern.
De fet penso que l'estiu està molt bé, però si ets dels meus i treballes, segur que està amb mi en que per treballar millor el fred...
Així que quan arriba la Festa Major, dies de festa i empalmes, i treiem ja jerseys i botes, a mi se m'alegra la cara arriba en un moment la tardor, els bolets, la caça i espero que també les plujes...

Per cert si voleu venir a Cardona des del 11 de setembre estem de Festes...

Turisme rural

2008-09-02T08:20:00.000-07:00

Mira avui no m'hen puc estar...

Hem estat aquests dos últims dies en una casa rural prop, molt a prop de l'embassament de Susqueda, al costat del Pasteral. La casa es diu els terrats, i per què els faig propaganda?, doncs perquè les fotos de la seva web http://www.elsterrats.com/, son la fidel imatge de la realitat, perquè els menjar que prepara Koldo és per brindar amb cava, perqué la hospitalitat i la conversa amb la Glòria és agradable i sincera, perqué la Muxu i la Betti són com vulguis que siguin, o carinyoses i joguetones, o una simple part més del paisatge.

El paisatge, genial, els camins frescos i salvatges, l'aigua abundant, nosaltres hi hem estat a no fer res i descansar, a càrregar piles, però hi ha un munt de coses per fer...

Us convido a anar-hi, us recomano passar-hi, i veureu com acabeu parlant meravelles d'aquest lloc...

Estiu atípic

2008-08-22T01:59:00.000-07:00

Quin estiu més estrany, se m'ha fet llarg, però no he patit calor.
He estat dos dies a la platja, i no hi havia gent.
No m'he cremat, no he escoltat la cançó de l'estiu, les reposicions a la tele no han estat tantes com d'altres anys.
No sé si serà la terrible crisis, o que si no fa calor tota cuca no viu, però fins i tot a les nits amb les finestres obertes de bat a bat, he pogut conciliar el son.
S'acosta la tardor, s'acaba l'estiu, prova d'això és que ja ve la Festa Major, tant la de Cardona, com la de La Coromina, i la veritat és que per extrany que sembli, noto com si aquest any no hagués hagut estiu.
Teniu vosaltres la mateixa sensació?

Olimpíades

2008-08-09T01:26:00.000-07:00

Dec ser un "bitxo" raro...
Ahir veient la cerimònia d'inaguració no em va decebre, els xinesos ens han demostrat que son organitzats, que son els reis dels focs artificials, que tenen cultura milenària, que son rectes i perfeccionistes, i que son comunistes...
No dic això com pejoratiu, sinó que a mi no em va agradar, però GENS NI MICA, la pujada de bandera xinesa, sis militars, amb la cara de Mao darrera, en marxa militar, perfecte, acrobàtica, milimètrica, i sincronitzada... en el que representa els jocs de la pau...
Mira només volia escriure 4 ratlles per dir, NO, un militar mai és símbol de pau, ni aquí, ni a la Xina...
Una mostra més de la prepotència d'aquest país tan amic dels drets humans...

Facebook

2008-07-31T00:00:00.000-07:00

Un nou món ha arribat.

Feia temps que sentia parlar sobre Secon Life, i d'altres móns virtuals, i no m'havia interessat mai, però un dia vaig rebre una petició d'amistat...

Des d'aquell dia vaig començar a rebre més peticions, i a fer-ne jo mateixa, vaig buscar gent amb la que feia temps que no tenia contacte, i m'ha agradat la resposta.

En un temps on la crisi, impera, i l'estalvi ha de ser real, és pràctic això de connectar-te i no gastar ni en mòvils ni en telèfons per parlar està bé, a més comparteixes interessos, jocs i d'altres mil i una tonteries, que et permeten tenir notícies i contacte amb els teus amics i amigues.

Molt bé per facebook, sinó ho heu provat, us hi convido a participar...

Bruce Springsteen

2008-07-24T02:01:00.000-07:00

Han passat els anys, i ara no baixo a pista per rebre't, estic a dalt, però no sentada. Disfruto com el primer dia, i encara se'm fa un nus a l'estòmac segons abans de que surtis a l'escenari. Encara recordo la primera vegada que et vaig veure, com es recorda el primer petó o la primera vegada, i cada concert el tinc grabat en la memòria, com una nit memorable.
Aquesta vegada has estat genial, però clar! és que sempre estàs genial, sempre surts a donar-ho tot, com nosaltres t'ho donem tot, veure al Boss en directe és un espectacle diferent, crec que únic en el món.
Ell és genuí, una bèstia a dalt de l'escenari, i sembla que els anys no passin, continues movent el cos, cridant, tocant l'armònica i extassiant-nos fins no poder més.
Et vull agrair que estimis Barcelona, que ens regalis aquestes vetllades tan memorables, et vull agrair cada nota que inventes, cada acord que toques, et vull agrair el últim disc, senzillament genial, i et vull dir que formes part, dels plaers que la vida m'ha donat.
Bruce no sé si serà la darrera vegada que et podré veure en directe, espero que no, però et vull dir que gràcies per tot, per ser únic, sincer, rocker com el primer dia, per deixar la teva empremta en el cor de molts catalans i catalanes, i per ser... com t'ho diria.... per ser COLLONUT.
Felicitat i per molts anys, espero reveure't aviat.

Lleó i amor

2008-07-18T00:44:00.000-07:00

Impressionant, sense paraules...http://es.youtube.com/watch?v=D1uKJez7Tu0.

L'amor no té límits, ni fronteres, no coneix espai, ni temps, ni raça ni espècie, és el més gran del món. Quan veus el lleó saltant damunt els seus antics cuidadors, a mi se'm fa un nus a la gola, com pot ser que una bèstia salvatje i fera, sigui com un gatet amable, juganer i carinyòs.

Potser el fet de'n Denis sigui a casa nostra, fa que sigui més sensible en aquests temes, els animals quan decidim adoptar-los, són totalment depenents de nosaltres, sinó els donem menjar, moren d'inanició, sinó els treiem a passejar, no fan exercici, sinó els netejem van bruts, son part de nosaltres, i ens adoren.

Arribes a casa i et reben feliços, contents, clar... suposo que això és per gossos i gats, però no us penseu tenia un ocellet i també ho feia, piulava quan arribavem.

Però tornem al tema l'Amor, el que demostra el lleó, o en el meu cas en Denis, és primitiu, pur i sincer, com molt sovint, hauríem de prendre nota de les múltiples lliçons que ens dona cada dia la naturalesa.

I ja per acabar, mireu el video, i penseu hi ha res més bonic que retrobar-se amb un amic, estimar sense condicions, i tenir cura d'algu, doncs au... és a les vostres mans.

KAIXO

2008-07-16T00:08:00.000-07:00

Hola us vull parlar d'una terra, on he estat com a casa...

He anat a veure la meva germana, a Donostia, i la veritat és que m'ha encantat.

He estat a Hondarribia, i he gaudit dels seus carrers i de la seva gent.

He visitat San Juan de Gaztelugatxe, i m'he meravellat.

Quan parlava amb la gent, em sentia bé, com a casa, entre la meva gent. Passejant escoltava parlar en euskara, i m'agradava, xerrant amb la gent jove que ha aprés la seva llengua un cop grans em feia sentir orgullosa de la seva empenta.

Ells tenen enveja que nosaltres parlem en català tan fàcilment, i jo els deia que ells van per bon camí, els nens i nenes l'estudien a les ikastoles, i això és un principi, que amb constància i ganes, si un vol es pot.

Aquí no tothom parlem en català, hi ha molta gent, nascuda aquí, que no fa ni el mínim esforç, ells s'esforcen, i en això els envejo. La nostra llengua és ben viva, la seva un nadó, però mentre la nostra rep la forta influència del castellà tan sovint emprat en les nostres vides diàries, ells la mantenen pura, sense influències.

He parlat amb gent de ciutat i amb gent de poble, i tots m'han rebut excel·lentment, m'han demostrat un tracte de favor per ser catalana...

I aquí volia arribar, he tingut un insult, per ser catalana i no venia d'un basc, sinó una sevillana, m'ha tractat de independentista, poc solidària (no sé que pensarà ara amb la publicació de les balances, segurament ni ho llegirà i si ho fa, no s'ho creurà, o el que és pitjor, pensarà que és just), m'ha dit que els catalans som dolents, que tractem malament a la gent, no sé jo quina relació ha tingut amb Catalunya, però Déu ni dó!!!

En la conversa, jo molt ingenua, i amb els minuts cada cop més indiganda, vaig esbrinar que la seva visita a la meva terra va ser a Salou i Port Aventura, i que el seu problema era que una noia de 20 anys (segons deia ella), no li va voler parlar en espanyol (jo li vaig corregir en Castellà), que és la llengua oficial de l'Estat, i afegia que no sabia parlar castellà no li havíen ensenyat a l'escola, i aquí jo vaig saltar.

Recordeu 3 parràgrafs més amunt, la nostra llengua rep una clara i forta influència del castellà, i sé de segur, que no hi ha ningú de menys de 40 anys, que no sàpiga parlar en la llengua oficial de l'estat, que és més, hi ha moltíssima gent que és la seva única llengua vehicular.

De fet d'això fa molts dies, jo ja no hi pensava, ho he recordat amb la publicació de les balances, i de fet em va fer molta pena aquella noia, vivint al Pais Basc, amb un Basc (parlador d'euskara), i afirmant que no feia falta reviure la llengua d'aquella terra, que si el seu destí era morir, tard o d'hora ho faria

No m'estranya que els Bascos i Navarros no vulguin entrar en el joc Espanyolista de finançament igualitàri, jo si pugués tampoc hi entraria.

Però retornant al tema de la terra, un 10 per hospitalitat, un 10 per amabilitat, un 10 en paisatge, un 10 per la gastronomia, un 10 per la seva gent, el seu caràcter, la seva empenta, i els desitjo molta sort perquè el euskara vagi fent-se camí.

Gora arte...

I continuo amb els transportistes

2008-06-13T13:10:00.000-07:00

Mira això de criminalitzar a la classe proletària a mi no em va gens ni mica... què vol dir que han paralitzat un país, crec més bé que ha estat el pànic, per les notícies alarmants del mitjans de comunicació qui ha fet buidar prestatgeries de supermercats, ha esgotat sortidors de hidrocarburs...

Jo sempre omplo el dipòsit, i aquests dies no ho he fet, necessito el cotxe per anar a treballar, m'he desplaçat a Manresa, dos cops aquesta setmana i fins i tot he anat a Barcelona, i no he tingut por de quedar-me a la carretera... Molta gent ha omplert el dipòsit sense necessitar-ho, pel que pogués passar, i això ha provocat aquesta alarma i por social a quedar-se sense gasolina i córrer a una estació o una altre i fer cues interminables.

He comprat el que compro cada setmana, en comptes de fer-ho cada dia, ho he fet un cop, i si no hi havia verdura, he comprat altres coses, de fet he tingut un plat calent per cada àpat i no he hagut de recórrer al congelador, ni l'he omplert esperant temps pitjors...

He plorat veient el camioner mort, el cremat, veient la càrrega per l'asfalt, mirant atònita les manifestacions d'agricultors i pescadors, rebent garrotades de la nostra policia Nacional, i feia créixer la meva ràbia interior, com quan veia les accions d'alguns piquets que més que informar, el que feien és coaccionar...

La vaga és un dret constitucional, ells lluiten per la seva dignitat, no crec que la meva vida hagi canviat gaire aquesta setmana, i el que més em dol, és que la gent els ha jutjat d'insensats, de violents, de putejar als altres conciutadans, jo el que realment crec, era que tothom ens havíem de posar al seu costat, i demostrar al govern que estem EMPRENYATS, que les coses NO FUNCIONEN, que el país ESTÀ EN CRISIS...

Els transportistes malauradament, no crec que hagin aconseguit el que volien, els hem sentit, i amb les accions, REPETEIXO DE PIQUETS VIOLENTS I NO TRANSPORTISTES, els hem criminalitzat, i ho ha fet aquesta meravellosa premsa, que farda de tenir dret d'informació, que llueix la seva imparcialitat, i que per a mi durant aquesta darrera setmana ha informat, de manera alarmant a tota la població provocant que al final la truita de la vaga, es donés la volta, i de cop una reivindicació totalment legítima ha passat a ser una putada per tots i totes...

Els transportistes tenen el meu suport

2008-06-10T13:30:00.000-07:00

Mira que el país es paralitzi què voleu que us digui és una putada, però JA ERA HORA...

Sous baixos, hipoteques altes, pisos a preus astronòmics, els preus amb el euro van pujar quasi més del doble, i nosaltres com burros a callar i aguantar... JA ERA HORA...

Per la meva feina conec a molts transportistes, i la veritat no m'agradaria gens fer la seva feina, passen la setmana fora de casa, lluny de la seva família, dels seus amics, i per què, per guanyar-se el sou, com tots nosaltres.

El preu del petroli, a ells els puteja, però a nosaltres també, i JA ES HORA de dir PROU, prou d'abusos de mentides, d'aguantar peti qui peti...

Els polítics prometen, i prometen i després res de res, ni 400 euros, ni Estatut d'Autonomia, un aeroport desastrós i no parlem de RENFE...

Això és una estafa, i JA ES HORA de dir PROU...

No he sigut mai amant de les vagues, ni dels sindicats, ni molt menys dels piquets, però si és la única manera que el govern, i la gent els escolti, endavant a l'aturada, JA ERA HORA que algú digués PROU.

Avui escolto les noticies, i hi ha opinions per tot, i la veritat que n'hi ha que son per flipar... com comprar 14 kilos d'arròs, omplir el dipòsit del cotxe per deixar-lo al garatge, hem arribat fins aquí per egoisme, per un sistema capitalista que ens aboca a consumir, i consumir sense parar.

Mira amb el txec per un nou nen, moltes famílies compren una habitació nova, no l'estalvien, no sé quina casa de cotxes, si en compres un et donen un txec de 3000.-€, i la propaganda proposa anar de vacances...

I aquí volia jo acabar, JA ES HORA de no viatjar, de estalviar el poc que puguem, de viure una mica pensant en el demà, de no seguir les lleis del capitalisme, de desar la Visa en un calaix ben amagada, i potser amb petits gestos com aquests a final de mes arribarem més bé, no patirem quan tinguem un imprevist, i potser les grans multinacionals les reines del consumisme afluixaran una mica...

Penseu que el setembre és a la cantonada, que hi ha molts que teniu nens i nenes que van a l'escola, que si gasteu la renda, la paga extra en vacances i tireu de Visa podreu riure de la "cuesta de enero", jo de moment ja practico aquesta teoria i de moment penco molt, però de moment em va bé.

JA ES HORA QUE ALGÚ ESTALVII, I AIXÍ LI DIGUI PROU AL CAPITALISME ABUSIU QUE ENS HA PORTAT A TENIR MÉS DIES EN VERMELL QUE EL MES DE DESEMBRE...

Pau Grané Cusidó

2008-06-03T13:10:00.000-07:00

Tinc una amiga a la que li vull dedicar unes línies, és mare "primeriza" i ha creat un blog amb el seu nen... paugranecusido.blogspot.com
Us haig de dir que el nen en qüestió és una monada, i una fotocòpia de la seva mare.
Trobo molt divertit, això del blog, perquè pot explicar la seva experiència com a mare, pot anar veient com creix el seu nen, i els que no el tenen aprop li poden sentir.
Au Mireia, moltes felicitats pel blog, i continua explicant més coses del teu nen, que m'agradarà anar-ho seguint...

Teleoperadors

2008-06-03T08:10:00.000-07:00

L'altre dia us parlava dels teleoperadors, de Telefònica, Amena, etc... Avui al Club de TV3 també en parlaven, i explicaven maneres de desfer-se'n.

Jo al principi pensava, que aquests que es dediquen al Telemàrqueting fan la seva feina, i els escoltava pacientment, i després els deia que no m'interessava i prou. Ara després de l'experiència Marie Claire i Telefònica, els evito, els penjo, no els suporto...

La de Marie Claire va ser per flipar..., un tio amb tó pujat, quasi eròtic no, semblava més aviat porno, que em va deixar sense paraules, vaig escriure fins i tot a la casa Marie Claire, per si era seu el treballador, li indiquessin que hi ha coses que no cal dir, com si dorms o no en roba interior, com que es posaria al llit amb mi, o fer comentaris inapropiats a la teva talla de sustens... Jo la veritat flipava, la veritat que després de penjar estava indignada i vaig voler una excusa de Marie Claire, al no rebre cap resposta, me'n vaig oblidar fins avui. Fins i tot vaig esperar un comunicat de m'empresa avisant que no tenia res a veure amb enquestes tipus eròtic que es donaven.

Us ho explico perqué si us truquen de Marie Claire, no gasteu explicacions, els penjeu i ja està.

El cas de Telefònica ja va ser per flipar, van trucar a la feina, per una súper oferta, que jo ni volia, ni estava interessada, el senyor al principi molt amable, em deia que no trobaria res millor, que no hi havia res més barato que gratis, jajaja... que si jo no ho entenia... al final com que no entrava al seu joc em va dir que si era tonta que què era més barato que gratis, i jo flipant... li vaig contestar que ell que era un sudaca (juntament amb una altre adjectiu) i devia fer poc que vivia en aquest país, i que aviat avariguaria que Gratis.. avui en dia només l'aire que respirem i temps al temps...

El més bo és que aquest senyor va venir amb el mateix cuento a la botiga, i es va trobar amb mi... jejeje... va sortir la meva jefa, que de fet és qui ha de dir si o no, i quan li va dir lo de gratis, li va demanar llegir el contracte amb calma, i que tornés a les cinq i li donaria la resposta... El millor no va deixar-li el contracte ni va tornar mai més, potser això de gratis, no era tan real com ell volia...

Bé es veu que això del telemàrqueting cada cop va a més, i sort que la vida d'avui no ens permet parar molt a casa, per això deuen fer servir teleoperados des de Sudamèrica, per salvar els horaris, i així si ja et molesten a l'hora de dinar, des de l'altre costat de l'Atlàntic, també et poden molestar a l'hora de sopar, a mi m'han arribat a trucar a les 11 de la nit.

Avui he sentit alguns consells, i penso possar-los en pràctica...

I el chikyliquatre no s'acaba

2008-05-30T09:28:00.000-07:00

Mira ja n'estic més que farta...

No m'agradava la cançó, no m'agradava la vestimenta, em vaig mig convencer, quan tothom em deia que els altres països presentaven coses similars.

Per a mi era una falta de respecte, respecte als cantants que van voler fer servir el festival com a trampolín, era una falta de respecte per la gent que mira el festival com a concurs musical, jo només vull dir una cosa si el festival és mort... MATEM-LO, no fem més el ridícul...

Però tot i evitar escoltar la cançó, ara me la posen en anuncis, a la ràdio com a falca entre notícies, va ser el minut més vist en els últims 6 anys, però JA ESTÀ...

Per favor deixem al Chiquiquatre descansar, i així ho faran també les nostres sofrides orelles... Que no ens adonarem i ja ens bombardejaran amb la cançó de l'estiu, i la poca qualitat musical.

Aparcaments

2008-05-23T03:22:00.000-07:00

Últimament no rebo cap notícia bona des de cap Administració, si fa uns dies us parlava de la Renda, avui us vull parlar de Cardona.

Cardona, és un poble petit (uns 8000 habitants) de la Catalunya Central. La seva població és dispersa, en el nucli antic, amb un gran valor històric, s'hi concentra la major part de l'activitat econòmica.

Molts com jo, vivim a les afores del poble, per exemple jo tardo en cotxe, 5 minuts de casa a la feina, visc a uns 2kms del centre. Ara l'Ajuntament, s'ha tret de la màniga un PLA DE MOBILITAT, on reconeixent el valor històric, i volen aprofitar l'atractiu turístic, no permetrà circular pel casc antic, és clar amb les excepcions de càrregues i descàrregues, i evidentment els veins.

Problema... els que vivim fora però treballem al centre, que no ho he calculat però debem rondar el 80%, ens dirigim a la feina en cotxe o moto. Estem d'acord en no circular per determinats carrers. Però per arrodonir el pla, volen fer tots els aparcament del centre com a zona blava, suposo perquè els turistes, o visitants, deixin algun euro a l'Ajuntament. I quin és el problema?, jo no pujo a Cardona ni com a turista, ni com visitant, si que a vegades com a comprador, però sobretot pujo 6 dies a la setmana, matí i tarda com a treballadora, visc a 2 kms, no rebo compensació per desplaçament, i ara a sobre el meu Ajuntament em preten cobrar l'aparcament.

No si trobo molt bé, mantenir el casc antic, trobo molt bé, procurar la mobilitat, però jo sempre aparco bé, excepte algun Diumenge perquè si ja és dificil aparcar entre setmana, el Diumenge amb el mercat, queden reuides les places a la meitat, i realment s'habiliten algunes voreres per aparcar. Però treure els aparcaments als treballadors, ho trobo realment indignant...

A Cardona, som pocs, però sembla que a més mal avinguts, ningú a l'Ajuntament s'ha plantejat com solucionar el problema dels que arribem a la Fira per motius de treball, què haurem de fer, deixar el cotxe pagant, o barallar-nos pels llocs d'aparcament que no hi ha.

Mentiras y politica

2008-05-14T03:47:00.000-07:00

A part d'emprenyats, ara... Enganyats, estafats, burlats, etc...

No sé per què, però m'ho havia cregut, havia pensat que em tornaríen 400 euros. I resulta que SORPRESA, no només no m'ho tornaran, depen del total que jo ingressi i em retinguin en el IRPF, sinó que a més una gran part de la població jove, mileurista, aturada, pensionista, autònoma, o sigui la majoria de gent normal i corrent, que amb prou feines arriva a final de mes, i amb esforços i estant-se de moltes coses, pot estalviar un euro al mes, no tindran aquesta rebaixa i segurament és a qui més beneficiaria.

Així que res 4 anys més de socialisme, afavorint als rics, putejant (i perdoneu la expressió però no té un altre nom) a tots els catalans i catalanes.

I això si amb una ministre prenyada, catalana i de cap de les forces militars!!! Au va que som la Riota de la resta de comunitats autònomes, ara si no diguem res, que llavors es senten expoliats, humiliats, i enganyats...

L'aigua tan esperada arriba

2008-05-12T02:40:00.000-07:00

Ai mare meva, quin desgavell!!

Fa dies que plou, en la meva estació metereològica des del 10 d'abril he recollit 77 litres, que bé, jo pertanyo a la conca que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana...

Quan en aquests darrers dies, ens avisaven i alliçonaven sobre l'ús de l'aigua, miraven sempre uns embassaments en concret, els que donen aigua a Barcelona!!!

Ara que sembla que el perill primer l'hem salvat, no seria millor continuar amb una mica de restriccions, continuar mirant el mal gastament d'aigua, procurar que les piscines no s'omplin, que el consum sigui responsable, no sigui cas que per l'estiu cap problema, però ens vingui una tardor altre cop molt seca, i tornem a estar a les mateixes.

Veig que ara els diaris, i les notícies son més benèvoles, diuen que hem salvat el perill, però penseu un moment en un conte infantil, la fàbula de la formigueta i la cigarra.

Potser diners avui en dia ens costa molt d'estalviar, però l'aigua, possem'hi tots el nostre granet de sorra, per si venen temps pitjors.

Paseillo

2008-05-07T12:52:00.000-07:00

I no podien haver guanyat la lliga la setmana que vé, no ens humiliat prou aquesta termporada... És igual més que mai, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA, ja vindran temps millors, malgrat em sembla que encara haurem d'esperar una mica...

Haurem d'esperar la dimissió d'en Jan Laporta, la destitució d'en Pep Guardiola, la retirada d'aquesta còmica junta, i sobretot la desaparció de l'entorn.

Un entorn amb nom pròpi i concret, Johan Cruyff, jo des d'aquestes humils ratlles, et prego que

marxis, ens deixis en pau, i que demostris el que ets, però fora de casa nostra, lluny de la gent blaugrana, ja ens has fotut prou....

La veritat és que l'escrit ha quedat breu, però espero que prou clar, abans que tot visca el Barça i ja es hora que el deixin ser el que és més que un club, per sobre de noms, personatges, presidents i jugadors.

Ossos polars

2008-05-07T12:44:00.000-07:00

Estic a la meva segona casa, i miro la tele, un reportatge sobre ossos polars, quina pena...

La gent del National es fan creus de que responguin violentament a les intrussions humanes, però jo crec que en el fons són animals, el seu instint de supervivència és molt fort, no veuen homes, sinó un ésser vivent que es mou, i no saben que és, ells sencillament es defensen.

L'òs polar, ultimament està molt fotut, no té foques per menjar, la gran masacres de foques petites, en merma la població. No té territori, el gel cada cos recula més, entre illot i illot de gel li costa enormes esforços i molta despesa energètica, llavors quan arriba a llocs on té l'aliment a l'abast, està tan cansat, que li costa molt poder fer una tècnica eficaç per menjar...

L'òs polar serà segurament una de les primeres victimes, d'aquest tant parlat canvi climàtic, no el jutjem és un animal més de la nostra era, que per desgràcia té els dies comptats, jo si mai tinc nets, potser només els podré explicar com eren amb documentals o visites al Zoo.

Pensem que son animals i com a tal lluiten per la seva supervivència, a mi, potser em queda una mica lluny, m'és simpàtica aquesta espècia, quina pena que no puguem tornar enrera com deia la cançó, però si que podem reflexionar, i evitar que l'home, l'escalfament del planeta, malmetin més aquest meravellòs planeta blau.

RENTA

2008-05-05T09:18:00.000-07:00

Arriba el maig i la declaració...

Aquest passat any, vaig treballar com una burra, per poder estalviar, per pagar-me una fecundació i sabeu quin és el resultat, a part de no funcionar la in vitro, aquest any em toca pagar.

No desgrava res, ni les mútues, ni les operacions, ni res de res, això sí, si tens suficients diners com per comprar obres d'art considerades patrimoni, o pots fer grans donatius, llavors et desgrava... Som un país on es beneficien els rics, a mi em prou feines em desgravà el pla de pensions, que tinc...

No és que hagi de pagar una fortuna, però a part de tot el que m'han retingut, i de les moltes despeses que he tingut, ara els haig de pagar el poc que m'ha quedat, no és just.

Tan jo com el meu marit, tenim sous normals, tirant a baixos, tenim hipoteques, cotxes de més de 10 anys, no anem a fer grans vacances, procurem no sortir els caps de setmana, mirem i remirem alhora de comprar coses, com roba, noves tecnologies, i no serveix de res, si d'algo si, per tal de quan els d'Hisenda et reclamen diners, hagi de pagar...

Que hi farem, esperarem el txec i resarem a la Verge de la Cinta, per veure si ve el tant esperat nadó, i no haig de fer hores a tot drap per pagar-me una altre inseminació.

Morir amb les botes posades

2008-04-29T13:43:00.000-07:00

Gràcies Deco...

La derrota d'avui contra el Manchester avui, m'omple de tristesa, de tristesa perquè l'any que ve hi ha molt jugadors que ja no vestiran la samarreta que estimo més del món.

No vull ser hipòcrita, aquest any ha estat pèssim, només a Europa hem estat un bon equip, lluitador, valent i fort, ho hem estat fins a la semifinal, però no hem pogut més.

Hem sap greu perdre en Deco, que tantes bones estones m'ha fet passar, hem dol veure la joia de Messi, que no se'n surt, hem fa mal veure en Eto'o sense flaire de gol, i em costa creure que el màgic Ronaldinho hagi perdut el seu do.

No sé si és l'entorn, no sé si son els jugadors, l'entrenador, o aquest impresentable de Jan Laporta, que cada cop més ens demostra el seu poc talant, és com una imitació en pijo i senyora d'en Joan Gaspart.

No sé si ja va sent hora de que en Johan marxi de can Barça i ens deixi en pau, què ha fet ell fora del Club?.

Jo no vull un Guardiola com entrenador, no té experiència, no té una trajectòria brillant, va sortir del futbol per la porta petita... no m'agrada això pel meu Barça, si el problema és el vestidor, hi ha mal ambient, no es poden controlar les festes dels jugadors, no us sembla que necessitem un entrenador amb una mica més de caràcter???

Em sap molt greu haver perdut, no tenir lliga, ni champions, ni copa del Rey, o sigui un any a zero, però evidentment veient els partits que hem fet a què podíem aspirar?.

El Barça és molt més que un president, un entrenador, o un equip, el Barça és un somni, son gaudir tardes i nit de futbol, de no sopar, de mal d'estòmac, de cava i emprenyades, i és un sentiment de molts aficionats, per això demano un toc d'humiltat, primer des dels jugadors, i sobretot per la directiva, menys bufandes, viatges i dinars...

I ja per acabar, un missatge pels jugadors que avui han suat la samarreta, us estimo a tots i cadascun de vosaltres, heu lluitat fins l'últim segon i m'heu donat una il·lusió de 96 minuts, gràcies, sereu sempre en la meva memòria, no ha pogut ser més, però evidentment heu arribat a semifinals, felicitats!!! heu mort amb el cap alt, com deia una pel·licula molt vella, heu mort amb les botes posades!!!

Pots estalviar?

2008-04-24T09:46:00.000-07:00

Aquesta era la pregunta avui de un programa de ràdio, i la resposta ha estat, un 89% dels oients han dit que no!. Quina vergonya!!
Però què es pensen, mira jo estic molt indignada, i la tele, la ràdio, els diaris m'hi ajuden molt.

Per la tele veig la campanya d'Hisenda, jo fa més de de un mes que vaig sol·licitar el esborrany, i encara no l'he rebut.

Per la ràdio diuen que no podem estalviar, mira l'altre dia, em van canviar un congelador que m'havia comprat al desembre, per un defecte de fàbrica, segons el tècnic, tenia un problema amb el desaigua, però el menjar no corria perill, fins el dia que em canviéssin la màquina. Havia estalviat per comprar el congelador, i des del desembre fins avui l'havia anat omplint mica en mica... i marxa el tècnic, i el congelador es descongela, i si... Tinc congelador nou, però totalment buit, és clar Faggor no se'n responsabilitza!!! Costa molt d'estalviar, però a més ningú t'ajuda.
Els diaris parlen del superàvit del govern, del problema de l'aigua, parlen de polítics que dia rera dia estrenen, sobretot les senyores, modelets, joies, bolsos i carteres, i nosaltres comprem poca roba.
Parla gent a la tele, de que els estafen amb les segones residències, parla gent de que els estafen amb les tarifes telefòniques, la gent reagrupa crèdits, el gas-oil ja és més car que la gasolina, i au la cirereta del pastís, avui a l'Euríbor només li falta un mes més per arribar al sostre del Cinq, ja està al 4.9, i jo demano, ALGU POT ESTALVIAR???.
Jo algun mes ho puc fer, però al següent tinc l'assegurança del cotxe, o de la casa, o haig d'omplir el dipòsit, o haig de reomplir el congelador, que hi farem, anar tirant mica en mica, i ara que ja sabem que el txec de 400€ no ens arribarà, resignar-nos i ja està.

Servicios de Telefónica

2008-04-21T08:07:00.000-07:00

Hace más de un mes que tengo problemas con mi ruter WIFI, tengo que reiniciarlo más de 2 y veces para que el ordenador reciba señal, y así conectarme a internet.
Hoy después de 5 llamadas (la primera me ha dicho que no existia como cliente), he conseguido hablar con un teleoperador (en un castellano bastante deseoso). Y me ha ofrecido un ruter por 120.-€, para continuar navegando super lento, como viene sucediendo desde hace más de dos meses. Y no salgo de mi asombro, con una demora de 15 días, si quiero más rapidez, debo desplazarme a Barcelona, nada unos 100 kilómetros, para ir yo misma a comprar el ruter que elija.
Parece que estamos otra vez en la época de Larra, y los funcionarios del Vuelva Ústed Mañana, ahora trabajan en las compañias telefónicas.
No se ha dignado ni tan sólo a hacer ninguna comprobación de la red, de la conexión o de qualquier configuración que yo pueda tener mal, sólo me ha indicado, de muy buena manera, que debo desembolsar 120€, viajar hasta Barcelona (claro si tengo días para hacerlo), y pagar las 5 llamadas que he debido realizar antes de poder hablar con una persona.
La verdad es que me planteo a volver al Monopolio de Telefónica, confié en vosotros des de el principio, tengo llamadas, inalámbricos, internet, incluso los móviles, pero se ve, que la companyia Azul, a parte de monopolizar en nuestro país el servicio telefónico, también siempre tiene ofertas, para que los clientes insatisfechos no sintamos un poco mejor.

Mi sorpresa ha sido que no hace falta que llame a Telefónica, lo han hecho ellos, y para variar des de Sudámerica, concretamente des de Peru, y no he podido tampoco conseguir entenderme bien...

Estamos arreglados, yo no sé qué solución tengo, y creo que no soy la única persona que tiene el mismo dilema en nuestro país.

Sant Jordi

2008-04-19T09:41:00.000-07:00

Arriba l'abril i ens tornem bojos. Amb la nova estació, acabada d'estrenar, no gràcies al Corte Ingles, arriben les picors, les pluges, els freds al matí i les sufocacions al migdia, i com no religiosament i puntualment els escriptors.

Jo compro llibres, els compro tot l'any, i també els regalo tot l'any, tant se val sigui estiu, o hivern, Nadal o aniversaris, els regalo perquè m'agraden, perquè el títol em diu alguna cosa d'una persona, o m'hi fa recordar... I prou, els deixo, tot i com ja vaig dir no m'agrada gaire, perquè no tothom té la delicadesa de retornar-los.

Bé al que anava, l'altre dia vaig estar mirant un programa al Canal 33, sobre llibres, la veritat una delícia de programa, però jo que em considero una bona lectora, em vaig sentir una mica ofesa.

El programa anava sobre llibreters, i ells recomanaven certs llibres, la veritat de tots els que van recomanar jo en vaig apuntar 3, perquè els vaig trobar molt interessants i gratificants. Però la resta em va sonar molt a pedanteria intel·lectual, es criticava als grans editors i escriptors, que feien estrenes mediàtiques, no obertament sinó en segones, i la veritat, jo els admiro.

De sempre m'ha agradat Mendoza, i descobrir a Zafon va ser un plaer, també llegeixo autors poc coneguts, com Amin Maloouf...

Tan llegeixo literatura històrica, com novel·les de ficció, tan memòries com històries del Greal, la veritat es que m'ho empasso tot, no miro si és un editor ric i famós, sinó que miro el títol la sinapsi, i si em crida l'atenció, endavant una nova història per explorar.

Que per Sant Jordi les editorials tiren la casa per la finestra, doncs molt bé, un cop a l'any hi ha molta gent compra un llibre, potser alguns fins i tot el llegiran i agafaran la costum de llegir, benvinguts al món de la imaginació del paper.

Que el senyor Brown treu un llibre, que tot i no tenir les característiques de Best-Seller, s'hi converteix, doncs Congratulacions com dirien els anglesos, la veritat tot el que obri les portes de les llibreries, perfecte...és genial.

Que a l'abril a tothom li agafa la dèria de la literatura, doncs molt bé, ojalà cada més fos igual i no esperés tothom a comprar un llibre per la Diada, que em sembla perfecte però poc...

Setmana Santa

2008-03-22T02:07:00.000-07:00

Recordo a la meva àvia, quan jo era petita, i estava de vacances de Setmana Santa. Estava amb les meves cosines Conxita i Anna Mª. Era de nit i dins el llit, les meves cosines em cantaven una cançó perquè dormis, no cantaven qualsevol cançó mundana, sinó "el tamborilero"... La meva àvia va entrar al dormitori feta una fura: "que us heu pensat pecadores, no es pot cantar, és setmana Santa, heu de respectar el dol, que han matat a nostre Senyor!!".

D'altres records eren els vestits de primavera, amb la samarreta d'hivern a sota, feia un fred que pelava, la mona, les sabates noves, i la prohibició d'escombrar, si escombres el divendres Sant sortiran formigues, jejeje... Això si que no ens importava.

Eren dies de festa i la tele passava películes per entretenir. Pelicules sota censura, així vam veure Ben-Hur, Los diez Mandamientos, Moisés, etc, etc..

Les coses avui 30 anys més tard no han canviat tant... A mi em falta l'àvia, però...

Encara tenim Setmanes Santes fredes, encara que la nova primavera hagi arribat, religiosament com cada Març de la mà del Corte Ingles.

Jo no escombro el Divendres Sant, s'han inventat les aspiradores!, o potser això no val. És un dubte, com si puc menjar pollastre o conill, sabeu què per si de cas, menjaré arròs amb llamàntol, que està per sucar-hi pà.

Tenim vacances, no tothom, però si algun que altre dia de festa per estar a casa, menjar mona, i beneïr el ram, i mirar la Tele, que continua entretenit-nos, o al menys sembla que és el que preten.

Ara no hi ha censura, o al menys de la mateixa manera, però continuem veien Ben-Hur, Los Diez Mandamientos, Moisés, etc, etc... Clar que a TV3 s'han modernitzat una mica, ens han deleitat amb un Jesus modern, proper als nens, amb un Dimoni mig Matrix mig Armani, i ens han canviat els gladiadors del Coliseum per un Conan, que ara es dedica a la politica.

Bueno, ja veieu les coses canvien però no al ritme trepidant que canvien les nostres vides, i les costums, hi ha coses que ja ni es recorden, d'altres les anem arrosegant i només Déu sabrà fins quan...

Aigua quin tresor més minoritari

2008-02-28T03:32:00.000-08:00

Un dia llegia una entrevista a un Tuareg, i deia que el que més li va sorprendre en un viatge a Barcelona, va ser una aixeta...

Com podíem ser tant inconcients del tresor que perdíem en obrir-la, que cada gota era més valuosa que una gota de petroli, i la veritat que aquell dia la meva valoració de l'aigua va canviar.

Fa molts anys, quan estava a la Universitat de Geografia, ja parlavem del bé escàs que era l'aigua, i feia petites coses, com tancar l'aixeta en rentar-me les dents.

Quan vem fer la casa amb el Kiko, vem fer aixetes amb dosificador, per tal d'estalviar una mica, i així així he anat fent.

Tant al Kiko com a mi, ens encanten els embassaments, per sort aquí en tenim molts a prop, i molts dilluns quan coincidim de festa, fem turisme, aquest any no he anat a Sant Ponç, ni a la Llosa, ni a Oliana, no vull deprimirme...

I tot això a què ve, doncs als milers de litres que estem tirant a Barcelona i rodalies, ho he llegit a La Vanguardia avui, i la veritat és que a part d'indignar-me, m'ha fet vergonya aliena, "La cañería que provee a Barcelona de agua del Ter pierde 11 millones de litros al día por 12 fugas", no si a sobre el responsable de que això passi encara tindrà la vergonya de presentar-se a les eleccions....

L'Ajuntament reaprofitarà l'aigua per regar parcs, jardins i netejar carrers, mentrestant els de comarques, com ens diuen a Ciutat, tindrem restriccions, que nosaltres això si que sabem que és. A la ciutat per tal de no provocar un tall en el subministrament, no passa res, deixem sense reparar una canonada, JA BOMBEJAREM L'AIGUA PER REUTILITZAR-LA !!!!

L'aigua com va dir el Tuareg que visitava Barcelona, també ho vaig llegir a La Vanguardia, fa uns quants anys en una contra, és un tresor molt preuat, val la pena conservar-la, gastar-la amb mesura, i aprofitar-la fins l'última gota, que no és inesgotable...

Eleccions

2008-02-25T11:48:00.000-08:00

Això de les eleccions a mi ja em cansa, però tranquils aniré a votar perquè és un dret que tinc, que m'han donat, serveixi o no de gaire...

Avui uns donen un bé negre, demà els altres dos de blancs... i així van passant els dies, no els quinze de propaganda, sinó els quatre de legislatura. Ens passem quatre anys veient com es tiren els plats els uns als altres, com s'insulten, i de tant en tan fan alguna llei, que no ens afecta en res... Ells cooperen amb altres països, fan tractats amb altres estats, i viatgen, nosaltres de la casa a la feina, i de la feina a casa... anant fent.

Però deu ser un mal comú en la classe política, sinó només cal mirar els avançats americans, no sé si porten 2 o 3 mesos de primàries, ens queixem dels nostres candidats, però ells tenen follons per escollir o un negre Obama o una dona Clinton, o un amant de les patates McKane, la veritat és complicada la política, però per si volen més exemples, mireu els nostres veïns ara de primera dama una ex-model, cantant, que anuncia cotxes que treuen foc, amb una postura bél.lica, ells tan pacifistes!!!.

Això de la política a nosaltres els del carrer em sembla que aportar quelcom... rien de rien... com dirien a la Gàl·lia.

És que crec que ser polític és com una mica estar en el paper couché, però sense la faràndula. Amb bon tiberis a can Lucio, bones migdiades, aves i ponts aeris a punta pala, 6 mesos de vacances, i dietes i viatges a càrrec del contribuent. Això cada final de més amb el compte més ampli.

I és llavors en les eleccions quan reconeixen que els treballadors, estem molt malament, paguem masses impostos, l'estat té beneficis, no arribem a final de més, ajudaran a les famílies amb morositat, no ajudem al medi ambient, plantarem infinits arbres... i mentrestant jo de casa a la feina i de la feina a casa, a veure si aquest cap de setmana puc anar a sopar fora, un cop hagi pagat totes les lletres al banc.

A sobre ara a pagar

2008-01-26T03:56:00.000-08:00

M'he quedat com una figura de pessebre escoltant les notícies.

Mira resulta que un nen, no recordo l'edat són d'aquelles informacions que oblides i només et quedes amb el que realment et sorpren, però si sé que era un nen. Anava en bicicleta, i es va saltar un Stop.

Malament, un Stop és un atura't... però... un conductor que circulava bé, sinó tenim en compte el seu excés de velocitat, demostrat!!, el va atropellar mortalment, s'havia saltat l'Stop!!! Quina desgràcia.

Continua la noticia, dient que al conductor se li ha donat la raó, ell no va cometre un homicidi involuntari, o no sé com tecnicament li diuen a aquest tipus de desgràcies, total... Els pobres pares, orfes de fill, han de sobreviure amb la culpa, que el seu nen es va saltar un Stop, i els queda la incredulitat, o al menys a mi si que m'hi ha quedat, de saber que si algú es salta un Stop, encara que tu vagis a 80 en un creuament de 50, no passa res!!! la culpa és de l'altre...

És per pensar, no???

Continua la noticia, i per acabar-ho d'arrodonir, el conductor, tan campant, surt per la tele, i denuncia als pares, els reclama 20.000.-€ per arreglar el cotxe, quina barra!!! Ostres aquest senyor, com té els sants pebrots, de sortir a la tele a reclamar a una família, que si el seu fill es va saltar un stop, però que s'han quedat sense fill, i ho diu tan panxo, com qui no vol la cosa, que li deuen un cotxe nou, jo flipo...

Haig de pensar i raonar, on és la justicia, no és igual delicte saltar un Stop, que circular a 80 en un lloc de 50, potser tristament, la solució hagués estat taules, però clar això no és una partida d'escacs.

Haig de pensar també, a quin moment de la nostra evolució vam deixar enrera la humilitat, el sentiment de culpa, el voler treure partit a tot, a l'oportunisme sigui al preu que sigui. Quina pena el cotxe espatllat, però i als pares com els arreglaran el fill, o potser humiliant-los més, els farem pensar en una altre cosa que no sigui la mort del seu fill... Potser és una nova tècnica psicològica, a algú en estat de txoc, el podem putejar més i així oblida les penes, si cau en l'alcohol, o la depressió s'accentúa, cap problema, a l'atur i encara més ofegat, sempre li quedarà la solució d'obrir una finestra... Això si no perdem la oportunitat de sortir a la tele, ràdio o diaris, i guanyar-nos un minut de glòria, total només circulavem més ràpid del permés, i ell es va saltar un Stop.

INTERESSOS

2008-01-24T00:26:00.000-08:00

Jo per sort no puc estalviar, i per tant no tinc diners a la borsa, uff... que bé que en el meu país els joves amb prou feines arribem a final de mes, sinó ara estaríem tremolant, amb unes hipoteques cada dia més altes, i amb els diners baixant i baixant...

Aquesta maleïda crisis americana, ens ha ben fotut, el que encara no entenc és que ells baixin els tipus d'interés i nosaltres au amunt i amunt!!

Catalunya va bé, els sous són alts, les hipoteques són baixes, i els nostres cistells de la compra cada cop són més econòmics i adeqüats a aquests sou mínims tan dignes, JA!!!

Himno de España

2008-01-16T10:23:00.001-08:00

Parece que hablemos de un cómico, ahora si, ahora no. Mira que yo sepa el Himno de España tiene letra, no oficial, pero si hay versiones de letras des de la época de Alfonso XIII.

Para mí un himno, es un clamor popular, que en un momento concreto, y generalmente muy vivo, escribe el sentimiento del pueblo, relata hazañas, derrotas, amor a la patria, o a sus governantes...

Ahora en el mundo donde vivimos, cada vez más europeistas, cada vez, con menos fronteras, cada vez con menos ideologías, no es momento de himnos nuevos, no podemos poner una letra a una marcha, que en nuestro pasado, tanto glorioso como penoso, ha dejado mella en nuestros queridos antepasados. Para unos fue un himno monárquico, para otros republicano, carlino, o popular, no podemos desde el presente, escribir el pasado, y ser ecuánimes con todos.

Nuestro himno no tiene letra, para qué la necesitamos, para que nuestros deportistas muevan la boca en las competiciones, pues mira... si cada vez tenemos más deportistas de elite que no han nacido en nuestra España, no creo yo que canten este himno con el corazón...

Si nuestras comunidades están inmersas en una lucha de autonomía, quieren que se reconozca su espacio vital, sus costumbres, sus lenguas, y sus himnos.

España hoy, debe ser un estado federal, moderno, con un himno tarareado, con una gente conviviendo en paz, y respetando los ideales de cada uno, porqué como ya he dicho antes, esto cada vez es más escaso.

Nadal Diferent 2a Part

2008-01-08T00:24:00.000-08:00

Si fa pocs dies, us parlava d'un Nadal diferent, sense anunci Freixenet, entre d'altres, a sobre m'he quedat sense Dakar.

No veure les Dunes del desert, somniant poder anar-hi, no veure aquells motoristes que expulsen sorra, davant l'atònita mirada d'aquells nens i nenes que quasi bé no tenen ni escoles, em posa trista, i contenta a la vegada...

M'agrada el Dakar, però em fa vergonya l'espectacle que donem al tercer món. Que de fet en els convoys hi ha coses solidaries?, si però... també deixem bruticía, i els ensenyem un món que és a mil anys llums de les seves possibilitats. Jo que visc en l'anomenat primer món, també em trobo a anys lluns de poder correr el Dakar..

Ara de fet, ja fa dies, que l'hauria d'haver publicat, però l'any nou, m'ha portat molta feina, i com que no m'agrada deixar les coses a mig fer, aquí les 4 ratlles que acabem amb el meu Nadal diferent 2007-2008.

Sing Star

2008-01-02T10:42:00.000-08:00

M'encanten els nous jocs de la PS2, per concursar, per ballar, per fer gimnàs i per cantar...

Les tardes del diumenge, si ets colla, és d'allò més divertit aquesta nova manera de jugar que Sony ens ha regalat... bé això de regalat és un dir, barato no ho és, però hi ha res avui que sigui econòmic.

Ja fa 6 anys que ens van ben fotre amb l'Euro, jo no em sento ni més europea, ni més rica, si una mica més ruca, jajaja.

Però no marxem del tema, això del Sing Star, tu! és la conya, a mi això dels Karaokes, no m'agradava gens, més aviat els odiava, i ara ospes!!! m'encanta!!!

Només trobo a faltar cançons més de la meva época, o poder escollir les que a mi m'agraden, trobo a faltar en Bruce Springsteen, o en Rob Stewart, o cançons dels 70 o 60, que per estar de party son d'allò més divertides, ens retornen a les nostres primeres discoteques.

No sé aquests de la Sony, podríen mirar una mica més a la gent de 30-40, que de fet som aquells que tenim mono de la joventut i segurament comprem aquest tipus de producte, amb més facilitat.

Res només els volia deixar en el aire aquesta proposta, per si algu pensa com jo, o per si algu en fa cas.

Un Nadal diferent

2007-12-21T00:07:00.000-08:00

Aquest és diferent, no tinc cançó maca de Codorniu, no tinc anunci de Freixenet, no es torna a casa per Nadal. Sembla que tothom té conciència de no malgastar, de ser austers alhora de les garlandes de Nadal, alhora de malgastar la paga extra...

Per mi el Nadal és una época molt diferent, per a mi és tota una preparació que comença amb les postals de Nadal, tot l'any penso què els diré als meus estimats, com els sorprendré, m'agrada aquest petit detall, i crec que a ells també, prova és que aconsegueixo molts petons, i sms per agrair-la la tradicional postal.

Continua el Nadal, amb el muntatge del pessebre, de l'arbre, la decoració de la casa... que deso per la Candalera.

Venen les loteries, i carai quans calerons gastats, total després el dia 22 tothom diem Que tinguis bona salut, o ara a veure si el Niño ens esquitxa alguna coseta, hi ha més possibilitats!.

Tenim els gran àpats, la Nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i el dia Reis.

Per cap D'any festa grossa, amb amics o familia, engalanats o texans, però que no falti mai de la vida, ni el raïm ni el cava, petons i abraçades, propòsits per any nou vida nova, i roba interior vermella.

I com no!!! els Grans Reis de l'Orient, paquets i paquets, ilusions i ilusions, nervis, sorpreses i de tant en tant alguna decepció... Però la carona dels més petits quan obren allò tan desitjat, no es paga ni amb tot l'or del món, per això molt bé!! Cap nen ni nena sense joguina!!.

Mireu que voleu que us digui, que el Nadal és consumisme, que el Nadal és hipòcrita, és fred, ens amuntega de calories, doncs si !!! però i què???

Si un dia al any ens felicitem tots, ens reunim amb qui estimem, ens donem presents (tant és el valor), ens besem, els nens somriuen, i els grans la fan petar, que Visqui Nadal.

Les cases engalanades, les taules parades, llum i escalfor ha nascut el Redentor.

Creguem o no, tenim opció Reis o Santa, Canelons o Pizza, Nines o Pilotes, tan se val, només un cop a l'any, siguem feliços és Nadal, somriguem, siguem bons, tinguem bons desitjos, i potser la vida serà més dolça com aquell temible torró, que després intentarem cremar al gimnàs.

Jo us desitjo bones festes, us dic disfruteu-les i veurem com si esteu alegres, ho encomanareu a la gent del vostre costat, i començareu l'any d'enegia renovat.

TDT

2007-12-13T00:19:00.000-08:00

Això de la TDT és la conya... M'agradaria saber si la Generalitat ha près alguna mesura, per aquesta nova implamentació.

Primer per tota la gent gran, creieu que la gent gran serà capaç de canviar a aquesta nova tecnologia, i és més amb els seus súper sous, poden atendre aquest nou pagament?.

Segon, què farà amb totes les antenes?, a veure és un element lleig, contaminant, les retirarà?.

Jo penso que tenim una televisió pública, que teoricament no s'ha de pagar, però ara sinó compres un TDT no veuràs la tele, la veritat és que jo trobo a faltar un llibre d'informació per correus, a mi l'estatut vist el vist, me la porta fluxa, preferiria informació sobre aquest tema, i estic segur que la gent de més de 60 anys, també ho agrairïen.

A més jo al menys, particularment, estic molt cansada de que m'obliguin a canviar coses, i a sobre pagar, a veure si és obligatori, el que hauríen de fer és subvencionar, o no penseu com jo, sinó a mi amb l'antena vaig que m'estrello.

La veritat és que això del TDT és la conya, potser es pensen que posant un anunci amb una tele d'espuma, ens informen, jo només sé que hauré de canviar l'antena, però res més, i no els pregunto als meus pares, perquè segur que els atabalaré.

El que si que tinc clar, i posaria la mà al foc, és que aquest any el regal rei, per Nadal serà, els TDT o les teles amb TDT, potser els Reis / Santa en son els fabricants???

Barça i Ronaldiño

2007-12-03T09:33:00.000-08:00

Vull trencar una llança per Ronaldiño, li estem fent massa pressió, hauríem, penso jo, donar una mica de treva, tothom tenim males temporades, i crec que si a sobre et van dient lo malament que ho estàs fent, la mala cara que tens, no ens ajuden sinó a caure més en la depressió en la desesperació.

És llavors quan sota la pressió de ser criticat, quan tens molt més afany de fer-ho bé, i sovint també és llavors quan et surt tot encara pitjor...

Per això demanaria una mica de paciència, tenim molts i bons jugadors, deixem que en Ronaldiño faci el seu curs, el temps ens dirà si és o no encara aquell meravellós crack, que ens feia somriure, vibrar amb els gols, que van fer aplaudir fins i tot als seguidors del Madrid. Crec que el nen que volia ser una estrella encara hi és, no ho sé em sembla que li veig en el brillantor de la mirada, però l'entorn el pressionem massa...

Ronaldiño t'estem esperant, t'estimem i confio en tu!!!

Cotxes vells

2007-11-27T06:08:00.001-08:00

Escolto les notícies i me'n faig creus, cada cop el servei de trànsit es fa més ressò dels cotxes que no passen la ITV, cada cop es critica més als cotxes vells, diuen que no passen els controls de seguretat, que els hauríem de canviar, per cotxes més segurs, menys contaminants, etc...

Jo al·lucino, comprar un cotxe és una odissea, amb els sous baixos, les hipoteques que no paren de pujar, la cistella de la compra que cada cop s'infla més... jo no em puc permetre, millor dit no vull embarcar en un altre préstec mentres el meu cotxe, vell, em porti de casa al treball, i visc a 5 minuts de la feina.

A sobre la següent noticia és l'enriquiment de les arques de l'estat, i au va!!! nosaltres a pagar, i pagar, volen que ens canviem els cotxes, però no hi ha cap facilitat. Jo estic segura, que tots els que tenim cotxes de més de 10 anys, no els tenim per gust, i que sinó els canviem amb freqüència que l'estat voldria, no és perquè no vulguem sinó perquè no podem, o no volem tenir més deutes dels que són considerats imprescindibles com la vivenda.

Jo amb els més diners, procuro tenir una vida bona, sense gastar més del que guanyo, per tal de que en arribar a finals de mes no estigui en números vermells, i procurar estalviar una mica, per poder de tant en tant permetrem algun petit caprici, com vacances, etc... per això sinó em compro un cotxe nou, més segur (el meu ha passat sempre la ITV sense cap observació), no és que no vulgui (demà mateix ho faré si em toca la loteria), és perquè no vull que comprar un cotxe nou signifiqui arribar justa a final de mes, no poder anar de vacances cada dos o tres anys, no comprar roba, sabates, o simplement anar a sopar fora sempre que em vingui de gust i tingui alguna cosa que celebrar.

Així que aquest any l'Estat ha tingut un superàvit tan gran, podria promoure crèdit a interès 0 (com va promoure amb els ordinadors), per la gent que tenen cotxes amb per exemple més de 15 anys, i puguin demostrar que són eines bàsiques per desplaçar-se (no tenir alternativa de transport). A vosaltres que us en sembla la meva proposta.

Integritat Periodística

2007-11-24T01:17:00.000-08:00

Quina vergonya, jo em demano si aquella senyora s'autoanomena periodista, perquè després del que ha passat, jo li trauria la llicència, que jo tingui entès per fer aquesta feina, el treball d'investigació és bàsic.

En un moment on la violència de gènere, està a primera línia de foc, com podem apropar un home a la seva dona, la qual amb un esforç enorme, va donar el pas de la denúncia, de l'allunyament, de què li ha servit.

Per una vegada aquesta víctima tenia la llei del seu costat, i la tele, amb el seu afan de protagonista li va arrebatar la seva integritat, el seu dret a viure.

Evidentment la tele, o el programa no han estat qui han matat la víctima, però si li han aplanat el camí al assassí, i jo em demano sortiran airosos d'aquest accident????

Per favor, això demana una especial atenció, hem de frenar la "tele basura", hem de posar un codi ètic en els programes, no cal que siguem tan estrictes com els americans, que han arribat a prohibir "Barrio Sésamo", amb qui molts de nosaltres varem créixer.

Hem de conciençar a la gent, que és molt més amè, molt més enriquidor, i interessant, mirar programes de cadenes (moltes vegades considerades minoritàries), on ens ofereixen, boníssimes es pel·lícules, sèries, i evidentemnt documental d'aquest fantàstic món on vivim, i al que sembla volem existingir, explotant sense cap mesura.